Sol passar que el que és més evident, més ho ignorem. En la meva línia de rescatar patrimoni de l’oblit popular, avui et presento l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany (Andorra).
Quan la veus per l’exterior és evident que vol ser la rèplica actual d’una església romànica, de les moltes que hi ha per aquests verals. I no t’allunyes gaire de la realitat, ja que va ser construïda el 1956. En aquest solar hi havia l’antic cementiri de la població. I al davant, una petita església medieval, enderrocada -mira tu per on- mentre es construïa la nova.
Interpretar el romànic
Fent una reinterpretació de l’arquitectura de muntanya que tant estimava, Josep Danés Torras projectà aquest temple en estil neoromànic. Mai la va veure acabada, ja que un any abans passà a millor vida. Al seu lloc, Jordi Bonet va finalitzar el porxo i la cripta. Aquest arquitecte és qui continuà les obres de la Sagrada Família a la mort de Gaudí.
Nascut el 1891, Danés va formar part del que es coneix com a segona generació d’arquitectes modernistes, com Martinell, Florens o Bonet. Va projectar diversos refugis de muntanya, la central d’una estació hidroelèctrica a Andorra o el Santuari de Núria. De totes maneres és especialment conegut pel seu complet Estudi de la Masia Catalana.
Probablement perquè era arquitecte diocesà, va obtenir l’encàrrec de l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany. Sembla que per un litigi de parcel·les el temple va haver de compartir façana amb la Casa Prat, que es bastí al mateix temps.
Consells per anar al cel
La façana que dóna a la plaça es troba recoberta d’esgrafiats executats el 1981, que reprodueixen les benaurances. Segons relaten els evangelis de Mateu i de Lluc en el famós Sermó de la Muntanya, Jesús anomenà aquests nou tipus de persones que són mereixedores de la divina eternitat. No voldria entrar en polèmica, però hi ha qui assegura que Jesús no fou l’autor del discurs, ja documentat un parell de segles abans als anomenats ‘Manuscrits de la mar Morta’.
El responsable dels esgrafiats és Sergi Mas Balaguer, artista multidisciplinari nascut a Barcelona el 1930 i qui acabà establint-se a Andorra. Ha fet talles de verges, mobiliari, ceràmica, il·lustració, gravat i fins i tot ha escrit diverses obres.
L’inquisidor assassinat
Sota el porxo hi ha una altra obra de Sergi Mas. Es tracta d’un gran mosaic que representa Sant Pere Màrtir. No confondre amb el Pere de les claus del cel. Aquest Pere nasqué a Verona al segle XIII. Fill d’una família de càtars, va lluitar precisament contra aquesta -suposada- heretgia, arribant a inquisidor, així que ja et pots imaginar de quin pal anava. Era un gran orador i predicador i se la va passar evangelitzant tota Itàlia.
Un dia que anava xino-xano, un home li clavà un parell de ganivetades que el van deixar fregit. Diuen les males llengües que l’assassinat l’ordí un bisbe heretge. El mosaic representa Pere amb cara de bon jan, amb la Bíblia en una mà i el ganivet clavat al coll. Seria interessant saber com és que aquí es venera un sant tan poc habitual.
Parar la llana
Aquí mateix encara pots veure més mosaics de Sergi Mas. Són un record als paraires -artesans que treballaven la llana- i teixidors, que a l’Edat Mitjana foren el gran motor industrial d’Escaldes-Engordany. Molt van tenir a veure les aigües sulfuroses termals de les Caldes, que els artesans utilitzaven per a rentar i tenyir la llana, molt abans que els turistes s’hi banyessin.
El gremi de paraires, que agrupava diversos oficis, fou un dels més importants i qui controlava la producció llanera. El paraire passava la llana a diversos artesans que estaven per sota d’ell, perquè la treballessin (pentinar, cardar, filar, …). El nom d’aquest ofici prové del fet de parar -estendre- la llana per a poder-la teixir posteriorment.
Acolorint la llum
L’interior de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany també resulta interessant, per l’ús dels grans carreus de granit. Però ara para atenció només als senzills vitralls que decoren les finestres i els òculs. També daten del 1981 i foren dissenyats per Joan Vila Grau, divuit anys abans que els que va fer pel temple de la Sagrada Família els quals semblen haver eclipsat tota la seva obra anterior.
Tot i la seva reconeguda trajectòria com a vitraller, cal esmentar que als anys cinquanta va abandonar els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura i a l’execució de murals ceràmics, conjuntament amb el ceramista Jordi Aguadé. Aviat va deixar enrere la figuració -herència paterna- i evolucionà cap a l’abstracció.
La realització d’aquests vitralls anà a càrrec del taller Granell S.A. de Barcelona. Descendent d’una llarga nissaga de vitrallers iniciada al segle XIX, Jeroni Granell i Carbonell -ajudat pels seus fills-, va continuar amb el llegat dels seus avantpassats posant molt alt el llistó amb destacades obres modernistes, com els vitralls del Palau de la Música Catalana.
A partir dels anys seixanta, la nova orientació del taller va aportar tècniques innovadores, com la vidriera de ciment -que per cert, no va funcionar massa bé-. A més, col·laboraren amb rellevants artistes de l’època, com Alumà o Vila Grau.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de l’Església. Escaldes-Engordany. Andorra
Saber més
- L’església: issuu.com/donasecret
- Josep Danés: wikiwand.com
- Josep Danés a Andorra, per E. Dilmé enricdilme.com
- Joan Vila Grau: racba.org
- La luz a través del vidrio, per O. Ferrero
- Granell: ajuntament.barcelona.cat
- ‘Recristianización’ de los manuscritos del Mar Muerto per T.M. García Arévalo
- Sergi Mas: wikiwand.com – ara.cat
- Pere de Verona: wikiwand.com
- Dibuixos dels vitralls de Sant Pere Màrtir: arxius.museudeldisseny.cat
- Paraires: rondaller.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: