L’escacat de les matalasseries a base de rajoles blanques i negres.
Quan l’ésser humà va pensar que ja hi havia prou de dormir a terra i aixecar-se amb els ossos encarcarats, va voler guanyar qualitat de vida i descansar una mica millor. Així doncs, col·locà fulles, herba i pells d’animals per evitar la duresa i els bonys de la superfície. Amb el pas dels segles, esdevindria el matalàs, mot provinent de l’àrab, que cap al segle XIII designava un coixí utilitzat per seure a terra.
A partir del segle XV, els oficis s’especialitzen i sorgeixen els gremis, que vetllaven contra l’intrusisme i la bona feina dels artesans, així com garantir, a canvi d’una quota, una mena d’assegurança en cas de malaltia o mort.
El gremi dels paraires agrupava els oficis relacionats amb el món tèxtil, des d’esquilar, fins a filar, tenyir o teixir. De mica en mica, el matalasser comença a tenir més protagonisme, fins que al segle XIX, amb l’augment demogràfic, es converteix en un ofici amb molta presència arreu.
La modernització de costums del segle XX obliga a un canvi important de materials i tècniques i la presència d’aquest artesà desapareix definitivament. Tal com passa avui, antigament també hi havia diversos tipus de matalàs, segons el nivell econòmic de qui el comprava.
En teníem que estaven farcits d’encenalls de suro, de palla i fulles seques i, per a qui volia dormir més bé i s’ho podia permetre, hi havia els de llana. També es podia optar per comprar o fins i tot llogar un matalàs vell o usat i determinar la mida, que es comptava per pams.
Un ofici molt especialitzat
En aquells temps, quan un matalàs quedava deformat pel pes de la son o s’esquinçava la funda per fer coses lletges, ningú el llençava. Generalment, es refeia cada deu anys o bé si moria qui hi dormia. S’avisava el matalasser perquè vingués a refer-lo. Com que un matalàs pesava el que no està escrit, el professional es passava per la casa i feia la reparació allà mateix. Era un ofici itinerant.
L’elaboració d’un matalàs requeria un seguit de tasques, com picar la llana amb uns bastons, estendre-la damunt una tela, col·locar unes vetes per frenar el desplaçament de la llana, cosir, reforçar les cantonades i fer el rivet. Tot i que la feina sovint era duta a terme al domicili de la clientela, el matalasser acostumava a tenir una botiga on venia la llana i la roba. Un petit matalàs a la porta identificava el comerç.
Més endavant, diferenciaven els seus locals combinant rajoles negres amb altres de color clar, en forma de tauler d’escacs. Alguns aparadors encara conserven com el primer dia l’antic escacat de les matalasseries. Com a mostra, tens el d’una matalasseria de Vic.
Fent conjectures
Enlloc he trobat la raó d’aquesta combinació, però jo apunto la teoria de què potser és perquè l’escacat recorda la graella visual de l’encoixinat d’un matalàs, amb la quadrícula que formaven els punts més enfonsats on es cosien les vetes interiors. Després de tres consultes (dues per escrit i una telefònica) al Gremi de Matalassers de Barcelona -que no ha tingut el detall de contestar-, deixo aquest punt sense resoldre.
Tot s’ha de dir que en una antiga bandera d’aquest gremi, apareix una decoració de tauler d’escacs que ningú sap d’on surt. De la mateixa manera, resulta curiós que en una auca d’oficis impresa a València el 1578, totes les escenes apareixen amb un terra de rajoles blanques i negres. Casualitat?
En un altre article pots veure simbolisme del motiu escacat en diversos àmbits. A continuació, et deixo altres exemples dels pocs comerços que van quedant amb l’escacat de les matalasseries.
Identificant el teixit
I aquí va una altra teoria que podria explicar l’origen de l’escacat matalasser. Serà mera coincidència -o no-, però m’ha semblat ben interessant l’estudi sobre el Gremi de Teixidors de la Llana fet per Miquel Pou Amengual, on analitza les marques per identificar la producció dels diversos teixidors de Llucmajor. Un gran nombre d’aquestes identificacions consistien en figures geomètriques senzilles, generalment a base de línies rectes, formant quadrats o rectangles.
Tot i que no ha quedat cap constància, hi ha la teoria de què aquestes figures obeïen a un patró preexistent. Potser eren degudes a la similitud amb els telers i les pintes. En qualsevol cas, sempre eren dissenys fàcils de fer damunt del teixit.
Un gremi històric
Un gremi és una agrupació de persones amb el mateix ofici. Sovint a l’edat mitjana, els membres d’un gremi solien treballar al mateix carrer. D’aquí venen noms com carrer dels Traginers, Fusters o Serrallers. Els matalassers també tenen un carrer a Reus i una plaça a Mollet del Vallès.
El gremi de Matalassers va ser fundat el 1444 per tal de garantir la seguretat dels seus membres, protegir-los de l’especulació i regularitzar els preus i els productes. Els artesans experts del gremi ensenyaven l’ofici a un deixeble o aprenent qui, més tard, podia continuar treballant amb el mestre o bé obrir el seu propi taller.
No confondre amb l’equip de futbol Atlètic de Madrid que casolanament rep el nom de matalasser, per les ratlles blanques i vermelles de l’escut. Després de la Guerra Civil, els matalassos estaven recoberts per una tela de franges d’aquests colors i els rivals de l’equip madrileny els van començar a anomenar ‘colchoneros‘. Així mateix, les persones integrants de la colla castellera dels Xiquets de Tarragona també es coneixen com a matalassers, per la camisa de franges vermelles i blanques que vesteixen.
Amb bons ulls
Com tot bon gremi, els matalassers també tenen protecció divina. La seva patrona és santa Llúcia, o més ben dit, Llúcia de Siracusa. Per què?
Allà pel segle IV, la Llúcia era una noia cristiana que vivia en aquesta ciutat siciliana i a qui la mare la volia fer casar amb un pagà -coses de calés-. Però la mare va contraure una malaltia i, per intercessió de Santa Àgata -una altra siciliana-, es curà. Això feu reflexionar la mare la qual decidí deslliurar la filla de casar-se amb tan vil home.
El frustrat pretendent la denuncià. El guió que segueix és tan fantasiós com el de la majoria de màrtirs, on la intervenció divina la salvava de cada tortura. Al final ella mateixa es tragué els ulls, els posà en un recipient i li envià a l’expromès a veure si callava. El melodrama acaba amb la decapitació de la noia. Tanmateix, precisament pel detall dels ulls, la Llúcia es convertí en protectora de la vista i de totes les persones que necessiten veure-hi bé per treballar, com modistes, afiladors, escriptors i, no cal dir-ho, matalassers.
Això no obstant, en diversos llocs veuràs que, a més de santa Llúcia, els matalassers es posaven també sota l’advocació de sant Julià, sant Sebastià, sant Sever o sant Magí, tot i que en desconec les raons.
Adéu a l’escacat
Tristament, el sistema identificatiu dels quadrats blancs i negres ja forma part de la història. Ni el Gremi de Matalassers ni els nous comerços han intentat que no es perdi aquesta retolació tan característica. Actualment, ja són ben pocs els locals que encara la llueixen a les seves façanes. Recentment, ha desaparegut part de l’espectacular façana de la matalasseria Castel que hi havia a Hostafrancs i de la qual només resta la part corresponent al primer pis.
L’oblit de l’ofici
Un altre exemple d’escacat de les matalasseries que està a punt de dir adeu, és un senzill enrajolat. Correspon al comerç de Joaquim Pou Terol al carrer Consell de Cent. La fotografia és de 2024, tot i que l’he retocat per eliminar els grafits. L’edifici data del 1930 i la botiga ocupa un estrany racó al xamfrà. Observa que, per fer encaixar les rajoles, s’hagueren de fer un parell de fileres més estretes. Resulta curiós que he trobat dos personatges rellevants amb el mateix nom i cognom. El primer fou un sacerdot vigatà, considerat heroi durant la Guerra del Francès -mort el 1809-. L’altre, nascut a Sant Pol de Mar, fou un actiu polític sindicalista -morí el 1966-. Tindran algun parentesc amb el matalasser?
Nous temps, nous usos
De vegades passa que la botiga canvia de propietari i al seu lloc s’estableix un altre tipus de negoci. A la matalasseria del carrer Còrsega de Barcelona ja fa anys que obrí un petit comerç de reparació de calçat i duplicats de claus. Sortosament, l’escacat blanc i negre fou respectat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: rambla de l’Hospital, 10. Vic
Saber més
- Una petjada esvaïda: el matalasser, per M. T. Muntanya
- L’ofici: ecomatalasser.cat
- Etimologia de matalàs: blogs.cpnl.cat
- Gremi de matalassers
- El matalasser, un ofici perdut: setsetset.cat
- Els antics matalassers: moiadabans.blogspot.com – mestelrich2.blogspot.com
- Gremi: wikiwand.com
- Origen del apodo de ‘colchonero’: lainformacion.com
- Llúcia de Siracusa: bibiloni.cat – barcelonatienepoder.blogspot.com
- El Gremi de Teixidors de la Llana: aspectes corporatius, laborals i les marques d’autor, per Miquel Pou Amengual (pàgs. 306-314)
- La tràgica història del matalasser de Calafell: didcticadelpatrimonicultural.blogspot.com
- Simbolisme del motiu escacat
Quan passi per la Rambla de l’Hospital ja m’hi fixaré!
Tan de bo aquesta botiga no desparegui sota l’especulació