Els moralitzants medallons del Saló d’Esgrima del Castell de Castelldefels (Baix Llobregat).
Al segle XVII —la fosca època del barroc— va sorgir la necessitat d’una moral racional, basada en l’ésser humà. Els humanistes giraren la vista cap a l’ètica de l’antiguitat i es fixaren en l’estoïcisme. Aquesta doctrina filosòfica predicava el control dels fets i les passions que pertorben la vida, amb la valentia i la raó.
És en aquest ambient que proliferen escrits que enalteixen la Virtut, així amb majúscules, sovint barrejada amb la moral cristiana del moment. Una d’aquestes publicacions va fer fortuna i es reedità diverses vegades i en altres idiomes. Porta el sintètic títol de ‘Theatro Moral de la Vida Humana, en cien emblemas; con el Enchiridion de Epicteto, y la Tabla de Cebes, Philosofo Platónico’. Apa, que no ha estat res.
Tot va començar quan el pintor flamenc Otto Van Veen —Vaenius pels amics— va il·lustrar uns textos d’Horaci i els imprimí el 1607 al taller del seu germà. Només perquè sàpigues de quin peu calçava, et diré que Vaenius fou mestre de Rubens. Al final d’aquest article trobaràs l’enllaç al llibre perquè vegis les il·lustracions.
El poeta moral
Horaci era un poeta romà del segle I aC que se la passava elogiant la vida retirada i la joventut, sempre amb una finalitat moral. Els seus escrits influïren en un gran nombre d’escriptors i poetes de tots els temps. A l’edició original, cada gravat només portava una frase i una cita d’Horaci. El lector s’havia d’esforçar per resoldre l’enigma que amagaven les il·lustracions.
Uns setanta anys més tard, l’edició en castellà anà a càrrec de l’humanista espanyol Antonio Brum, qui afegí un llarg pròleg. Com que aquí que no ens agrada fer treballar la neurona, Diego de Barreda, un poc conegut poeta, va afegir uns textos explicatius a cada làmina i li dedicà a la reina Isabel de Borbó. En aquells temps era un fet comú instruir la reialesa amb temes moralitzants com aquest.
Recuperant els clàssics
Al segle XIX, l’empresari i banquer Manuel Girona adquirí el castell de Castelldefels i el va fer reformar fins a deixar-lo com un fantasiós decorat de teatre. Una de les estances, batejada amb el nom de Sala d’Esgrima, conté unes pintures fetes —tot s’ha de dir— amb ben poca destria. Es tracta d’escenes extretes del Theatro Moral que acabem de veure. Tot i que són una espantosa còpia dels originals, et proposo veure-les de més a prop per comentar-les.
L’enveja
Amb el lema ‘La envidia causa infinitos males’ pots veure una noia que s’estira els cabells, mentre mira com un grup de gent fa sacrificis humans a un bou.
El dibuix original mostra una dona gran —l’enveja— amb serps per cabells, com Medusa. L’escena remet al bou de Falaris, un instrument de tortura suposadament inventat a Sicília al segle VI abans de la nostra era. Les persones acusades —del que fos— s’introduïen dins un bou de bronze que estava damunt una foguera. Amb els crits de la víctima semblava com si l’animal mugís. L’inventor d’aquest instrument fou condemnat a morir dins el seu propi invent.
El silenci
Una altra escena indica que ‘Nada más provechoso que el silencio’, on pots veure una noia amb ales, amb el dit a la boca i sostenint un estendard. L’escena no es pot entendre si no veiem l’original on la figura principal representa Harpòcrat, déu del silenci.
El segon pla representa la història de Papiri, un nen a qui el seu pare el porta al senat romà, amb la condició que no digui a ningú res del que escolti. En arribar a casa, la seva mare li pregunta de què han parlat i ell li explica que s’ha discutit sobre la legitimitat del fet que cada home pugui tenir dues dones. La mare, enfadada, protesta davant el senat, juntament amb altres dones. El senat interroga Papiri qui confessa haver revelat el secret de la discussió. Curiosament, el nen és homenatjat per la seva honestedat.
La cobdícia
Un altre dibuix presenta un home absorbit per l’or que posseeix, sense veure els perills que l’envolten: el robatori, l’empresonament, la tempesta, el naufragi o el foc —no presents a la reproducció de la paret.
El temps
Personificat per la figura d’un angelet que sosté un rellotge de sol, el temps sobrevola quatre persones que representen les diverses edats humanes. Originalment, les ales del nen són de papallona, donant a entendre la inconstant i —curta— duració del temps. Aquí faltaria la imatge d’una serp que es mossega la cua, que ve a dir que el temps acaba al mateix punt en què neix.
La seguretat
Una escena presenta el dramaturg grec Èsquil. Quan l’oracle li va predir que moriria esclafat per una casa, aquest marxà fora de la ciutat. Un trencalòs que va confondre Èsquil amb una roca li deixà anar una tortuga al cap per trencar-ne la closca. L’impacte el va matar. Ja és mala sort! En aquest cas, la moral ve donada pel fet que Èsquil va fer ús de l’endevinament, pràctica contrària al cristianisme.
L’adversitat
Altra vegada tenim el temps, però ara representat per un àngel adult sostenint una falç —el temps— que es presenta davant d’un home a punt d’obrir la porta de casa seva. En un segon pla hi ha una casa que s’acaba d’enderrocar —l’adversitat. Tanmateix, el pretès ensenyament ve a dir que hem de tenir les nostres vides sempre receptives al que ens porti la vida, sigui bo dolent.
La saviesa
Per acabar, resulta curiosa la moralitat de la darrera escena, no apte per una campanya televisiva institucional. Un senyor va de la maneta ni més ni menys que amb Atenea, deessa de la saviesa, qui sosté una copa.
Al dibuix del castell de Castelldefels no apareixen dues figures clau que representen el treball i la por i que l’home sembla apartar amb la mà. Se suposa que, pres amb mesura, el vi ens ajuda a descansar d’aquestes coses.
Hi ha més dibuixos i més ensenyaments dins els medallons del Saló d’Esgrima del castell, però ja veus per on van les coses.
Finalment, alternats amb els medallons del Saló d’Esgrima del castell, hi ha pintats el que algú vol pretendre que siguin els busts de grans personatges. La majoria són emperadors romans, com Constantí, Claudi, Marc Aureli, Tiberi o Trajà. Sense saber ben bé el motiu, també tenim el bisbe Fulbert. En tenim sort que hi hagi escrits els noms, doncs, qualsevol similitud amb els originals és una improbable coincidència.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: castell de Castelldefels
Saber més
- Horaci: wikiwand.com
- Theatro Moral de la Vida Humana
- odisea2008.com
- Introducción al Theatro Moral…, per A. Moreno
- Bou de Falaris: wikiwand.com
- Harpòcrat: wikiwand.com
- Èsquil: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: