Els mosaics de Santa Maria de Blanes.
Hi ha vegades que m’he de donar per vençut i abandonar la cerca sense haver obtingut cap resultat. L’església de Santa Maria de Blanes (La Selva) les ha passat de tots colors. Després de tants conflictes soferts, amb prou feines va salvar la façana i el campanar. Així doncs, el que ara pots contemplar de l’interior és fruit de les restauracions realitzades durant el segle XX.
Catifa de pedra
Un dels interessants elements són els mosaics de Santa Maria de Blanes, que cobreixen el paviment i dels quals ningú en parla. Executats amb tessel·les de tres colors, tenen un disseny que alterna formes geomètriques. Si l’observes amb deteniment, veuràs que en realitat són creus amb diverses variants.
La principal reconstrucció de l’edifici recaigué en Lluís Bonet, arquitecte que havia estat deixeble de Gaudí i que havia utilitzat mosaics en altres obres seves, tot i que molt diferents d’aquest. Era normal contractar els serveis d’ebenistes, escultors, mosaïcistes, ferrers o vitrallers per a la realització dels ornaments, molts dels quals ara resten en el més absolut anonimat. Tristament, en aquest cas, també ens quedarem amb les ganes de saber-ne l’autor.
Simbolisme decoratiu
Tanmateix, són diversos els dissenys que entapissen el paviment. Només entrar, hi ha un que talment recorda una catifa que sembla feta amb punt de creu. Un cop accedeixes a la nau, veuràs que el passadís central mostra un disseny més elaborat, mentre que a les bandes laterals i a la part del darrere el motiu esdevé una greca. Inspirada en les sanefes decoratives geomètriques habituals en l’art grec -d’aquí ve el nom de greca- i també en l’art romà, esdevingué un recurs ornamental fins i tot en l’estil neoclàssic.
Es creu que estaria basada en la forma d’un laberint i podria simbolitzar l’infinit o la unitat. Encara que t’ho pot semblar, no té res a veure amb l’esvàstica que tan famosa es va fer durant la Segona Guerra Mundial. De fet, és un símbol budista utilitzat des de temps immemorials que vol dir benestar. Tristament, no fa tant que l’extrema dreta grega adoptaria la greca com a símbol del seu partit.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de Mossèn Quer. Blanes
Saber més
- Santa Maria de Blanes: invarquit.cultura.gencat.cat
- Lluís Bonet i Garí: dhac.iec.cat
Molt interessant, sí! Pels colors del mosaic, em fa pensar en tessel·les de gres ceràmic i no de pedra, és possible?
A Barcelona hi ha exemples semblants a l’església del Sagrat Cor de Jesús (http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/mosaics/mosaic/carrer-de-casp-27-esglesia-del-sagrat-cor-de-jesus-2/), al santuari de Sant Josep de la Muntanya, però amb tessel·les més grans em sembla (http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/mosaics/mosaic/avinguda-del-santuari-sant-josep-de-la-muntanya-25-santuari-sant-josep-de-la-muntanya-paviment-de-lesglesia/) i a l’església de Sant Josep Oriol (http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/mosaics/mosaic/carrer-de-la-diputacio-145-esglesia-de-sant-josep-oriol-paviment-de-labsis/).
Aquest tipus de material podria ser de la fàbrica Pujol i Bausis.
Moltes gràcies pels teus comentaris. És probable que les tesel·les provinguin de Pujol i Bausis, important proveïdor en aquella època. Una llàstima no conèixer l’autor.
molt curt
Aquest és un d’aquells casos en què he estat incapaç de trobar més informació. Una llàstima, perquè el tema és molt interessant.