Tercera passejada per Osor.
Tornem pel carrer de França i seguim admirant diversos habitatges, com el de Ca la Beya -o Ca la Vella-.
El segle XV va marcar un abans i un després, com a la majoria de poblacions de la zona. Els importants terratrèmols van convertir la vila en un munt de runa. Per aquest motiu trobem nombroses llindes dels segles posteriors al sisme, quan es van refer els habitatges.
La font
Xino-xano per aquest tranquil carrer arribem a la font de Ca n’Aubreda, estrany cognom que en realitat deriva d’Albereda, l’antic propietari, ja esmentat al segle XVIII. Parlant d’aquesta font, un poema diu -literalment- que “La de can Aubreda és molt bona / si no regan gaire estona”.
Una inscripció ens indica que el 1869 la font va ser arranjada. Suposo que en un rampell de poca humilitat, el batlle va voler deixar constància del seu nom per a la posteritat.
Abans, que no es malbaratava res, l’aigua sobrant anava a parar al safareig públic, situat, uns metres més avall. Cal travessar el carrer i baixar unes escales per veure’l. En realitat, la major part de l’aigua procedia del rec que passava just per aquí.
Aprofitem per contemplar l’encisador quadre que formen les cases, el pont i el riu.
L’escola
Tornem a pujar al carrer i anem fins al final, on trobem l’Escola de la Vall, popularment coneguda com ‘Els Estudis’. En aquest edifici construït el 1936 hi havia tres grans aules separades, una de nenes, una altra de nens i la tercera per als més petits.
Sembla que el projecte el va realitzar Isidre Bosch. Afinant molt la vista, encara es pot veure la seva signatura a la façana, sota capes de pintura. Nascut a finals del segle XIX al minúscul lloc de Vilanna, al Gironès, aquest arquitecte va passar del modernisme al racionalisme, dos estils ben contraposats.
Trencant totalment amb el passat, els arquitectes racionalistes fugiren de la decoració, donant més importància a la funcionalitat, com la il·luminació, la salubritat i la ventilació. Observeu que, tant el pati com l’edifici de formes ben geomètriques i simples, estan orientats cap a l’est, d’on ve la llum.
Els anys trenta, amb la Segona República, la Generalitat de Catalunya va engegar un moviment per millorar les condicions de l’ensenyament primari. Es formaren mestres i es construïren escoles projectades per arquitectes ‘racionalistes’.
Ara només cal creuar el pont del passeig del Borrell i ja serem al punt d’inici, finalitzant aquesta tercera passejada per Osor.
Hi ha més coses a veure? I tant que sí! Això només és un petit tast perquè us animeu a descobrir aquest pintoresc indret.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història: osor.cat
- Topònims: Onomàstica osorenca, per F. Bruguera
- Ca la Beya: invarquit.cultura.gencat.cat
- Escola La Vall: invarquit.cultura.gencat.cat
- Les escoles en època de la Segona República: xac.gencat.cat
- Modernisme, noucentisme, racionalisme,… per R. Castells
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: