La ruta del carbó a Ogassa (Ripollès).
Amb l’excursió d’avui descobriràs el passat miner que va portar prosperitat al Ripollès. Situa’t a la porta del monestir de Sant Joan de les Abadesses, al voltant del qual es va crear la vila.
Consagrada al segle XII, l’església és un bon exemple d’arquitectura romànica. El monestir fou fundat dos segles abans per albergar una comunitat de monges benedictines. Sense quedar molt clar el perquè, més tard les monges van haver de tocar el dos i l’ocuparen monjos.
Sant Pol
Baixa pel passeig del Comte Guifré —qui fundà el monestir al segle IX— i entra al carrer del Beat Miró. Fill de Ramon Berenguer i d’Ermessenda, Miró de Tagamanent fou un monjo a qui els seus pares l’oferiren en donació amb un bon alou per tal que fos canonge de Sant Joan.
Travessa la carretera i veuràs l’enrunada església de Sant Pol, també del segle XII. Creada per ser la parròquia dels vilatans, ha patit de tot. Al segle XV el campanar va caure a causa dels forts terratrèmols. Més tard, durant la Guerra del Francès quedà greument danyada. Però el cop de gràcia va venir durant la Guerra Civil, quan va quedar com ara la veus.
El pont
Uns metres més avall travessa el riu Ter pel Pont Vell, construït a la mateixa època i que era l’entrada a la vila. El terratrèmol que abans he comentat va malmetre el viaducte i es refé en estil gòtic. Finalment, durant la Guerra Civil fou dinamitat i posteriorment reconstruït fidelment. Tinc la sensació de repetir sempre el mateix a tots els articles. I és que cada contesa era com un repte per veure qui malmetia més patrimoni.
L’estació
Al final del pont, enfila a la dreta pel passeig de l’Estació. Travessa la carretera, puja per unes escales i arribaràs al parc de l’Estació. El ferrocarril, inaugurat al segle XIX, servia per transportar el mineral de carbó provinent de les mines d’Ogassa, fins a Granollers.
Un camí travessa el parc. Segueix-lo cap a la dreta. Passaràs sota l’escultura de Domènec Batalla, artista polifacètic que treballa amb diversos materials. L’obra commemora el centenari de la Festa de l’Arbre (1899-1999).
Seguint el camí de les vies
Al final del parc, travessa la carretera —ves amb compte— i començaràs a seguir l’antic traçat de la desapareguda via del tren. Trobaràs un desviament per visitar el gorg de Malatosca si et ve de gust. Nosaltres, com que tenim un bon tros encara, decidim seguir amunt. Uns metres més endavant tornaràs a passar la carretera.
Para atenció a les fites. Generalment, es col·locaven cada 200 metres i indicaven la distància en quilòmetres, en aquest cas, 116 km fins a Granollers.
En un no res arribaràs a l’estació de Toralles, la darrera de la línia de tren, inaugurada el 1880. Aquí era on es carregaven les vagonetes que baixaven des de la mina, plenes de pans de carbó. Puja pel camí de l’esquerra, que ara ja és de terra i també deixa de ser planer. Passaràs pel costat d’una petita construcció i veuràs un antic safareig on encara raja l’aigua.
La cimentera
Ara ve una de les dues pujades fortes de la ruta del carbó a Ogassa. Són curtes però fan bufar de valent. Quan t’hagis recuperat de la primera, trobaràs la segona que, a més, fa un revolt.
Al capdamunt, una petita esplanada amb un banc, convida a recuperar-se. Aprofita per llegir en un plafó l’enginyosa manera de transportar el mineral des d’Ogassa fins a l’estació de Toralles. Degut al pla inclinat, les vagonetes carregades baixaven per gravetat i alhora feien pujar les buides.
Continua pel camí, que ara ja és planer i molt agradable, fins a veure allà baix, l’antiga cimentera. El sot on es troba és el resultat d’extreure la roca calcària. El carbó de les mines d’Ogassa s’utilitzava per fer la cocció que converteix la roca en ciment. Actualment continua l’extracció en unes altres instal·lacions, així que pot ser que ensopeguis un gran núvol de pols en aquest tram.
Voreja l’ampli sot i veuràs diverses construccions enrunades de l’antiga cimentera. En arribar a una cruïlla, cal que segueixis recte, pel camí més planer. El camí passa dins un túnel excavat a la roca.
Ogassa
Un cop a l’altre costat, ja seràs a Ogassa, on podràs tenir una bona perspectiva dels habitatges on vivien els nombrosos treballadors. En realitat, el poble és una aglomeració urbana formada per les primitives colònies mineres.
El topònim Ogassa prové del llatí i vol dir aigua, per les nombroses fonts i rieres que hi ha al terme. Pots aprofitar per fer la visita guiada a una de les mines, que va ser explotada des del 1838 fins al 1967. El mineral s’extreia a base de pic i pala i a continuació es manipulava per conglomerar-lo i fer-ne pans de més fàcil transport.
Al nucli només hi ha un restaurant que, si arribes aviat, encara trobaràs lloc. Un cop recuperat, pots fer la tornada pel mateix camí, però ara aniràs molt més ràpid, ja que tot és baixada.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure a Wikiloc
Distància: 11 km, anada + tornada
Saber més
- Monestir: monestirsantjoanabadeses.cat
- Església de Sant Pol: artmedieval.net
- Pont Vell: rutadelter.cat
- Ferrocarril: wikiwand.com
- Estació de Toralles: indretsoblidats.wordpress.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: