Aigua domesticada

El pantà de Sau.

Com una agulla que marca el nivell de l’aigua, el campanar de Sant Romà de Sau ha estat testimoni d’un espectacular canvi en l’extraordinari paisatge que l’envolta.

L’indret ja era habitat fa més de vint mil anys, que aviat estan dits. Però els canvis més dràstics van tenir lloc a partir de 1963, amb la inauguració de la presa. En realitat, les obres van començar el 1940 i s’allargaren durant més de vint anys, a partir d’un projecte realitzat el 1931. Però el mèrit se’l va endur l’últim que va arribar.

Panoràmica dels cingles.

Bo i dolent

Defensada per uns i criticada pels altres, el cas és que, tant si plou com si no, a ningú deixa indiferent. Per una banda, es van perdre poblacions, fàbriques i camps de conreu. Però també s’assegurà el subministrament d’aigua a diverses poblacions, en especial a Barcelona. La dubtosa rendibilitat energètica és un altre tema. A més, té un innegable atractiu turístic, malgrat que, excloent alguna iniciativa particular, no sembla haver un interès massa evident en aquest sentit.

Aquarel·la amb una vista de l'estructura de l'embassament.

Estètica de ciment

Sense entrar en qüestions polítiques, només dir que el projectista de tan grandiosa obra fou l’enginyer Josep Maria Llansó de Viñals, comissari d’Aigües del Pirineu Oriental, empresa encarregada de concedir llicències -fraudulentes- per a l’extracció d’àrids dels rius. També va ser ell el responsable del pont de Molins de Rei, construït el mateix any que s’inaugurava la presa de Sau i que es va esfondrar vuit anys més tard. És com per tremolar.

Tot i que arquitectònicament parlant, no és tan reeixida com la presa de Susqueda, construïda dos pams més avall i inaugurada cinc anys després que la de Sau, cal aturar-nos a contemplar l’arquitectura amb deteniment.

El pantà de Sau, Vilanova de Sau. Osona. Escalinata que baixa fins al riu.

Comparatives

Les primeres preses es feren a Mesopotàmia, tres mil anys abans de Crist, que ja és temps. La més antiga es troba a Jordània i té nou metres d’altura, que per l’època no estava gens malament. La de Sau en té 83, que també déu n’hi do, si tenim en compte que la més alta es troba a Pakistan, amb més de 143 metres d’altura.

Els romans, grans enginyers ells, se la passaren fent preses per tal de proveir aigua pel rec dels camps. Com els xinesos i els àrabs. És a dir, que de novetat, res. Com que fer comparatives agrada a tothom, tenim que la presa amb més capacitat és la de Zimbàbue, amb 185 mil milions de metres cúbics. A la de Sau hi caben 151 milions.

Hi ha diversos tipus de presa. Aquesta se’n diu de gravetat, ja que el mateix pes de l’estructura és l’encarregat de resistir la pressió exercida per l’aigua. El problema és que utilitza més formigó que altres tipus, com les de volta.

El pantà de Sau, Vilanova de Sau. Osona. Reflexos a l'aigua.

Enginyeria històrica

Romans i àrabs, així com les destacables preses construïdes al segle XVIII durant el regnat de Carles III, són els precedents que ens van dur, durant els foscos anys de la darrera dictadura a inaugurar prop de cinc-centes preses. Agradi o no, ens han estalviat més d’una sequera.

L’arquitectura dels anys cinquanta, tard, però s’havia incorporat a l’avantguarda europea. Primer Mies Van der Rohe utilitzant materials moderns als anys vint i després Le Corbussier, aplicant el ciment nu a les construccions, revolucionaren el paisatge i van eliminar molts límits.

Només cal veure, per exemple, la simple i harmoniosa estructura de l’oficina d’informació, o les estructures que emergeixen al mig de l’aigua. No hi ha detalls ni floritures, però tampoc fan falta.

El pantà de Sau, Vilanova de Sau. Osona. Estructura i balconada de l'oficina d'informació.

El meu sincer agraïment a Mercè Bosch de l’ACA, per les gestions que ha dut a terme per tal d’aconseguir-me valuosa informació per a redactar aquest article.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).