Passejada pel litoral de Mataró.
Una planera ruta, amb el mar com a protagonista indiscutible, et portarà a viatjar ràpidament des del futur més immediat, al passat més remot de Mataró (Maresme).
Un parc que no acaba de ser
Per començar, deixa el vehicle a qualsevol punt del passeig de Marina. L’allargada zona verda, de més de trenta-set mil metres quadrats, va ser enjardinada el 2007. El projecte és obra dels arquitectes Batlle i Roig, que han dissenyat innovadors edificis per a escoles, centres comercials o edificis empresarials entre altres.
Segons paraules dels arquitectes, aquest sistema de jardins està més elevat del nivell del carrer per tal de gaudir de vistes al mar per damunt de les vies del tren. Així mateix, les enginyoses formes circulars trenquen la forma rectangular del parc i delimiten òpticament espais enjardinats, d’oci i esport. Deu anys més tard, la deixadesa de l’espai s’allunya bastant de l’idíl·lic plantejament inicial.
Arquitectura variada
Mentre passeges pel parc ves observant les noves edificacions que tens al davant. Podem destacar l’edifici El Rengle, del 2010. L’acolorida construcció va ser projectada per Manuel Ruisánchez. Nascut al País Basc, aquest arquitecte actualment treballa a Barcelona i ha rebut diversos premis. Corrents d’aire, calor a l’estiu i fred a l’hivern, són alguns dels inconvenients d’un edifici pensat per a guanyar premis, però no pel dia a dia. Però vist de lluny, fa patxoca.
A continuació s’aixeca un peculiar edifici, en part hotel i en part, residència geriàtrica. Presenta una interessant façana que alterna espais buits i plens, contrastant el blanc i el gris.
Seguidament, hi ha les construccions que conformen el Tecnocampus. Inaugurat oficialment el 2010, aquest ambiciós projecte s’ha consolidat com un important parc científic i d’innovació tecnològica. Els tres edificis principals van ser projectats per un estudi d’arquitectura que, entre d’altres, és l’autor de bona part de la Vila Olímpica de Barcelona. El conjunt a mi em recorda sospitosament el pavelló espanyol projectat per Javier Carvajal per la Fira Mundial de Nova York el 1965 i que més tard es reconstruí a San Luís (Missouri).
Decoració escultòrica
En un dels extrems del parc s’aixeca l’escultura Ondulacions, feta per Llucià Gonzàlez. Amb un llarg historial, aquest artista mataroní ha signat nombroses escultures en acer per a llocs públics.
Des d’aquí pots veure la Laia l’Arquera al mig d’una gran i transitada rotonda. Inaugurada el 1998, aquesta gegantina figura va ser projectada per l’artista Josep Maria Rovira-Brull. Segons l’autor, l’escultura recorda les cultures prehistòriques, la fèrtil deessa Terra que pot ser terrible quan se sent agredida.
Tanmateix, per desig de l’artista, l’escultura mira cap a la muntanya de Burriac, on hi havia el poblat ibèric que va esdevenir Ilturo, la capital del territori laietà. Amb el pas dels segles, es fundaria la ciutat romana d’Iluro, l’actual Mataró.
Vora el mar
A continuació, baixa pel pas sota les vies per anar a l’avinguda del Port. A partir d’aquest moment tindràs sempre la costa a la teva dreta. A l’esquerra, encara queden algunes edificacions relacionades amb l’activitat ferroviària.
La primera platja que trobes és la de Garbí i la següent, la de Ponent, on encara amarren algunes barques de pescadors que li donen un aire més bucòlic.
Després passaràs pel port esportiu, amb una àmplia oferta gastronòmica. Al segle XVII va haver un primer intent de construir un port que no es dugué a terme. Tres projectes més per al port realitzats en diverses èpoques van ser aparcats. No va ser fins al 1991 que van ser inagurades aquestes instal·lacions. El passeig marítim hauria d’esperar tres anys més.
Paga la pena passejar per l’espigó fins al petit far que hi ha al final, sentint l’olor de mar i veient l’horitzó infinit. A l’esquerra tens l’edifici de l’estació. El 1848, sota l’impuls de l’empresari Miquel Biada, es va inaugurar el ferrocarril Barcelona-Mataró, que va ser el primer traçat ferroviari de la península.
La platja
Segueix aquesta passejada pel litoral de Mataró, entrant al passeig del Callao on trobaràs l’àmplia platja del Varador. Els frondosos arbres reben el romàntic nom de bellaombra. En castellà se’n diu ‘ombú‘. Es tracta d’un elegant arbre de fulla caduca, originari del Perú i Argentina. Alguns exemplars que veus aquí arriben als vuit metres d’alçada.
A la teva esquerra hi ha el pas del cargol, que connecta la ciutat amb el passeig marítim.
Més endavant passaràs pel costat del Centre Natació Mataró. Tot i que va ser creat el 1932, les seves arrels històriques són anteriors. La notable expansió el va portar a ingressar a la Federació Catalana de Natació. Però no va ser fins als anys cinquanta que va poder construir la primera piscina. El 1980 obté el dret legal d’ocupar els actuals terrenys i és quan es comencen a construir els diversos equipaments que ara veiem.
Art públic
Després, passat un aparcament, arribaràs a una plaça empedrada amb un pas sota la carretera. A la paret hi ha un gran mural de més de seixanta metres amb llocs emblemàtics de la ciutat. Va ser pintat durant la festa major de 2006 per un grup d’artistes de Mataró. L’ajuntament, la basílica, la platja, el Parc Central amb el ‘negrito’, la Laia l’Arquera, el tren o el port, són alguns dels elements que conformen aquest simpàtic mosaic.
Aquí mateix s’aixeca l’obra ‘Ocellot’ de l’artista mataroní Perecoll. Quan es va instal·lar aquí el 1986, va ser la seva primera escultura pública.
A pocs metres hi ha el monument que duu el nom de Camí del Nord. És el punt d’inici d’un sender de més de dos-cents quilòmetres, que segueix la ruta que van fer els exiliats cap a França en acabar la Guerra Civil. El traçat de la ruta, que passa per l’emblemàtic Canigó, coincideix amb el meridià 2° 27′ 21″, representat per la línia corba metàl·lica.
Regust colonial
Et trobes a la platja del Callao. En francès, un còdol és un ‘caillou’. En alguns llocs, com les illes Canàries, aquest mot va derivar en ‘callao’. El Callao (Cuba) era un dels ports on s’embarcava l’or i la plata cap a Espanya. I també on desembarcaven els esclaus portats d’Àfrica. La platja del Callao a Mataró és un record dels indians d’aquells temps. No oblidis que et trobes dins el barri de l’Havana, nom ja de per si molt en sintonia amb la història.
Sembla que al segle XV, tot i no haver-hi port, aquí hi havia una intensa activitat comercial, embarcant la fusta procedent dels boscos del voltant, cap a les drassanes de Barcelona. Actualment, les cases dels pescadors que es van deslliurar de l’enderroc, ajuden a fer que tingui un aire més colonial.
Finalment, segueix entre un bosc de bellaombres, fins que el passeig acaba bruscament. Des d’aquí pots veure la platja de Sant Simó. Rep el nom de la popular ermita que hi ha a prop. Tot i que els orígens són anteriors, la construcció que ens ha arribat data del segle XVII. La façana va ser restaurada el 1951, quan s’afegiren uns esgrafiats que representen un pescador i la seva família.
I aquí donem per finalitzada aquesta passejada pel litoral de Mataró.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure a Wikiloc
Distància: 2,5 quilòmetres d’itinerari lineal i planer.
Saber més
- Projecte del parc: capgros.com
- Batlle i Roig: batlleroig.com
- Llucià Gonzàlez: pàgina de facebook
- Ruisánchez Arquitectes: arquitecturayempresa.es
- Tecnocampus
- Escultura Laia l’Arquera
- Edifici de Javier Carvajal: @biscayene
- MBM arquitectes: mbmarquitectes.cat – wikiwand.com
- Perecoll: totmataro.cat – tdrescultures.blogspot.com
- Port: aliesmataro.blogspot.com
- Ferrocarril Barcelona-Mataró: blogs.sapiens.cat
- Bellaombra: mataro.cat
- Centre Natació Mataró: aliesmataro.blogspot.com
- Barri de l’Havana
- Indià: wikiwand.com
- Monument Camí del Nord: tdrescultures.blogspot.com
- Sender del Camí del Nord: senders.feec.cat
- Ocellot: tdrescultures.blogspot.com
- Ermita de Sant Simó, per J. Colomer
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: