Fets passats, símbols presents

Una placa franquista a Vilanova de Sau.

Resulta sorprenent trobar una placa, molt ben conservada, amb simbologia referent a un temps, que més d’una persona voldria oblidar. És difícil tocar temes delicats com aquest, sense ferir ningú, acusat de no dir tota la veritat. Però, qui té la veritat?

La llosa es troba ben amagadeta darrere un arbust i no és fàcil trobar-la, tot i que és al costat mateix de l’entrada de l’església de Vilanova de Sau (Osona).

Placa franquista a Vilanova de Sau (Osona).

El cosí Pep

El relleu, amb forma de creu, mostra el nom del creador de la Falange, aquell partit creat el 1933 i que vestia camisa blava.

L’organització adoptà com a símbol, el jou i les fletxes dels Reis Catòlics, com veiem en una cantonada del plafó. Aquests emblemes provenen de l’Eneida i de les Geòrgiques, poemes escrits per Virgili al segle I aC, segons el desig l’emperador August, qui volia una gran epopeia per enaltir el seu imperi. Els Reis Catòlics se’ls van fer seus i acabaren essent utilitzats pels falangistes.

Símbol del jou i les fletxes.

La creu de Borgonya

En una altra cantonada, ens apareix la creu de Borgonya, una de les diverses que van utilitzar els requetès al llarg de la seva història -també actualment, que encara existeix el partit-.

Segons el diccionari del senyor Casares, els requetès eren una agrupació política de caràcter tradicionalista, que a vegades tenia un cos armat clandestí. Això potser passava a Navarra al segle XIX, durant la primera Guerra Carlina. Però darrere d’aquesta definició hi ha molt més. 

En aquest cas correspon a la utilitzada també pel Terç de Montserrat, durant la batalla de l’Ebre.

L’origen d’aquesta creu l’hem de buscar en el ducat de Borgonya, un dels primers estats importants de l’Europa Medieval, que -més o menys- ocupava part de França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i un grapat més de territoris. Quan al segle XV Felip I de Castella va obtenir -per matrimoni- tot aquest terreny, adoptà la creu de Borgonya pels seus exèrcits. El seu fill Carles I ho perpetuaria.

Símbol dels requetés.

I tot aquest rotllo, per què?

Com que el patró d’aquest ducat era sant Andreu, l’emblema era una creu en forma d’aspa, on va ser crucificat aquest apòstol. La creu té la particularitat d’imitar dos troncs d’arbre als quals s’han tallat les branques i han quedat els nusos.

L’emblema s’incorporà als escuts d’armes espanyols, fins al dia d’avui. A principis del segle XX hi havia un moviment polític ultraconservador que, sota el lema de Déu, pàtria i rei, buscava una alternativa a la dinastia borbònica.

Per una banda volien la restauració dels furs bascos i navarresos, però em sembla que el tema se’ls va escapar de les mans i al final ningú sabia de quin cantó lluitaven, fet que els ha valgut crítiques de totes bandes. 

El que sí que queda clar és que van fer costat als ‘nacionals’ i es van constituir en diversos terços. Però ho deixo aquí perquè el tema és prou espinós.

El nom de Ramon a la Placa franquista a Vilanova de Sau (Osona).

Els Ramons

Al plafó hi ha gravats dos noms més. Tots dos es deien Ramon i militaven al terç de requetés de Montserrat. 

Ramon Sirici era un ‘boina roja’ que va morir al front d’Extremadura. Al web de requetès, que per cert, és impagable, consta com a Sirisi -amb s-.

El terç de la Mare de Déu de Montserrat, va ser una unitat militar formada principalment per catalans, que es formà el 1936. L’exèrcit franquista els utilitzava com a forces de xoc, és a dir les primeres que entren en contacte amb l’enemic. 

De l’altre Ramon no he trobat informació. 

Crismó a la Placa franquista a Vilanova de Sau (Osona).

Fins a la fi

En una -actualment- inconcebible barreja de símbols, trobem el crismó. Es tracta del monograma que inclou les dues primeres lletres del nom de Crist en grec, la X i la P. En realitat el símbol és més antic que la gana, ja que els egipcis el van gravar al segle II aC.

Però el cristianisme sempre ha sabut fagocitar el passat. I les dictadures, també. Només s’hi afegiren les lletres gregues alfa i omega, que resumeixen la figura divina al llibre de l’Apocalipsi: el principi i la fi. És a dir, un regne sense final.

De pau, que no en falti

En una altra cantonada tenim un colom amb una branqueta, suposadament d’olivera. És el que coneixem com a colom de la pau. Grecs i romans ja associaven aquest ocell amb l’harmonia, l’amor i el bon rotllet. 

El cristianisme, assimilant el tema, situa el colom als temps del diluvi universal. Després que Déu decideix salvar Noè i la seva família d’un càstig exemplar, aquest deixà anar un colom, per verificar que tot era ben eixut. Segons el relat, la bestiola tornà amb una branqueta d’olivera al bec. 

En un principi, la imatge es referia a un pacte entre Déu i la humanitat, però gràcies a Picasso, es va quedar definitivament com a símbol de l’absència de conflictes armats. 

Resulta més que paradoxal trobar-lo en aquesta llosa.

Relleu d'un colom a la Placa franquista a Vilanova de Sau (Osona).

L’autor també s’amaga

L’obra no presenta cap signatura. No obstant això, sospito que l’autor va ser en Miquel Pallàs i Sala, mestre d’obres de Sant Julià de Vilatorta on va deixar una bona mostra del seu particular estil.

En especial, la tipografia és ben característica d’ell, com la que trobem al parc de les Set Fonts, també a Sant Julià de Vilatorta. 

Imagino que no ho va signar, perquè es tractava d’una obra ‘obligada’ i de la qual dubto molt que se sentís especialment orgullós.

Dilema

Es fa difícil de dir si aquesta placa franquista a Vilanova de Sau hauria de ser enretirada, segons la llei de la memòria històrica, o bé cal deixar-la com a testimoni d’un temps que ningú vol que es repeteixi.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Major, 2. Vilanova de Sau

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).