La Villa Maria de Taradell.
Al segle XIX, amb la industrialització, apareix una nova classe adinerada que decideix passar els mesos d’estiu descansant i fent salut.
Vigatans i barcelonins s’adonaren que Taradell (Osona) era prou a prop i tenia un clima, un entorn i una tranquil·litat més que adients que la ciutat per a passar l’estiu. Moltes poblacions com aquesta, que no tenien cap infraestructura, van experimentar grans canvis d’urbanisme.
A més de les torres i xalets, també es realitzaren passejos, jardins i casinos, per tal de fer més agradable l’estada als estiuejants. A les fotografies de l’època, sorprèn veure magnífiques torres modernistes a tocar de casalots esgavellats.
Tot i això, la implicació d’aquest nou col·lectiu envers el poble que els acollia, generalment va ser poc destacada. Una d’aquestes torres d’estiueig que ha sobreviscut a Taradell, és la magnífica Villa María, en reglamentari castellà.
El propietari
I és en aquestes circumstàncies que trobem que el 1911 Pau Dulachs Vila (erròniament escrit com a Dulachan o Duloch en diversos documents consultats), va encarregar una magnífica mansió a Taradell. Tal com em comenta una actual familiar, el senyor Dulachs havia estat caixer i apoderat de la casa Sucesores de Bonaventura Brutau, S. A.
Ubicada a Sabadell, aquesta rellevant empresa tèxtil, formada pels fills de Bonaventura Brutau i Estop, continuava el 1878 el llegat del pare. Fabricaven filats i torçats de cotó que enviaven a un important mercat a tota la península així com a les darreres colònies espanyoles de Cuba i Filipintes. Les oficines estaven situades a Barcelona, a la Rambla de Catalunya.
Les obres d’un mestre
En primer lloc, el projecte va ser encomanat a Joan Riera Pallàs. Nascut el 1882 a Sant Julià de Vilatorta, fill d’un mestre d’obres i cosí de Miquel Pallàs, arquitecte municipal de la mateixa vila, en Joan ja tenia molt de guanyat. Mai es va treure el títol d’arquitecte, però sembla que no li calia, doncs va fer més obres del que ens puguem imaginar.
En algun moment que no em consta, amb un altre soci, muntaria l’empresa constructora Pallàs i Gamandé, que estaria en actiu fins al 1971, que ja és mèrit. La majoria d’obres pertanyen a aquesta societat, com per exemple: el cremallera de Núria, ponts, carreteres, mercats, escoles, estacions de tren, el pavelló esportiu de Girona i diverses cases d’estiueig.
No pensis que Joan Riera era un paleta sense educació. Va tenir amistats de primer nivell, com el poeta i editor Francesc Matheu, qui publicà les obres de Verdaguer; el pintor naturalista Dionís Baixeras, autor d’algunes de les descomunals escenes que apareixen al paranimf de la Universitat de Barcelona; o el polític Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
El realitzador
En el cas de la Villa Maria de Taradell, el projecte va anar clarament a càrrec de Joan Riera i la realització es va deixar en mans de Lluís Riera Buch, qui s’encarregava de dirigir paletes i manobres. Lluís Riera va néixer a Arbúcies el 1877 i tenia una empresa de construcció amb el seu mateix nom. Com que els rigorosos hiverns d’aquests verals no permeten la més mínima expressió de vida pels treballadors ni pels materials, les obres s’allargaren dos anys.
El resultat va ser un magnífic habitatge d’estil modernista, del qual només pots observar la façana i fer-te una idea de com és l’interior que, afortunadament, després de passar-hi diversos propietaris, s’ha conservat prou bé. El 1938 moria Pau Dulachs, tot i que la Villa María de Taradell no es posaria a la venda fins al 1951.
Però, qui va ser la Maria?
En realitat, la vil·la està dedicada a més d’una Maria. En primer lloc, tenim Maria Vila, la mare del primer propietari, Pau Dulachs Vila. Seguidament, el senyor Dulachs acollí a la seva neboda Maria Llorens Dulachs quan enviudà, juntament amb els seus fills Jordi i Maria Puigdollers Llorens, passant molts estius en aquesta casa. Més tard, en Francesc Llorens i Dulachs heretaria l’immoble, juntament amb la seva germana Maria, els quals la vengueren posteriorment.
Això no obstant, sembla clar que les lletres de metall que apareixen a la façana van ser col·locades posteriorment a la finalització de les obres.
Vull agrair la informació facilitada per una familiar del primer propietari, que m’ha ajudat a completar les dades que mancaven.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Sant Sebastià, 35. Taradell
Saber més
- Escola de Malgrat de Mar: xtec.cat
- Mercat de Canet de Mar: raco.cat
- Cremallera de Núria: nuria.iguadix.es
- La Villa María, una obra modernista, per M. Roca Solà (manuscrit de 1998, consultat a la biblioteca de Taradell)
- Francesc Matheu: enciclopedia.cat
- Dionís Baixeras i Verdaguer, per M. E. Sendra
- Enric Prat de la Riba: enciclopedia.cat
- L’estiueig a la comarca d’Osona, per M. Bigas
- Sucesores de Bonaventura Brutau: isabadell.cat
Sí, és clar. Els dos van tenir una estreta relació amb la casa. Quan la meva avia, Maria Llorens Dulachs, va quedar vídua, molt jove i amb dos nens petits, Maria Puigdollers Llorens i el seu germá, Jordi Puigdollers Llorens, tots tres varen ser acullits per en Pau Dulachs, amb qui vivíen. I amb ell varen passar molts estius a la Villa Maria. En quan a Francesc Llorens Dulachs, germá de la meva avia, va heredar amb ella la casa de Taradell, i els dos germans es van vendre conjuntament la casa, com ho proban els papers de notari que tinc jo. Espero que amb aquesta informació no hi hagi ningún impediment per afegir-los al seu relat. Moltes gracies.
Mª Elena Alié Puigdollers
Ara ja em queda tot clar! He actualitzat el text amb aquestes dades. Reitero l’agraïment per tota la informació facilitada, que m’ha ajudat a completar l’article.
Alfons Martín
Després de buscar papers i papers, he trobat alguna cosa més. El Pau Dulachs había estat caixer i apoderat de la casa Successors de Buenaventura Brutau, SA, una important empresa tèxtil de Sabadell. I per qué es volía fer una casa d’estiu a Taradell? Això sí que no ho sé.
Voldría demanar-li un favor. M´agradaría que en la seva informació constin també els noms del meu oncle avi, el Francesc Llorens Dulachs, germà de la meva avia, Maria Llorens Dulachs, i del meu oncle Jordi Puigdollers Llorens, germà de la meva mare.
Moltes gràcies.
Novament, moltes gràcies per la informació. He actualitzat el contingut pel que fa a l’activitat laboral de Pau Dulachs.
No obstant això, per tal d’incloure els familiars que comenta, em caldria saber quina relació directa van tenir amb Villa María, ja que aquest és el motiu central de l’article. Potser van ser-ne propietaris en algun moment o hi van viure un temps. O bé van treballar a la mateixa empresa que Pau Dulachs. És a dir, qualsevol indicatiu que els vinculi d’alguna manera amb la casa i no només per raons de llinatge.
Bona tarda. M´alegro que les meves aportacions li hagin servit per completar la historia de la Villa María. Pot preguntar el que vulgui, pero no sé si tinc gaire més informació sobre el tema. Per altre banda, a mí també em fa il.lusió que se sapiga aquesta part de la historia de la meva familia. Gràcies a voste.
Mª Elena Alié Puigdollers
Li prenc la paraula 😉
Si fos possible, m’agradaria saber un mica sobre qui era Pau Dulachs així com per quina raó decidí edificar la vil·la precisament a Taradell.
Alfons Martín
El primer propietari de la Villa María va ser Pau Dulachs Vila, tiet de la meva avia, María Llorens Dulachs, que era neboda d’en Pau Dulachs. La mare d’en Pau es deia Maria. La meva mare (Maria Puigdollers Llorens), era filla de la Maria Llorens. Sempre m’han dit que el nom de la casa es va possar per las “Marías” de la familia.
La casa es va començar a construir el 1911. En Pau Dulachs va morir en 1938 i la casa es va vendre en 1951.
Benvolguda María,
No tinc paraules per agrair aquesta aportació. Després de consultar diversos documents de la biblioteca de Taradell, pensava que no aconseguiria saber-ne res més. Amb aquestes dades he rectificat i ampliat una mica l’article. Em venen moltes preguntes per fer, però no voldria abusar d’aquest gran regal que m’ha fet. Moltíssimes gràcies!