Sant Joan de les Abadesses, plafó ceràmic, rajola, noucentisme

Mosaic de mosaics

Plafons ceràmics de Can Vilella, a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

Per començar, allà pel segle IX, Guifre el Pelós, dins una política de repoblació del territori -aleshores més buit que una galleda cap per avall-, va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses i col·locà la seva filla com a primera a abadessa. Així tot quedava en família.

Seguidament, al seu voltant sorgí la vila que, amb el temps es defensaria amb una muralla. La plaça Major era el lloc d’intercanvi comercial i al seu voltant es construïren els edificis més importants. Un d’aquests habitatges és Can Vilella. És el que llueix una representació de sant Antoni de Pàdua a la façana.

Desconec la història d’aquesta nissaga, però sembla evident que devien tenir la seva importància.

Plafó ceràmic de Sant Antoni de Pàdua a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses.

Can Vilella II

A continuació, segles més tard, la vila va créixer i fou necessari enderrocar les velles muralles, un tram de les quals passava per l’actual avinguda del Comte Guifre.

És aquí on es localitza una interessant botiga de principis del segle XX, decorada amb diversos plafons ceràmics d’estil noucentista. Es coneix com a Can Vilella II i imagino que es tracta de la mateixa família que hem vist abans i que va ampliar el negoci.

Plafons ceràmics de Can Vilella a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès.  Dos angelets emmarcats per una sanefa.

Resulta evident que els elements decoratius de l’aparador no tenen res a veure l’un amb l’altre. Això no obstant, potser es tracta de mostres defectuoses que algú es va quedar i les va recol·locar aquí. No és la primera vegada que això passa.

Plafons ceràmics de Can Vilella a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès.  Figura femenina amb fruites.

La tardor

El plafó central representa una senyora agafant raïm amb una mà, mentre amb l’altra subjecta un grapat de fruita.

En realitat, aquesta escena forma part d’un gran arrimador que encara es conserva a la Casa Coral de Barcelona. En ell apareixen diverses al·legories de les arts, l’agricultura, la ciència, la indústria, o les quatre estacions, a la qual pertany la que aquí veiem. El plafó central del conjunt original conté un escut de les quatre províncies catalanes. És possible que l’obra fos encarregada per alguna entitat bancària o societat mercantil.

De fet, pots veure aquests plafons a la seu de l’Orfeó Martinenc de Barcelona. Segons la informació de l’Ajuntament, van ser dissenyats el 1910 per José Coral Guasch i executats als tallers de Cerámicas Abad, a Onda (Castelló). També n’he localitzat un parell a Sitges, que adjunto perquè vegis com era aquesta peça en realitat.

Plafó de l'arrambador ceràmic situat a Sitges, realitzat per la Casa Coral
Carrer Sant Pau, 13. Sitges.

L’empresa Ceràmiques Coral, creada a finals del segle XIX i encara ubicada a Barcelona, s’especialitzà en la comercialització de materials per la construcció i la decoració. Les idees dissenyades per José Coral eren fetes per importants tallers especialitzats, establerts a la zona de Llevant. Quan ell va morir, els dissenys s’encarregaven a diversos dibuixants que no signaven les obres.

Plafons ceràmics de Can Vilella a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès.  Detall d'una figura femenina amb fruita.

Anant a la font

Tanmateix, al Museu del Taulell d’Onda (la Plana Baixa), s’exposen cinc d’aquests plafons. En aquest cas s’hi representen la justícia, la fe, l’arquitectura, la indústria i la música. Segons llegim a l’etiqueta, les peces foren produïdes a la fàbrica Barrachina d’aquesta mateixa població cap als anys trenta del segle XX. Aquesta informació contradiu la facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Qui té la raó?

Plafons ceràmics amb al·legories exposats al Museu del Taulell d'Onda.
Museu del Taulell d’Onda.

Altres models

Finalment, un altre dels plafons ceràmics de Can Vilella, representa un gerro amb flors i ocells. Aquest motiu sembla inspirat en models decoratius del barroc. La composició i l’estil recorden vagament a les decoracions ceràmiques noucentistes que trobem al Pati Manning de la Casa de la Caritat i a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona. Tots ells van ser fets per Francesc Canyelles durant els anys vint del segle XX.

Plafons ceràmics de Can Vilella a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès. Rajoles que representen dos aus damunt una gerra amb flors.

Per acabar, agraeixo la informació aportada per l’historiador Vicente de la Fuente, autor de l’excel·lent blog Del Modernismo.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Avda. Comte Guifre 11, Sant Joan de les Abadesses

Saber més

Què veure a prop