Les rajoles d’oficis.
Fa uns quants anys, les mestresses de casa triaven les rajoles de la cuina decorades amb floretes, fruites, ocells o peixos. Ho recordes? Bé, si ho recordes és que ja tens una edat.
Doncs resulta que aquelles senyores feien el mateix que les mestresses del segle XIX. I aquelles rajoles, siguem sincers, també eren lletges. Només que, com que estan als museus, doncs sembla que les hem de mirar amb uns altres ulls.
Breu repàs a la rajola
A mitjan segle XVII sorgí el que anomenem les rajoles d’oficis. En realitat, d’oficis en són pocs els representants, ja que hi ha molts altres motius, com flors, animals, soldats, vaixells, folklore i elements d’auques, com el sol, la lluna, estels i fins i tot, alguns d’escatològics. Però algú li entaforà la denominació ‘rajoles d’oficis‘ i ningú ho ha discutit. Resulta de tot punt sorprenent l’àmplia varietat i riquesa de motius representats.
Sovint, aquests motius estaven inspirats en fonts impreses, com les estampes. Per exemple, els bestiaris medievals foren publicacions molt consultades. Molts d’aquests esser passaren a formar part del patrimoni festiu. També hi havia les auques, aquella mena de jocs d’atzar plens de dibuixos de difícil comprensió. Naturalment, els oficis hi eren ben presents, alguns dels quals es poden agrupar per temàtica, com els paraires.
Un element molt estés
Foren molts els països que tractaren temes populars a les rajoles, tot i que sembla que les que es van fer a Catalunya, són les preferides dels col·leccionistes. Mira que bé!
D’una banda, la rajola esmaltada era molt adient per aïllar llocs en contacte amb l’aigua, com banys i cuines. També foren usades en comerços com bacallaneries, carnisseries o vaqueries. De l’altra banda, com que no retenen tant la pols i són fàcils de netejar, s’utilitzaren també als hospitals, com a mesura higiènica.
Normalment, es tracta de rajoles quadrades, sovint de tretze per tretze centímetres aproximadament i sempre amb el fons blanc. Cada una mostra un motiu únic que sol formar una sèrie amb altres del mateix l’estil. Tot lloc i tot ceramista tenien el seu toc personal. D’aquesta manera pots diferenciar les peces segons el motiu que es repeteix a cada rajola, com una fulla, una margarida, un lliri, una atzavara, etc. Aquest motiu ha arribat fins i tot, a ser més valorat entre les persones enteses que no pas l’escena principal.
El millor moment
L’etapa daurada fou curta i tingué lloc entre finals del segle XVII i principis del XVIII. Les rajoles barroques tenien motius molt treballats i acolorits que emplenaven quasi totalment l’espai. A més de les flors i fulles decoratives, el personatge central descansava sobre un terra i de fons hi havia cel i núvols. És remarcable la vivacitat de la policromia i els motius en un principi inspirats en la rajoleria italiana, holandesa, sevillana i talaverana. Més tard, els obradors catalans desenvoluparan rajoles figuratives que, tot i que mai estaran tan ben dibuixades com les de Delft, Sevilla o Lisboa, sí que tindran unes característiques úniques.
Les rajoles d’aquella època solen emplenar completament l’espai amb flors, personatges i animals entre els quals no es té en compte cap proporció ni perspectiva. El conjunt se sol tancar amb un marc de color groc. Malgrat la sobrevaloració de la producció d’aquells temps, només uns pocs obradors poden ser considerats com realment excel·lents. La resta ens semblaran rajoles bufones o simpàtiques, però cal admetre que les figures no han estat creades per la mà d’un mestre.
Evolució
Més endavant, probablement per economia de mitjans, els fons van desaparèixer, així com les decoracions supèrflues. S’amplia el repertori de temàtica gremial, però les figures perden la contundència que tenien anteriorment. Així mateix, disminuí la paleta de colors i el traç cada vegada va ser fet més de pressa. Com diu Joan Amades, “s’ha suprimit tot el que podia complicar la factura i s’ha anat al gra“, potser degut a la intensa competència, que obliga el rajoler a anar per feina.
Arribats al segle XIX, la realització es torna seriada i matussera. Fa tot l’efecte d’haver estat executada per un aprenent. La decoració es redueix a un motiu, més o menys centrat, amb el fons completament blanc. És un període d’evident decadència, amb dibuixos d’ocells, flors o fruites, que formen petites sèries. En alguns casos, el motiu ha estat pintat tan malament, que es fa ben difícil d’esbrinar de què es tracta.
Exemples
Per tal de veure millor aquesta evolució cap a pitjor, res millor que una comparativa entre les rajoles d’oficis de diverses èpoques. A continuació tens un parell d’exemples de com un mateix motiu va anar perdent amb el temps tant la decoració exuberant com el traç segur. Observa com arribats al segle XIX, fins i tot la imatge central ha quedat descentrada sense cap raó.
A final segle XVII i principis del XVIII és molt característica l’esponerosa vegetació que emmarca la figura central i que arribà a tenir fins i tot més protagonisme que el personatge representat. Les plantes creixen directament del terra i produeixen unes descomunals flors que no guarden cap proporció amb la figura.
A continuació va venir el denominat període de les fulles perquè les flors s’han reduït a unes poques fulles a banda i banda de la rajola. Aquestes fulles poden presentar variats colors. També es caracteritza per incloure en el cel uns petits núvols i uns quants ocellets. Cada rajoler pintava un nombre determinat d’ocells, de manera que ha esdevingut com la signatura de cada artista.
De mica en mica, les fulles deixaren pas a una petita planta que de vegades se situa damunt d’un minúscul turó. Durant el segle XVIII és quan s’amplia la representació d’oficis. Arribats al segle XIX i fruit de la gran competència en aquest sector, es perd pràcticament qualsevol mena d’ornament accessori. Cal anar anar per feina. La vestimenta dels personatges es modernitza. En comptes de calces i mitjons els homes duen pantalons llargs. A més, proliferen les flors i les fruites enmig d’un fons blanc.
La industrialització
Finalment, arribà la revolució industrial que feu desaparèixer la realització artesana, per passar a la producció en sèrie. Dels anys setanta del segle passat pots trobar rajoles que, encara ara, fan pensar si no hauria estat millor deixar-les en blanc.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Les rajoles dels oficis, per Joan Amades
- Les rajoles d’oficis del segle XVII, per Albert Telese i Compte
- Rajoles dels oficis: wikiwand.com
- Museus d’Esplugues de Llobregat
- Museu Episcopal de Vic
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: