Els estanys de Sils (La Selva).
Una vegada hi havia un pagès que es deia Pere Porter. L’home estava lligat a un gran deute del qual no hi havia enregistrament notarial del pagament. Un dia que anava caminant preocupat pel tema, es trobà al dimoni -abans això passava, com qui troba el veí- i el convidà a visitar l’infern on podria trobar la solució al seu problema.
Dit i fet, entraren al regne de les tenebres a través d’un estany i allà trobà el notari que li indicà on era el justificant del pagament del deute. Quan en Pere va sortir de l’avern i tornà a casa seva va trobar el document notarial i aquí s’acabà la qüestió.
Aquesta curiosa llegenda s’explica a Sils, en referència a l’estany que ara visitarem. Es tracta d’una agradable passejada que es pot fer a qualsevol època de l’any, però que et resultarà especialment reconfortant a la primavera, quan trobaràs mil tonalitats de verds esquitxats de flors silvestres i multitud d’ocells. Deixa el vehicle a l’estacionament que hi ha darrere l’estació de trens.
En realitat aquest espai era l’antic moll de càrrega, del que encara es conserva una grua. El tren va arribar a Sils el 1862, amb l’obertura de la línia Maçanet-Girona, però l’edifici que ara veus es va construir uns setanta anys més tard.
Canals i rieres
Camina fins a l’altre extrem del parc i baixa pel carrer Pere Porter, un homenatge al protagonista de la llegenda. A continuació entraràs a un ample camí de terra que, pocs metres més endavant, gira a la dreta. No obstant això, continua recte i passaràs per un pont de fusta per tal de salvar la riera. Aquesta i altres rieres més eren les que antigament alimentaven l’estany.
Per tal d’obtenir terres de conreu i erradicar malalties infeccioses, a mitjans del segle XIX es portaren a terme importants tasques per dessecar els estanys de Sils. Així mateix, es construí una séquia que recollia l’aigua de les rieres. En realitat, el procés per drenar l’aigua de l’estany, s’inicià al segle XIII.
Contemplar la natura
A pocs metres -el camí és perfectament senyalitzat-, hi ha un mirador de fusta des d’on pots fer-te una idea del conjunt lacustre. En realitat, els estanys de Sils ara són una mínima part del que havien estat. Per tal de comparar, cal pensar que la seva extensió era similar al llac del Banyoles. Actualment, el nivell de l’aigua depèn de diversos factors, però s’està intentant recuperar, encara que parcialment.
Continua pel camí que ara és perfectament recte i vorejat de pollancres. Generalment, aquest arbre creix en indrets humits i suporta bé el fred. És àmpliament conreat a la comarca de la Selva. Antigament, la seva fusta lleugera s’usava per fabricar caixes de fruita. Actualment, és molt utilitzada en la fabricació de tauler contraxapat, especialment per fer mobles.
En una cruïlla veuràs un senyal que indica seguir cap a la dreta i aviat arribaràs a un dels diversos observatoris d’aus, construïts a partir del 1998, quan es va iniciar el projecte de recuperació de l’espai. Continuant pel camí passaràs per altres observatoris. Cal respectar el silenci per no espantar la fauna.
Damunt els aiguamolls
Més endavant, passaràs un pont de fusta. Si segueixes cap a la dreta, tornaràs ràpidament al punt d’inici. Et recomano continuar per l’esquerra, vorejant la riera. Aquí mateix hi ha un tram de passera de fusta que et permet sobrevolar els canyissars.
El camí ample segueix i trobaràs un nou observatori des d’on veuràs fins i tot el Montseny. Després d’un petit bosc, el camí es bifurca. Segueix cap a la dreta fins a trobar les vies del tren. Observa com ha canviat la vegetació.
Camps i camps
Abans de travessar el pont, a mà dreta hi ha un curt corriol que et durà al primer observatori que es va instal·lar. En aquest punt l’aigua és més difícil de veure-la, però igualment paga la pena contemplar la panoràmica. Desfés el camí, creua el pont i segueix la pista, que fa una giravolta i et permetrà veure masies i camps de conreu.
Quan arribis a una nova cruïlla, gira a la dreta. El camí puja suaument. És l’única pujada que hi ha en tot el recorregut.
Can Serrà, Can Tarrés o Can Severí són alguns dels masos que, des del segle XVI es distribueixen les terres. La masia, com a tal, apareix a Catalunya a partir del segle VIII, arran de la conquesta dels francs i com a resultat d’una nova organització del territori.
Poc abans d’arribar a la població, creuaràs un altre pont sobre les vies. Llavors, gira a l’esquerra i passaràs pel davant de l’església.
Tot i que esmentada al segle XII, la major part de l’església de Santa Maria de Sils és del XVIII, d’estil entre barroc i neoclàssic. És molt interessant el coronament de forja del campanar, projectat el 1907 per l’arquitecte noucentista Rafael Masó.
A la mateixa època s’afegí el rellotge amb una decoració esgrafiada que fa que pensar: “Viu i pensa en la mort“.
La porta del cel
A la llinda de la porta hi ha una inscripció en llatí que ve a dir: ‘Que n’és de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel‘ (Gn 28:17). Són les paraules de Jacob després de somiar amb una escala que arribava fins al cel i per on pujaven i baixaven els àngels. A la porta, hi ha una creu amb una serp. Aquest peculiar símbol ve a representar el poder de Déu que venç el mal i estableix un paral·lelisme amb la crucifixió de Crist.
S’explica a les escriptures que, mentre el poble d’Israel travessava el desert, moltes persones morien per les picades de serps. Llavors Moisès va fer modelar una serp de bronze i la lligà a un bastó, de manera que qualsevol que la mirés, no li faria efecte el verí.
Curiosament, aquest símbol el va utilitzar l’alquimista francès Nicolas Flamel, per a representar un procés alquímic. Actualment, apareix en una sèrie de dibuixos animats.
Voreja la plaça Sant Marc que es troba darrere l’església i aviat seràs al punt d’inici de la ruta.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure a Wikiloc
Distància: 5,35 km d’itinerari circular
Saber més
- La llegenda: sils.cat
- Estació: trenscat.com
- L’estany: ddgi.es – estanydesils.cat
- La dessecació: sils.cat
- Pollancre: wikiwand.com – forestal.cat
- Història de Sils: sils.cat
- La masia catalana, per M. Ollé
- La masia catalana: fotent.wordpress.com
- La creu i la serp: directoriocatolico.blogspot.com
- L’església: invarquit.cultura.gencat.cat
- Creu de Flamel: fma.fandom.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: