Els edificis escolars projectats per Jeroni Martorell en temps de la Mancomunitat.
Hi ha vegades que penses això ja ho he vist abans. Els francesos, que no necessiten més per posar noms a les coses, li van dir déjà-vu. I tan amples que es van quedar.
Doncs bé, després de visitar els antics edificis escolars de diverses poblacions, he tingut aquest sentiment d’haver vist abans el mateix. Calella, Vilassar de Dalt, Torroella de Montgrí, Granollers i Sant Joan de les Abadesses tenen immobles dedicats a l’ensenyament projectats per Jeroni Martorell, un prolífic arquitecte noucentista, durant l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya.
Edificis públics
Però aquests no són els únics edificis escolars projectats per Jeroni Martorell. Aquest arquitecte també deixà també la seva empremta inconfusible als centres docents de Ribes de Freser, Argentona, Súria i Olesa de Montserrat, entre d’altres.
Així mateix, aplicant similar criteri, trobem altres edificis públics com mercats, biblioteques i escorxadors, amb el perfil sinuós a les portes i finestres i idèntics pinacles a la teulada.
Construint cultura
“Vinguen museus, vinguen acadèmies, vinguen exposicions, vinga educació, vinga cultura…”. Les exaltades paraules d’Eugeni d’Ors, engrescant a escampar arreu la cultura i el coneixement, trobaren un bon camp durant aquesta curta etapa política.
És un moment en què els edificis escolars, generalment de lloguer, es troben en un estat deplorable. Per progressar era necessari començar des de la base. Es posà en marxa una gran reforma pedagògica que tenia en compte les noves mesures higienistes, prenent en consideració la il·luminació i la ventilació.
Separats com toca
Separació per sexes, agrupament per edat i cultura, situació assolellada de l’edifici, lluny de possibles llocs d’infecció -com clavegueres i estanys- i patis espaiosos van ser algunes importants normatives, que estigueren vigents fins a la Segona República.
Com que no era un temps de bonança econòmica, molts municipis s’endeutaren demanant crèdits per poder finançar les noves construccions. Sovint van recórrer al mecenatge de particulars qui, a canvi de la seva generositat reforçaven el seu prestigi i pretenien així, ser millor acceptats per la població.
Els edificis, sovint responien a un plantejament simètric. Al centre s’hi instal·lava la casa de la vila o les dependències comunes, com la biblioteca o despatxos. A banda i banda, hi havia els pavellons per a nens i per a nenes. De vegades, als extrems s’hi edificaren les cases per als mestres.
Tot i que els projectes havien d’ajustar-se a les directrius signades per Jeroni Martorell i Lluís Planes, algunes autoritats locals feren una mica el que van voler, com per exemple no construir les aules per a nenes, sostenint que aquestes ja tenien les escoles de monges.
Molt més que un arquitecte
Nascut a Barcelona el 1876, Jeroni Martorell i Terrats es va formar a la vora dels grans arquitectes modernistes, com Lluís Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch. Viatjà per Europa, fet que li va permetre estar al dia dels nous corrents artístics, especialment pel que fa a l’urbanisme. El seu estil anà virant cap a un llenguatge més neoclàssic, concebint unitàriament l’edifici i la seva integració dins l’entorn urbà.
Però la seva gran tasca fou la defensa i conservació del patrimoni arquitectònic. A més de la catalogació i divulgació dels monuments històrics i artístics, dugué a terme nombrosos projectes de restauració i recuperació d’edificis que podem gaudir actualment, com l’Arc de Berà, la Casa dels Velers a Barcelona o la catedral de la Seu d’Urgell. El seu model fou pioner i posteriorment es va estendre a escala estatal.
De totes maneres, també penso que de vegades s’extralimitava. En un moment en què l’art medieval estava de moda, no sembla que patís gaire per fer un trencaclosques per tal de crear nous edificis amb peces procedents d’altres habitatges. Una bona mostra és la inventada Casa dels Canonges a Barcelona.
Innovació decorativa
Un dels trets característics dels edificis escolars projectats per Jeroni Martorell el pots observar a les finestres. La major part presenten a la part superior un arc ben peculiar que no recordo haver vist en cap altre lloc. Almenys, no exactament com aquest.
Si no vaig errat -si us plau alguna persona entesa en arquitectura que m’ho confirmi-, es tracta d’una de les mil variants del denominat arc fistonat. Es caracteritza per tenir diverses ondulacions –lòbuls, si vols dir-ho amb propietat-. El nom prové del fistó, una mena de garlanda decorativa en forma de cadena vegetal amb flors i fruits que antigament es penjava al voltant dels altars o a la llinda d’una entrada els dies de festa.
Les primeres versions d’aquest arc que, repeteixo, era ben diferent del projectat per Martorell, aparegueren al segle XII al llarg d’una de les principals vies franceses de peregrinació a Santiago de Compostel·la. Afegint i traient arcs -lòbuls-, s’anà estenent per la península. Fou assimilat per l’arquitectura romànica, influïda alhora per la manera d’edificar de la cultura àrab, tan propera en aquell temps.
Tanmateix, un dels molts referents que prengué el noucentisme fou l’arquitectura barroca, concretament les masies catalanes del segle XVIII. Aquelles ondulacions trencades que coronaven les façanes dels grans masos barrocs foren la inspiració de l’ideal noucentista. Això no obstant, en aquesta ocasió Jeroni Martorell li dona la volta a les corbes barroques, creant un arc inèdit que fins ara no he trobat ningú que s’atreveixi a batejar.
Un cas a part
Al segle XIV l’orde de Sant Agustí s’establí a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), dins del recinte murallat. Disposava d’una església, un claustre i un convent. Així mateix, hi havia un hort amb una sínia. En definitiva, un conjunt prou rellevant i amb molt terreny. Al segle XIX la comunitat religiosa hagué de marxar a causa de la desamortització dels béns eclesiàstics. Els edificis foren incendiats i el que quedà dempeus s’utilitzà com a magatzem, escola, caserna de la guàrdia civil i dependències municipals.
Fins que el 1921, la Diputació encarregà a Jeroni Martorell el projecte de remodelació del convent per fer-hi un grup escolar. Així doncs, tot respectant el claustre renaixentista, l’arquitecte aixecà un edifici que l’envoltava, seguint la línia noucentista dels que ja havia projectat fins llavors, amb les característiques finestres. Deu anys més tard s’enderrocava l’antiga església, conservant únicament la portalada barroca. Tot i això, posteriors intervencions, com l’efectuada els anys vuitanta, han modificat i afegit alguns volums. Resulta ben curiós el contrast entre els diversos edificis que conformen el conjunt.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació de les escoles
- Carrer Mestre Andreu, Sant Joan de les Abadesses
- Camí de Can Pons, Vilassar de Dalt
- Carrer Sant Jaume, 341, Calella
- Carrer Antoni Espí i Grau, 3. Granollers
- Carrer Onze de Setembre, 2. Torroella de Montgrí
Saber més
- Mancomunitat de Catalunya: mancomunitatdecatalunya.cat
- Jeroni Martorell: wikiwand.com
- L’arquitectura escolar noucentista, per J. M. Puigvert
- Biblioteca Popular Costa i Fornaguera:
elpuntavui.cat – bibliocalella.blogspot.com - Les Escoles: vilassardedalt.org
- Escola Mestre Andreu: invarquit.cultura.gencat.cat
- Convent de Sant Agustí de Torroella de Montgrí: ca.wikipedia.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: