La peculiar façana enrajolada de l’anomenada Casa Vicente Cortés.
Normalment, quan et vols canviar la cuina o el bany, vas a una botiga a mirar, entre altres coses, mostres de rajoles. Ara imagina que totes les mostres les pots trobar a la façana de la botiga i només cal assenyalar quina vols. Doncs sembla que aquesta idea ja la va tenir un arquitecte als anys vint del segle passat.
Al carrer Mallorca de Barcelona es troba un edifici que sembla a punt de caure a trossos. Hi ha qui l’ha batejat com a Casa Vicente Cortés, nom del propietari que va deixar l’edifici tal com el veiem ara. L’accidentada història de l’habitatge comença el 1873, quan José Masella -o Mosella, segons la font consultada- sol·licità permís per edificar al llavors municipi de Sant Martí de Provençals, una casa de planta baixa. La zona encara era eminentment rural i poc poblada. Ignoro si el permís es trigà a ser concedit o bé si les obres es prengueren el seu temps, ja que el cadastre indica que l’edifici és del 1895.
Deu anys més tard, Cándida Durán, que no sabem si era l’esposa o bé és que es convertí en la nova propietària, demanava autorització per obrir una porta per l’escala. Passaren els anys i ens trobem que el 1927 la casa pertanyia a Vicente Cortés. Aquell any consta que la seva esposa demanà permís per remodelar l’edifici, que encara era de planta baixa, i enrajolar la façana. Dos anys després, el senyor Cortés rebia l’autorització per aixecar tres pisos més, que és tal com ara la pots veure.
L’arquitecte
El senyor Cortés va encomanar la remunta dels tres pisos a Luis Gonzaga Colomer Bellot, arquitecte actualment poc conegut, però que els anys vint va deixar un bon nombre d’edificacions discretes, com la Casa Benito Juanet al carrer Santa Rosa de Barcelona.
També signà diversos projectes per a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. A més és el responsable d’alguns dels passatges a l’Esquerra de l’Eixample on es construïren habitatges populars.
Em costa molt creure que l’arquitecte, que sembla que va conèixer personalment a Gaudí, tingués el dubtós gust de recobrir cada pis amb rajoles de mostra diferents. Segurament va ser un desig del propietari de continuar la idea de l’enrajolat que la seva esposa havia encetat als baixos.
Per altra banda, com que Colomer va projectar la construcció de diversos forns per la fàbrica de ceràmica Cosme Toda, pot ser que aconseguís a baix cost rajoles de mostra amb tares, amb que que després formaria aquest trencaclosques. Però només és una hipòtesi meva sense cap fonament. Hi ha qui pensa que Vicente Cortés era propietari d’una rajoleria i aprofità les restes de sèrie per entaforar-les aquí. Tot pot ser.
Patrimoni poc valorat
Tot i això, resulta trist veure que aquesta peculiar façana, es va deteriorant sense que ningú faci res per recuperar-la. Hi ha rajoles de diverses èpoques amb un gran interès, de les quals aquí en reprodueixo alguna.
La bucòlica escena de la senyora a la platja -tristament escapçada-, forma part d’una col·lecció més àmplia. Una altra peça d’aquesta sèrie ambientada als anys vint, la podeu veure al passatge de Catalunya, molt a prop d’aquí.
Les més curioses són les relacionades amb els esports. En aquest cas trobem un futbolista i també una parella de tenistes. El plafó està atravessat per un tub.
Tot i que els orígens del tenis hi ha qui diu que es remunten al segle XII i que, fins i tot, els Reis Mags li van dur una pilota de tenis al nen Jesús, no va ser fins al 1887 quan es va celebrar el primer campionat femení. Fins aleshores, havia estat un dels esports predilectes de l’alta societat anglesa i francesa.
També trobem rajoles amb sanefes florals i altres amb un estil clarament art déco. Especialment peculiar resulta la rajola en què les aparentment psicodèliques taques grogues sobre un fons blau, formen un patró floral.
Aquestes només en són unes quantes. Recomano veure la façana amb detall, perquè és com un mostrari. Una curiositat més al mig de la gran ciutat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Mallorca, 498. Barcelona
Saber més
- Els futbolistes, l’arquitecte i les estiuejants de la perifèria, per Jordi Corominas i Julián
- Rajoles de la Casa Vicente Cortés: El mosaic del meu barri
- Casa Benito Juanet: diba.cat
- Mallorca, 498, per R. Balius i Juli
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: