L’Esquirol (Osona).
El mot esquirol prové del llatí i aquest pren la paraula del grec. En realitat en grec són dues paraules, ombra i cua, ja que els grecs, molt observadors ells, van notar que aquest animalet es fa ombra -o així ho pot semblar- amb la cua.
A Osona trobem el municipi de l’Esquirol, que fins fa no gaire rebia el nom de Santa Maria de Corcó. Hi ha qui diu que la denominació, documentada al segle XIV, prové d’un antic mas, actualment conegut com a Perai. Més endavant, sembla que el lloc, que es troba arran del camí ral de Vic a Olot, es convertí en hostal per allotjar i donar menjar als qui transitaven aquesta ruta.
Allà pel segle XVIII es comença a parcel·lar el terreny i de mica en mica es va formant el nucli, que prengué el nom de l’Esquirol.
El paraire
Una de les primeres cases, és la que trobem al número 1 del carrer Nou. Bé, ara no és l’1, ja que el nou edifici de l’Ajuntament s’ha ficat abans. Però per a nosaltres, serà la primera d’aquest llarg carrer.
El propietari era l’Isidre Faja -o Fajà- i era paraire, és a dir, era un empresari -molt important en aquells temps- que preparava la llana i la deixava llesta per a ser utilitzada pels comerciants de teixits.
La seva casa, construïda el 1727, presenta una interessant llinda, amb els noms i cognoms dels habitants, dels quals no sabem el parentesc, però que proposo que es tracta de l’esposa Elena i la filla Apol·lònia.
El relleu central fa esment al nom i al cognom del propietari. Per una banda, veiem sant Isidre, anomenat Llaurador, un personatge nascut al segle X a Madrid, quan encara era territori musulmà. Treballà la terra com a jornaler, motiu pel qual se’l sol representar amb una aixada, una pala o una arada.
La seva vida és una barreja de fets històrics i mites inventats. Sigui com sigui, el seu culte s’anà incrementant ràpidament, a causa de la seva suposada intervenció en curacions i miracles. Haver guarit alguna reina i guanyat la batalla de les Navas de Tolosa, van ser motius més que suficients per a consagrar-lo definitivament com a patró de la reialesa -i de la capital-.
Al costat del relleu de sant Isidre hi ha un arbre. Cal imaginar que, per la similitud fonètica amb el cognom Faja, es tracta d’un faig. Són recursos molt típics, relacionar sons amb imatges. Per exemple, l’escut de Llançà té representades unes llances i La Llagosta, Abella de la Conca, Viladecavalls i Riudecols ja us podeu imaginar què tenen. Són el que els entesos en diuen armes parlants.
Però tornem a l’Esquirol
La industrialització va comportar nombrosos avenços. Però també es van perdre molts treballs que van ser mecanitzats. Al segle XIX ja s’esmenten els ‘ludistes’ o trencadors de telers, que protestaven contra l’atur.
La primera vaga peninsular va tenir lloc a Catalunya el 1855, ja que era aquí on es trobava pràcticament tota la indústria, principalment tèxtil.
El governador civil de Barcelona havia prohibit als patrons el tancament de les fàbriques, així com l’abandonament col·lectiu del treball, per part dels treballadors i es prohibiren també les associacions de treballadors.
Però els treballadors se sumaren massivament a la vaga. Una de les empreses afectades es trobava a Manlleu. Els treballadors, que fins aquell moment, treballaven des de casa, no van veure amb bons ulls la imposició d’un horari fix i un control de la producció i se sumaren a la vaga general.
L’empresari, per tal de no aturar la producció, va demanar els habitants de l’Esquirol anar a treballar en el lloc dels qui no volien. Els vilatans no s’ho van pensar dues vegades -la misèria estrenyia- i anaren a Manlleu. Els treballadors que feien vaga els van rebre amb el crit -despectiu- d’esquirols.
El mot va fer fortuna i, fins i tot ara, en castellà es diuen igual els qui treballen perquè no es volen sumar a una vaga.
Tot i això, sembla que l’ús d’aquest mot es remunta al 1841, quan a Igualada tingueren lloc conflictes amb els teixidors no associats, coneguts amb el sobrenom d’esquirols.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Carrer Nou, 1. L’Esquirol
Saber més
- Els esquirols de Manlleu: forumcivic.cat
- El Perai: invarquit.cultura.gencat.cat
- Etimologia d’esquirol: etimologias.dechile.net
- La febre de la construcció en el segle XVIII, per X. Solà
- La vaga del 1855: elnacional.cat – wikiwand.com
- Patrimoni cultura de l’Esquirol: patrimonicultural.diba.cat
- Història de l’Esquirol: seu-e.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: