Segon itinerari per Cracòvia per descobrir detalls de la ciutat que no expliquen les guies turístiques.
La muntanya de l’heroi
A només tres quilòmetres del centre històric trobem el mont Kościuszko. És un turonet artificial pelat, enmig d’un parc forestal, que té la seva gràcia i la seva història.
Tadeusz Kościuszko era un general que al segle XVIII va protagonitzar la revolta polonesa contra l’ocupació prussiana, que dit de pas, no va tenir l’èxit esperat. Sembla que aquest senyor ho devia fer prou bé, doncs també va tenir un notable paper en la lluita per la independència dels Estats Units contra els britànics.
Imitant les tombes neolítiques que hi ha en aquesta regió, el 1820 es bastí aquest turó en honor a l’heroi nacional. Per aquest motiu es va portar terra des del camp de batalla on Kościuszko va vèncer les tropes russes, a uns 250 quilòmetres de Cracòvia.
Trenta anys més tard, els austríacs -Polònia havia deixat d’existir com a nació- l’envoltaren amb una construcció defensiva on ara els turistes ens passegem per admirar les impagables vistes.
L’etern repòs
Un bucòlic caminet de baixada, que recomano de tot cor, passa pel cementiri de Salwatorze (Sant Salvador) i ens porta fins a l’església amb el mateix nom.
Originada al segle XII, ha estat destruïda i refeta diverses vegades. Només cal veure les pedres de diferents colors i mides a la façana. L’envolta un petit cementiri i la caseta on vivia l’enterramorts. Algunes làpides es troben incrustades a la paret i cal observar-les de ben a prop per adonar-se que algunes calaveres gravades recorden els primers jocs de ‘come cocos’.
La llosa que m’ha semblat més peculiar mostra un esquelet amb una pala a una mà i un rellotge a l’altra, amb un posat com dient “aquí t’espero!”.
Aprofitem per creuar el camí -o carrer?- i visitar la capella barroca de fusta més propera a la ciutat, dedicada a Santa Margarida i Santa Judit. Tot i no ser la més espectacular, sorprèn la seva planta octogonal. Pots imaginar que, una estructura de fusta es deu haver cremat més d’una vegada. I tens raó. La darrera restauració és de 1980. L’espai verd al seu voltant abans era un cementiri on s’enterraven les víctimes de les nombroses epidèmies.
Senyalística infantil
Fem una llarga caminada vora el Vístula (Wisła en polonès) i entrem al barri de Kazimierz. Com que les guies en van plenes, només faré esment a una curiosa senyalística. Un quadrat groc amb una nena que sembla portar amb la mà un immens caramel, vol dir que cal conduir amb precaució perquè hi ha una escola a prop. Imagino que el disseny deu haver estat patrocinat pels odontòlegs, que potser han vist així, augmentar la clientela infantil (és broma, poma!).
En to de pau
Baixem pel carrer Mostowa (que vol dir pont) i ens aturem al número 3 on, si ningú l’ha robat o fet malbé, hi ha un petit relleu amb un escanyolit ésser alienígena. Sota els peus trobem la paraula Vanadium, pseudònim de l’artista ucraïnès Kharkov Banksy. Sembla que va començar el 2014 a inundar amb les seves obres primer els carrers de la seva ciutat -Jarkov- i després altres ciutats.
Normalment crea petites escultures de criatures alienígenes on escriu, en ucraïnès i en alguna altra llengua, l’enigmàtica frase “Hem arribat al món“.
L’artista afirma inspirar-se en les cariàtides i els atlants clàssics i que no té més raó que la de decorar edificis. Fins i tot, quan les obres són objecte de vandalisme, ell mateix les repara. Però més enllà d’això, aquestes petites criatures han generat passió, fins al punt que trobem qui les col·lecciona i qui les compra per col·locar-les en altres ciutats.
Equilibris sobre el riu
Creuem el pont del Pare Bernatka, religiós que al segle XIX no va parar fins a construir un hospital a pocs metres d’aquí. Hi ha dues passarel·les: convé passar per la de vianants si no vols que els ciclistes et renyin.
Construït el 2010, el pont destaca per les grans escultures de metall que semblen flotar ingràvides en l’espai. Les obres van ser creades per Jerzy Kędziora. Aquest artista polonès a qui sembla agradar-li els grans reptes, és conegut per ubicar els seus treballs a l’aire lliure en llocs inusuals i impossibles, desafiant les lleis de la gravetat.
El pont no va estar exempt de crítiques a causa de l’alt cost que va tenir, al fet que ja hi havia dos ponts propers i a què només serviria per a la massificació del turisme (com així és).
Cau d’avantguardes
Creuem el pont i entrem al barri de Podgórze, que temps enrere havia estat una ciutat independent i es va fer tristament famós perquè aquí hi va haver el gueto jueu durant la invasió alemanya.
Ens acostem a un estrany i monumental edifici metàl·lic que aixopluga un altre de més antic de maó vist. El conjunt, construit el 2014, s’anomena la Cricoteka, que agrupa un teatre, una galeria i un centre de documentació artística sobre l’obra de Tadeusz Kantor. És la continuació del teatre Cricot 2 fundat pel mateix Kantor en ple centre històric.
Nascut el 1919 a uns 150 quilòmetres de Cracòvia, Kantor va ser un personatge polifacètic. Inspirant-se en les avantguardes del seu moment, va realitzar escrits, pintures i escenografies. Però va destacar especialment com a director de teatre i actor amb les revolucionàries presentacions, que li van valer el reconeixement mundial. Els anys 60 fundà el grup teatral Cricot 2, on presentà innovadors muntatges amb maniquins.
Alienígenes poc amistosos
Continuem el nostre itinerari per Cracòvia amb temes culturals i per això ens acostem al carrer Józefińska, on trobem un mural que cobreix tota la façana lateral d’un bloc de cinc plantes.
Un curiós robot amb quatre potes i cara de pocs amics, sembla voler sortir de la paret. Al seu damunt, hi ha una inquietant frase d’Stanisław Lem que diu: “Al final els humans es faran petits fins a la dimensió de eixelebrats servents dels genis d’acer i, potser, començaran a venerar com déus…“.
L’obra va ser realitzada el 2012 durant el festival Conrad, un important certamen literari que cada any té lloc a Cracòvia. De fet, a més de literatura, també acull cinema, teatre, música i arts visuals.
El nom és en honor a Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos, que va néixer quan Polònia encara estava desintegrada i no existia com a nació. Va treballar com a mariner, experiència que queda reflectida a les seves obres. El seu nom real era Józef Teodor Konrad Korzeniowski, però el va modificar quan va anar a viure a Anglaterra.
També polonès, Stanisław Lem està encasellat dins la ciència-ficció, malgrat que els seus escrits són més aviat filosòfics. En concret els robots i formes de vida extraterrestres són temes recurrents a la seva obra, on planteja els problemes de comunicació amb l’ésser humà. Probablement et sona Solaris, la qual s’ha dut al cinema un parell de vegades, la darrera el 2002 amb George Clooney.
Una església de conte
Acabem aquest itinerari per Cracòvia a l’església de Sant Josep (Kościół pw. św. Józefa). Quan la veus per primera vegada et ve al cap el castell de les pel·lícules ensucrades de la factoria Disney. Va ser construida el 1909 en estil neogòtic, quan aquest barri encara era una ciutat independent.
Aquest temple forma part del que es coneix com a ruta de Santa Faustina de Cracòvia. Nascuda a principis del segle XX, de joveneta va treballar com a serventa en cases burgeses per recollir un dot amb la qual entrar a un convent, que era el que volia.
Tot i la pobra salut que tenia, se la passava tenint revelacions celestials, èxtasis, estigmes i viatges astrals (bilocacions). Va morir amb 33 anys, suficient per deixar un llegat missioner que encara perviu.
Si observes amb deteniment les escultures de la façana, veuràs un Joan Pau II mirant-te, que va ser col·locat recentment. La devoció cap a aquest papa a Polònia és només comparable amb la passió que a casa nostra desperta el Barça.
Això només ha estat un breu itinerari per Cracòvia. Però si l’observes amb deteniment, podràs descobrir mil i una històries amagades.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Turó de Kościuszko: krakow.travel/es
- Tadeusz Kościuszko: wikiwand.com
- Església de Sant Salvador: krakow.travel/es – wikiwand.com
- Església de Santa Margarida i Santa Judit: krakow.travel/es – wikiwand.com
- Vanadium: newsroom.kh.ua – 2day.kh.ua – facebook.com/vanadium.ua
- Jerzy Kędziora: jerzykedziora.com – culturainquieta.com
- Pasarel·la Bernatka: wikiwand.com
- Cricoteka: cricoteka.pl
- Tadeusz Kantor: biografiasyvidas.com
- Joseph Conrad: wikiwand.com
- Festival Conrad: en.conradfestival.pl
- Stanisław Lem: wikiwand.com
- Mural Lem: krakow.travel/es
- Església de Sant Josep: encyklopediakrakowa.pl – faustyna.pl
- Santa Faustina: faustyna.pl
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: