Bac de Roda i la Casa Vilà de Vic.
Encara avui dia, hi ha llocs on el cognom del pare té preeminència sobre el de la mare i es col·loca sistemàticament en primer lloc. Fins i tot hi ha en què el cognom matern es perd.
El fet que a casa nostra ja es pugui -de mutu acord-, posar primer un cognom o l’altre, ha generat crítiques. Molt curiós -i gens imparcial- és el raonament aportat pels socis de Societat Catalana de Genealogia. Al final trobareu l’enllaç.
El que resulta sorprenent és un cas en què, voluntàriament va adoptar el cognom de l’esposa. I més encara, quan aquests fets van tenir lloc al segle XVII i de la mà d’un autèntic revolucionari en més d’un aspecte.
El 1658 naixia a Roda de Ter (Osona) Francesc Macià i Ambert. No confondre amb el president de la Generalitat de Catalunya, nascut dos-cents anys després, que de segon cognom es deia Llussà.
Amb catorze anys es va casar amb la pubilla del mas Bac de Roda, cognom amb el qual seria conegut a partir d’aquell moment.
Lluitador traït
En Francesc venia de casa bona de pagès, però va fer carrera com a militar i arribà a coronel. Descontent, com tants altres osonencs, amb Felip V i el seu virrei, va establir contacte amb l’arxiduc Carles d’Àustria.
El 1705, el monarca va prometre una flota per alliberar Barcelona i els nobles vigatans van aprofitar per revoltar-se i atorgar poders a l’arxiduc.
Després del fracàs de l’empresa, es retirà al seu mas a Roda de Ter. Però mira tu, que un amic seu, que lluitava al bàndol contrari, el delatà. El 1713, les tropes borbòniques l’apressaren i el penjaren a Vic.
El fet va desencadenar una cruenta venjança que acabà amb els líders partidaris dels Borbons.
Memòria dels fets
Dos segles més tard del desenllaç, al lloc on Bac de Roca va ser penjat, es col·locà una placa commemorativa a la façana de la Casa Vilà, a la rambla de Davallades. Unes eloqüents paraules, atribuïdes a l’ajusticiat, es convertiren en una cançó popular que, molts anys després cantaria Rafael Subirach.
A l’ombra d’un cognom
Originari d’Alemanya, Bac o Bach és un dels molts cognoms derivats del mot llatí obac, que vol dir fosc, és a dir, el terreny que no està exposat al sol.
Sobre el topònim Roda, sembla que cadascú diu la seva. Per a uns fa esment a la forma rodona, per a altres, ve de l’àrab i vindria a dir jardí o també una mena de peatge. Una tercera interpretació diu que designaria una fortificació. Preneu el que millor us sembli.
Orientalisme modernista
Al segle XIX, arran de diversos fets, com la campanya napoleònica a Egipte i de l’impacte de la guerra espanyola a l’Àfrica, s’estén el gust per les cultures exòtiques. Amb l’Alhambra al punt de mira, els artistes i arquitectes van inspirar-se en una idealització de la cultura hispanomusulmana.
Gràcies també al comerç amb l’antiga colònia espanyola a les Filipines, ens va arribar la influència del Llunyà Orient. Tot plegat va motivar un estil ostentós que li venia molt bé a la nova burgesia, que volia fer-se notar.
La influència oriental va ser tan forta que fins i tot Gaudí no es va poder sostreure. Penso que en aquest moment, els arquitectes modernistes van arribar al clímax de la paranoia decorativa. Però aquesta etapa aviat va ser esbandida i considerada de mal gust i molts edificis van ser enderrocats.
Pel que fa a la casa Vilà de Vic, l’exterior és prou moderat i només alguns detalls, com les finestres, delaten la inspiració exòtica.
L’edifici, construït el 1908, sembla que es deu a Josep Torner. Aquest mestre d’obres, del qual resulta complicat trobar informació, va ser autor d’una altra casa a Vic, anterior aquesta i d’aire més modernista.
A ell es deu el descobriment del capitell del temple romà de Vic, que va servir per a evitar el total enderroc de l’edifici i dur a terme la posterior restauració.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: rambla Davallades, 2. Vic
Saber més
- L’ordre dels cognoms: cat.elpais.com
- Bac de Roda: tricentenari.bcn.cat – biograficatala.blogspot.com
- Topònim Roda: icgc.cat
- Casa Vilà: invarquit.cultura.gencat.cat
- Orientalisme: elnacional.cat
- Cançó a Bac de Roda: viasona.cat
- Història de Catalunya, vol. 1, per F. Soldevila
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: