Construint genialitats

Els genis són genis perquè, a més de crear genialitats, evolucionen i se superen. No entraré en el tòpic d’artistes prou coneguts, perquè no aportaria res de nou. Ens acostem a la plaça Gregori Taumaturg de Barcelona per veure un edifici d’habitatges construït el 1965.

Detall de la gelosia de maó vist de l'edifici de Bofill de 1965. Sarrià - Sant Gervasi. Barcelona

En primer lloc, Ricardo -que no Ricard- Bofill, va començar amb materials molt, com dir-ho, de la terra: maó, volta catalana i ceràmica. Els dissenys dels anys 60 i 70 són cubs compactes superposats. Com a paradigma tenim el Walden 7.

Més endavant, aniria desestimant uns materials i es decantaria pel ciment i el vidre. El record de les construccions clàssiques entrarien en els nous projectes amb arcs, simetries, columnes i grans finestrals.

El vidre aniria cada vegada guanyant terreny i les dimensions dels projectes també. Aquí tenim el W Hotel a Barcelona.

Però jo em quedo amb les primeres obres, d’un Bofill més rebel i innovador.

La plaça Gregori Taumaturg de Barcelona. Edifici de Bofill de 1965.

Avantguarda elitista

Per altra banda, aquests carrers van ser urbanitzats als anys 60 i no cal ser massa observador per veure que aquí la crisi deu haver passat de puntetes si és que n’hi va haver en algun moment.

Els edificis d’anys anteriors que hi ha fins al Turó Park, tenen una aparença solemne, pròpia d’un ambient de postguerra. En canvi, els d’aquests carrers semblen haver estat el laboratori de lluïment d’arquitectes que esdevindrien famosos, com Bofill o Coderch.

La plaça Gregori Taumaturg de Barcelona. Detall dels fanals de l'entrada de l'edifici de Bofill.

La plaça dels miracles

Sant Gregori Taumaturg és l’única església de planta circular en molts quilòmetres a la rodona -em permeto aquesta redundància-. Va ser projectada per Bartomeu Llongueres, arquitecte que, fins al 1973 se la va passar edificant i reformant esglésies, convents i tombes.

Cúpula de l'església de la plaça Gregori Taumaturg de Barcelona.

Aquesta està dedicada a un teòleg del segle III que, de tants miracles com va fer, li van adjudicar el sobrenom de Taumaturg, un mot d’origen grec que designa algú que realitza prodigis.

Començat a construir als anys 50, durant molt de temps l’inacabat temple presentava un aspecte deplorable, fins que finalment se li va donar una aparença més digne.

Detall d'un capitell de l'església de la plaça Gregori Taumaturg de Barcelona.

Batejant carrers

A la plaça Gregori Taumaturg hi conflueixen diverses vies. Una està dedicada a Bach, músic elitista que no tocava per a qualsevol mort de gana. Molt adient per aquest barri.

A finals del segle XIX i començaments del XX era freqüent que els propietaris de terrenys agrícoles que van ser urbanitzats, posessin els seus noms als carrers. Pau Ganduxer i Aymerich és un exemple, amb un llarg carrer que uneix l’avinguda Diagonal i el passeig de la Bonanova.

L’altre carrer està dedicat al barceloní Francesc Pérez-Cabrero, un compositor de sarsueles i director d’orquestra del segle XIX.

La darrera via és la de Santa Fe de Nou Mèxic, una antiga província espanyola (estem parlant del segle XVI), que primer passaria a pertànyer a Mèxic i finalment es convertiria en un dels cinquanta estats dels Estats Units d’Amèrica.

La plaça Gregori Taumaturg. Barcelona. Detall dels balcons de l'edifici de Bofill de 1965.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de Sant Gregori Taumaturg, Barcelona.

Saber més

Què veure a prop

2 comentaris

  1. Bon vespre! Sóc en Jordi Vila Delclòs, i li escric, per a explicar que l’acabament de l’església se li va encarregar a en Jordi Bonet, fa uns anys. I que ell li va encarregar els vitralls del tambor, a la part de dalt del temple, al meu pare. I ell explica que el fet de ser un encarrec “circular”, li va permetre estudiar la llum del sol durant el dia, i estudiar com afectava als vitralls i als colors. Tot aquest coneixement li va ser molt util, poc temps després, al rebre l’encàrrec dels vitralls de la Sagrada Familia. Ben atentament, Jordi

    • Jordi,
      Novament agraeixo la teva col·laboració.
      Desconeixia que el teu pare hagués estat l’artífex dels vitralls. En breu actualitzaré l’article per incloure aquesta informació. Malhauradament mai els he pogut veure. He passat sovint pel davant d’aquesta església i sempre l’he trobat tancada. Ara penso que potser hauria d’anar-hi en diumenge 😉
      Així que tingui l’oportunitat m’hi acostaré per fotografiar els vitralls.
      Moltes gràcies!

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).