La font dels quatre infants al parc de la Ciutadella de Barcelona.

La font dels quatre infants al parc de la Ciutadella.

Després del llarg setge que va patir París durant la guerra francoprussiana a final segle XIX, l’aigua esdevingué un bé escàs i cotitzat. Tanmateix, el col·leccionista d’art Richard Wallace decidí fer un bon ús de la seva fortuna, finançant una font de forja que el faria famós.

Seguint les indicacions del client, l’escultor Charles-August Lebourg creà una columna amb quatre figures femenines representant diverses Virtuts. A continuació, el 1888, amb ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona, Wallace en va regalar un bon grapat a Barcelona, de les quals només han sobreviscut unes poques.

La font dels quatre infants al parc de la Ciutadella, produïda per la foneria d'Antoine Durenne.

Versió infantil

Això no obstant, hi ha una altra font que sovint es confon amb aquest model i que la pots veure en una de les entrades del parc de la Ciutadella. En aquest cas, es tracta de quatre infants que, com si fossin petits Atlants, sostenen una cúpula de ferro, d’on cau un rajolí d’aigua, on imagino que només els coloms són capaços de beure-hi. Hi ha dos nens despullats i dues nenes vestides.

Si només es tractés de noies, et diria que són nimfes, que segons la mitologia —romana i grega— eren venerades com a genis de les fonts. Aquesta idea estaria reforçada per les petxines repartides pel conjunt. Però aquí els nens no sé què hi pinten.

base de la font dels quatre infants al parc de la Ciutadella de Barcelona.

Foneria de qualitat

Doncs bé, el 1879, set anys després que la font de les cariàtides es fes famosa, trobem que apareix aquesta font dels quatre infants. L’estructura és pràcticament igual: una columna amb uns relleus, damunt la qual hi ha quatre escultures que sostenen una cúpula. Tot molt del gust historicista de l’època.

Aquest model, de més de dos metres i mig d’alçada, va ser produit per Antoine Durenne, qui, havent estudiat a l’Escola de Belles Arts d’Angers, adquirí una foneria. A causa de la qualitat tècnica, aviat va esdevenir un lloc de referència pels artistes del moment.

Aquarel·la amb una vista del passeig de Picasso a Barcelona.

Mostrari extens

En un catàleg de l’empresa es poden veure els dissenys d’aquest i d’altres models de font, on es pot apreciar millor el detall. A més, perquè vegis el virtuosisme de la producció, et convido a mirar el catàleg sencer, on hi ha la descripció de reixes, fanals, escultures, escales, estufes, bancs i tota mena d’ornaments finament treballats, alguns dels quals juraria haver-los vist per Barcelona.

Les figures infantils de la font a la vorera del parc de la Ciutadella.

En aquesta època, sovint es prenien com a models les escultures clàssiques que es podien veure al Louvre.

Les obres executades a la foneria Durenne es troben escampades arreu del món, com a Lisboa, on la mateixa font rep el nom de Fonte dos Anjinhos, és a dir, dels angelets, tot i que no ho són. A Barcelona, a més d’aquesta font, tenim la de les Tres Gràcies a la plaça Reial, també de la mateixa foneria.