Costa d’imaginar, però l’actual plaça d’Anselm Clavé a Sant Joan de les Abadesses, havia estat un cementiri i posteriorment un hort, fins a finals del segle XIX.
Avui m’aturo a mirar amb detall aquest espai, que al llarg de més de deu segles s’ha convertit en una petita enciclopèdia d’art.
Comencem pel nom de la plaça
Nascut el 1824, el barceloní Josep Anselm Clavé va fer de tot. Des de torner, compositor i escriptor fins a polític, que li valgué estar empresonat diverses vegades.
Però el que el va fer passar a la història va ser el fet d’apropar la música i la cultura a la classe treballadora, creant entre d’altres un important moviment coral.
Germans o apòstols?
L’edifici que més destaca en aquest espai és, sens dubte, l’església de Sant Pol. He llegit que estava dedicada als sants Joan i Pau -Joanipol, pels amics-. No confondre amb els apòstols. Eren dos xicots romans -cristians-, probablement germans i amb alts càrrecs al servei de l’emperador Constantí. Però després va governar un altre emperador poc indulgent i els va tallar el coll d’amagatotis.
Tot i això, altres escrits asseguren que els personatges que figuren al timpà de la porta -que és una reproducció-, són Pau i Pere, els apòstols. Sembla raonable, ja que un d’ells porta el que sembla una clau descomunal. Com sempre dic, cadascú cregui el que vulgui.
Al voltant del monestir fundat per Guifre el Pelós al segle IX, es creà un petit nucli. Per tal d’atendre la creixent parròquia, dos segles més tard es construí aquest temple. Però entre terratrèmols i destruccions bèl·liques, l’edifici va tenir un mal final.
Mitologia al parc
Cap als anys vint del segle passat, la vila va experimentar un important creixement. És llavors quan s’encomana a Jeroni Martorell la urbanització d’aquesta plaça. Aquest arquitecte, nascut a Barcelona el 1876, va ser director del Servei de Conservació de Monuments, en temps de la Mancomunitat de Catalunya.
Tot i haver-se rodejat dels grans arquitectes modernistes del moment, el seu estil va derivar cap a unes línies més clàssiques, fregant el noucentisme. A Calella, lloc de naixement del seu pare, va deixar nombroses obres públiques.
L’enjardinament de la plaça d’Anselm Clavé va anar a càrrec del barceloní, Joan Mirambell. Aquest dissenyador de jardins, sembla que ha perdut protagonisme, enfront Rubió i Tudurí a qui se li atribueixen obres seves.
Al centre de la plaça s’instal·là una font, octogonal per l’exterior i circular a l’interior. Molt utilitzat a l’època medieval, especialment en fonts i baptisteris, l’octàgon representa el pas intermedi entre la terra -representada pel nombre 4- i el cel -simbolitzat pel cercle-.
L’àliga d’en Joan
Al voltant apareix l’escut de la vila amb l’àguila que representa Sant Joan. Tradicionalment, els quatre Evangelistes han estat representats pels tetramorfs -quatre formes-. La raó que Joan s’associï amb una àguila és tan metafísica, que no entro ni a comentar-la.
Sembla que un text del profeta Ezequiel va ser-ne el possible motiu (Ez.1:4), tot i que probablement va prendre la imatge d’alguna divinitat babilònica.
Cadascú diu la seva
Segons la documentació consultada he trobat que la font va ser projectada per Lluís Font i Arnau. En altres llocs s’afirma que és obra d’Alfons Juyol, prestigiós escultor que va treballar amb els grans noms de l’arquitectura modernista i va realitzar part de la decoració de la casa Amatller o la casa Lleó Morera de Barcelona. No obstant això, enlloc he aconseguit informació determinant, així que no puc dir res.
Al centre s’alça una columna amb quatre carotes diabòliques que treuen aigua per la boca. Al capdamunt hi ha una estàtua realitzada pel barceloní Josep Maria Camps i Arnau, qui creà escultures de sants per a nombroses esglésies que les havien perdut, arran de la Guerra Civil.
Doncs bé, hi ha qui diu que el personatge dalt d’un cavall encabritat, és el comte Guifre, repoblador de la zona.
Però també hi ha qui assegura que es tracta del llegendari i malvat Comte Arnau qui, arran de mantenir relacions amb una abadessa i no pagar el promès -entre molts altres fets-, va ser condemnat a cavalcar eternament un cavall que treia foc per la boca i els ulls.
La llegenda, molt popular al Ripollès, va ser immortalitzada per Víctor Balaguer i posteriorment, per altres escriptors romàntics.
S’explica que una vegada que el comte se sentí malalt, cap metge li endevinava què tenia. Un bruixot li recomanà beure aigua de determinada font que el guarí. Potser la font és un record d’aquest passatge.
Un oblidat homenatge
En algun lloc he llegit que hi ha un espai dins la plaça d’Anselm Clavé, considerat en si mateix una petita plaça amb nom propi. La suposada plaça, que no té ni retolació, sembla que podria ser el triangle on es troba una interessant font de ciment dedicada als germans Morató.
Els Morató van ser una nissaga d’escultors i arquitectes barrocs, originaris de Vic. Durant els segles XVII i XVIII, el que no feia l’un o feia l’altre: la catedral de Vic, el Santuari del Miracle, l’església de Torelló, … I també un cambril al monestir de Sant Joan de les Abadesses, del qual només resta la cúpula.
A cada cara del cub de ciment podem llegir els noms i oficis de cada un, alguns de difícil lectura.
La font és una clicada d’ull a la façana barroca de l’església de Sant Pol, construïda al segle XVIII i desapareguda amb la intervenció duta a terme als anys 60 del segle XX. Sembla que el barroc no agradava en aquells dies.
D’aquest element tampoc he sabut l’autoria, tot i que l’estil recorda al de Subirachs.
Encara hi ha més
Al voltant de la plaça d’Anselm Clavé s’anaren construint habitatges que, malgrat que no es troben catalogats, confereixen a aquest espai un innegable atractiu. D’alguna manera semblen emmarcar i protegir discretament els monuments que hi ha al centre.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Anselm Clavé: fideus.com
- Església de Sant Pol: terresdegirona.cat – diposit.ub.edu
- Joan i Pau de Roma: wikiwand.com
- La plaça: bcncatfilmcommission.com
- Joan Mirambell i Ferran, per J. Enric
- Jeroni Martorell: wikiwand.com
- Alfons Juyol: wikiwand.com
- Compte Arnau: wikiwand.com
- Josep M. Camps i Arnau, per R. Ribera
- El Tetramorf: antiguosaber.blogspot.com
- L’àguila de Sant Joan: avesyhombres.blogspot.com
- … Els Morató com a paradigma, per M. Garganté
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: