El monument a Fleming a Mataró.
Originada fa uns vint mil anys, la tuberculosi és una de les primeres malalties humanes de les quals es té constància. Amb la domesticació dels animals, va passar a la nostra espècie. Però va ser entre els segles XVIII i XIX, que aquesta malaltia infecciosa va causar més estralls.
L’aspecte eteri i pàl·lid de la persona afectada de tuberculosi, va servir per a mitificar aquesta malaltia dins el corrent del romanticisme. Els avenços científics ajudaren a identificar la forma de transmissió i es crearen els sanatoris on es millorà el pronòstic dels infectats.
Donada la complexitat de la malaltia, cap dels tractaments descoberts curava totalment la malaltia. Malgrat els avenços de Robert Koch a finals del segle XIX, s’atribueix a Alexander Fleming el descobriment de la penicil·lina, que ajudaria a millorar la situació, tot i que aquesta vacuna no era específica per a combatre la tuberculosi.
La vacuna
Sembla que el desordre que regnava al seu laboratori, el va dur inesperadament a descobrir el que seria la salvació per a milions de persones afectades de diverses malalties, entre elles la tuberculosi. Aquest científic, que s’havia proposat ajudar els ferits de guerra que morien a causa de la infecció de les ferides, va decidir no registrar el descobriment, per tal que tothom pogués fer-ne ús.
A partir del 1945, després d’un cert rebuig per part de la comunitat científica, la vacuna ja estava a punt per a ser utilitzada.
Després d’una guerra civil i a les portes d’una mundial, l’escassedat de menjar i aigua neta, convertien les petites malalties en una mort quasi segura. El tifus i la tuberculosi van arribar a tenir nivells d’epidèmia.
Tot i que la penicil·lina ja s’aplicava entre els soldats aliats durant la Segona Guerra Mundial, a nosaltres, que estàvem ben aïllats de la resta del món, ens va arribar més tard.
Aprofitant l’homenatge
Després de l’avenç que va suposar el descobriment d’aquesta vacuna, no és estrany que nombroses ciutats retessin homenatge a qui havia contribuït a deslliurar-los d’un futur ben negre.
El 26 de gener de 1956, vuit anys després de la gloriosa visita de Fleming a Barcelona i quan ja feia sis mesos de la seva mort, s’erigí en aquesta ciutat un monument amb el seu bust. En realitat, la data obeïa més aviat a recordar l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
La no-plaça
A Mataró (Maresme) existeix una plaça dedicada al doctor Fleming. Bé, això de plaça és un eufemisme. En realitat és una cruïlla de carrers i prou. Només una discreta placa ens recorda a qui està dedicat aquell transitat i poc glamurós espai.
Va ser col·locada el 1958, tres anys després que Sir Alexander Fleming morís d’un atac de cor.
Damunt un rectangle de marbre hi ha un medalló de bronze amb el retrat del científic. Al seu costat, com si fos la iaia Maria, una noia sembla fer-li un petó al front, com agraint haver-li salvat la vida. En realitat li està col·locant una corona de llaurer al voltant del cap, símbol de reconeixement i victòria.
La senzilla obra va ser realitzada per Jordi Arenas i Clavell, un polifacètic i reconegut artista mataroní. Arenas va tocar un bon grapat de tècniques, tant pictòriques com escultòriques i va llegar a la seva ciutat una extensa obra de temàtica ben variada, això si, sempre dins del realisme.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Ronda Barceló, 2 (cantonada amb Camí Ral). Mataró
Saber més
- Alexander Fleming: wikiwand.com
- La placa: monuments.iec.cat
- Jordi Arenas: amicsdecalarenas.com
- Jordi Arenas i Clavell, per M.J. Castillo
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: