La font gòtica de Castelló d’Empúries.
Després dels set dies atribuïts a la Creació, el vuitè es considera un nou inici, ja que més tard va tenir lloc la resurrecció de Crist. En realitat va ressuscitar el primer dia de la setmana, és a dir, el vuitè. Un embolic numèric, ho sé. El nombre vuit té molta càrrega simbòlica a les Escriptures.
El nombre quatre representa la Terra, amb els quatre elements (terra, aire, aigua i foc) i punts cardinals. El cercle en canvi, per la seva perfecció -no té angles-, és la representació del cel, d’allò que és diví. Per tant -raonament lògic medieval-, l’octàgon és el pont entre un i l’altre, la unió entre el celestial i el terrenal.
La forma octogonal va ser molt utilitzada a les cúpules i cimboris de les esglésies medievals. Anava molt bé per passar del quadrat del creuer (la Terra) al cercle de la cúpula (el cel).
De totes maneres, un dels edificis octogonals més antics, es troba a Atenes i hi ha representats els vuit vents.
Dins el cristianisme, molts baptisteris, fonts i pous presenten aquesta forma geomètrica, fins i tot a les cultures àrabs.
La font mística
Avui ens acostem a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) per observar la font que hi ha a la plaça de Joan Alsina, de la qual ningú sap el nom i cap guia en parla. En realitat és una obra relativament recent, col·locada al lloc on antigament hi havia un dipòsit d’aigua.
A l’oficina de turisme em van explicar que van prendre com a model una altra que es troba a Galícia -i que no he estat capaç de localitzar-. De fet, només hi ha una d’estructura similar a la plaça de la Trinitat de Xàtiva.
Com que té molts trets comuns amb altres fonts gòtiques, encara que no sigui ‘autèntica’, em servirà per explicar quatre coses.
La font està formada per una pica octogonal amb un enreixat que permet sostenir les galledes o recipients mentre s’emplenen. Al mig s’alça una petita columna coronada per un pinacle de vuit cares, sota el qual hi ha quatre brocs d’on raja l’aigua.
Al capdamunt, una creu -actualment li manca un braç- sembla protegir la salubritat de la font.
La font de la joventut
Quatre-cents anys abans de Crist, Heròdot va fer esment d’una font de la qual bevien els etíops i els atorgava una vida molt llarga. Van passar els segles i el mite va ser pintat per importants artistes, amb sorprenents similituds estilístiques que recorden aquesta font. Cranach, Jaquerio, Holbein o William Morris, van ser només alguns que van pintar la llegenda.
Al cristianisme ja li estava bé el concepte, però, escombrant cap a casa, el va relacionar amb les paraules de Crist: “Qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.” (Jn. 7:14).
Per tant no ha d’estranyar trobar un brollador dibuixat o gravat a llocs tan adients com les piques baptismals.
Boles màgiques?
Durant l’edat mitjana trobem molts llocs als quals s’han esculpit un seguit de boles de pedra. Sota els ràfecs, als capitells, als dentells de les portes. Com a exemple, poso el de Santa Mariña Dozo a Cambados (Pontevedra).
He llegit una explicació que afirma que, a causa dels episodis de pesta durant l’Edat Mitjana, s’esculpien aquests elements amb la forma dels tumors causats per la malaltia. La finalitat no era altra que protegir portes i finestres contra l’epidèmia.
També pot ser que no tingui cap més explicació que la merament decorativa. No obstant això, em costa de creure que en aquell temps, fessin res sense un propòsit.
A cada angle del pinacle hi ha 10 boles, un nombre que sovint trobem a les Escriptures, com els 10 manaments, les 10 plagues d’Egipte i també a diverses paràboles.
La bola dominant
Al capdamunt de la font gòtica de Castelló d’Empúries, hi ha una creu damunt una bola més grossa. És el que es coneix com a ‘orbe’ o ‘globus imperial’, que simbolitza el domini de Crist sobre el món. De fet, els egipcis ja l’utilitzaven. Cal recordar que el concepte de Terra esfèrica el van descobrir els grecs sis segles abans de l’era cristiana.
Més endavant -no gaire més- diversos reis l’adoptaren com a insígnia, canviant lleugerament el significat per un de més terrenal.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de Joan Alsina, Castelló d’Empúries
Saber més
- El vuit: aguasvivas.cl
- L’octògon: selenitaconsciente.com
- La font de la joventut: jenofont.wordpress.com
- La font de Xàtiva: biodiversidadvirtual.org
- Exemples de boles: escuela2punto0.educarex.es
- Simbolisme de les boles: loinvisibleenelarte.blogspot.com
- El 10 a la Bíblia: aguasvivas.cl
- Globus imperial: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: