Jo al cel pujar voldria

El santuari de la Mare de Déu del Mont.

Coves i muntanyes sempre han estat considerats llocs màgics. Les coves perquè remeten a la gestació de la vida. Les muntanyes, perquè són els punts més propers a la divinitat.

Porta del santuari de la Mare de Déu del Mont, a la Garrotxa.

Per aquest motiu trobem molts santuaris de diverses religions a llocs elevats, considerats sants.

Panoràmica des de la reixa del santuari de la Mare de Déu del Mont, a la Garrotxa.

La vall del cel

Avui ens acostem al santuari de la Mare de Déu del Mont, amb unes vistes tan espectaculars, que no sabem si mirar al cel o a la vall. El lloc és principalment venerat pels habitants de l’Empordà.

Paviment de l'interior del santuari de la Mare de Déu del Mont, a la Garrotxa.

El segle XIV va ser especialment dur amb les inacabables epidèmies de pesta. La gent pujava a pregar la Mare de Déu que aviat es va fer famosa pels miracles obrats.

Com moltes verges d’aquesta època, la imatge la va trobar un pastor. És el que se’n diu ‘marededéus trobades’, imatges amagades abans de la invasió musulmana i posteriorment suposadament retrobades per persones humils, gràcies a fets inusuals.

Reixa a l'interior del santuari de la Mare de Déu del Mont, a la Garrotxa.

Negocis entre rivals


Tot i que antigament l’accés a peu era ben complicat, l’afluència de pelegrins va ser tan gran que provocà un plet entre l’abat i el bisbe de Girona, senyor del monestir. Finalment arribaren a un acord ‘comercial’ que compensava les dues parts.

Fotografies personal penjades a la paret de l'habitació dels exvots. Santuari de la Mare de Déu del Mont, a la Garrotxa.

No obstant això, els terratrèmols del segle XV i les guerres, que sempre hi ha hagut, van causar danys a l’edifici que una vegada i una altra va haver de ser refet. Les arcades que hi ha al davant havien estat uns porxos amb fogons utilitzats pels romeus i excursionistes. Un dia de fort vent, s’hi calà foc i només va quedar l’estructura de pedra.

Arcades dels antics porxos davant del santuari de la Mare de Déu del Mont, a la Garrotxa.

El pas del poeta

Recorrent cims amb la sotana, una maleta i un paraigua, Verdaguer va compondre un munt de versos dedicats a la natura. Volent contemplar el Canigó des de llevant, el 1884 el poeta arribà a aquest santuari, on passà tot l’estiu escrivint, gaudint del silenci i del paisatge. Alguns textos els va dedicar a la Verge del Mont, d’on he extret el títol d’aquest article.

Petit prestatge a la paret, amb devocionals.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).