L’església de Sant Bartomeu del Grau (Osona).
Per cercar històries i llegendes morboses, només cal llegir les vides -moltes d’elles inventades- de sants i màrtirs.
Avui passem revista a Bartomeu i per això, res millor que acostar-nos a l’església de Sant Bartomeu del Grau (Osona).
Nataniel, que, encara que no us ho cregueu, és el nom en arameu d’on deriva Bartomeu, significa fill de Ptolemeu. De moment ja sabem com es deia el seu pare.
En un altre lloc he llegit que el mot Bartomeu és d’origen sirià i vindria a significar ‘fill d’aquell que manté suspeses les aigües en l’altura’, és a dir fill de Déu.
Sant convertidor
Segons ens expliquen les Escriptures, Bartomeu va ser un dels dotze apòstols i testimoni de Crist ressuscitat i de la seva ascensió al cel. Després se’n va anar a predicar a l’Índia i Armènia, on va morir cruelment. De fet, l’espantós martiri que va patir, fa esgarrifar encara ara.
Resulta que Bartomeu va guarir la filla del rei Polimi, qui es convertí i renuncià al tron. Aquest va ser l’inici de la fi del predicador, ja que Astiages, germà de Polimi, aconseguí el govern.
Van ser tantes les conversions al cristianisme degudes a Bartomeu, que els sacerdots pagans es quedaren sense parroquians i es van queixar al rei.
El nou rei va fer capturar Bartomeu i l’obligà a adorar els seus déus. Però ell, que tenia les idees clares, es negà. La sentència va ser ferma: el va fer escorxar viu.
Ofici idoni
Quinze segles més tard, Miquel Àngel pintà a la Capella Sixtina, el sant sostenint la seva pell. És així també com el trobem a la façana barroca de l’església de Sant Bartomeu del Grau. També se sol representar sostenint el ganivet amb què el van escorxar.
Gràcies a l’horripilant martiri, Bartomeu es convertí en el patró dels qui treballen la pell o la fan servir per a confeccionar guants, abrics, cinturons o enquadernadors. Crec que no tornaré a comprar mai més res fet amb pell.
Aquest temple va ser construït després que un altre ruïnós, conegut com a Església Vella, fos abandonat. Probablement, la causa del despoblament de l’indret va ser provocat per la pesta bubònica del segle XIV.
Dins el temple, a l’anomenada Capella Fonda, trobem unes interessants lloses sepulcrals. Totes corresponen a rectors, que de ben segur van exercir aquí al segle XIX. Sabem que són rectors perquè les calaveres gravades a la pedra duen una mitra, barret corresponent a diversos càrrecs eclesials.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Nou, 2. Sant Bartomeu del Grau
Saber més
- Sant Bartomeu, retaule i vida llegendària, per J.M. Martí, B. Montobbio i J. Alarcón
- Església de Sant Bartomeu: campaners.com
- Església Vella: invarquit.cultura.gencat.cat
- Intervenció arqueològica a l’església Vella, per J. Casas
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: