La rosa de l’escut de Reus.
Diuen que la història es repeteix, però és que els relats miraculosos semblen el que ara diríem un copiar-i-enganxar. Llarga és la llista de pastores i pastors que l’església afirma que van veure llumenetes, van trobar una imatge i/o directament van veure algun ésser sobrenatural.
Per tal de donar sentit al discutit origen de la rosa de l’escut de Reus (Baix Camp), s’explica la història d’Isabel Besora, una pastoreta a qui un bon dia la Mare de Déu en persona se li aparegué. Això passava al final del segle XVI, durant una nova epidèmia de pesta.
La rosa tatuada
I què volia Maria a canvi d’aturar la pesta? Doncs que es recuperés l’antic costum de La Candela, en què un ciri cremava sense parar a l’altar de la parròquia. Naturalment, els caps de la vila no van creure la nena, qui tornà a invocar la Mare de Déu. A continuació, obtingué la prova que convenceria tothom. La verge li va posar una mà a la galta i, mira tu per on, se li quedà gravada una rosa a la pell. La llegenda tindria la seva gràcia si no fos perquè el símbol de la rosa ja s’utilitzava anteriorment.
La flor del cardenal
Encara hi ha una altra història, mig real i mig inventada. Al segle XIV l’arquebisbe de Tarragona volia fer pagar a diverses poblacions la reconstrucció de les muralles de la ciutat. Pere Roger, cardenal i senyor feudal de Reus, s’hi oposà i això donà lloc a durs enfrontaments que acabarien amb un plet davant el papa. Finalment, en guanyar-lo, el cardenal va cedir a la vila una de les roses del seu blasó.
Més tard, Pere Roger esdevindria el papa Gregori XI, motiu pel qual, Reus va incloure a l’escut les claus de Sant Pere i la tiara papal. Al llarg del temps, aquests i altres elements, s’han anat posant i traient, motivant un estira-i-arronsa que no s’ha acabat, doncs actualment Reus encara no té un escut oficial.
Tot i que sembla que la imatge de la rosa ve de més lluny, és a final segle XIV que es té constància documentada. Es tracta de la coberta d’un pergamí on, a primer cop d’ull -d’ull profà com el meu-, pot ser una rosa, una rosassa o un dibuix geomètric d’ocult significat. Testimoni al segle XII de l’inici del primer nucli de població, la plaça del Castell és un espai rectangular que havia estat el pati del desaparegut castell. Sota els porxos s’hi celebrava el mercat un dia a la setmana. El paviment d’aquesta plaça fou decorat amb lloses de ceràmica reproduïnt aquella antiga rosa.
Repertori heràldic
El 2007, al paviment de la històrica plaça del Mercadal es col·locaren sis versions de la rosa de l’escut de Reus. Gravats en plaques de granit, els dissenys triats formen un recorregut cronològic que va des del 1515 fins al 1890. Els escuts s’han extret tant de diversos documents conservats com de relleus escultòrics.
El pintor
Una de les diverses vies que neixen a la plaça del Mercadal és el carrer Jesús. En aquesta cantonada, enfront de la famosa Casa Navàs, s’alça un discret edifici construït el 1882. El mur ha estat decorat amb un fris decoratiu, al centre de la qual es mostra novament la rosa heràldica. A l’antic edifici que hi havia abans que aquest nasqué el pintor Josep Llovera i Bufill el 1846. Seguint la voluntat del seu pare, Llovera cursà estudis de farmàcia, però influenciat per Marià Fortuny, es dedicà a la pintura. Publicà caricatures en la premsa de l’època, feu aquarel·les i finalment s’establí a Barcelona on tingué èxit venent els seus quadres.
El Consistori
La història de l’edifici de l’Ajuntament de Reus es remunta al segle XIII quan es creu que se situava a on actualment hi ha la plaça de les Pescateries Velles. Dos-cents anys després es bastia un nou consistori a la plaça del Mercadal. Conegut antigament com a Casa del Consell, aquell primer edifici fou profundament reformat en segles posteriors, posant i traient finestres, torres, escales, patis i porxades. El 1861 es col·locava un gran escut a la façana amb al·legories de la Indústria, el Comerç i l’Agricultura. El conjunt escultòric es deu al reusenc Andreu Arpa, polifacètic artista qui tant et feia una escultura religiosa, com un canelobre daurat o imatges per nínxols i donava conferències sobre geometria. La rosa que pots veure actualment fou col·locada en temps recents. L’original, on apareixia Hèrcules, es conserva al Museu de Reus.
Com un llibre obert
Per acabar, sembla clar que a partir d’aquesta època, la rosa, representada de mil maneres, forma part del distintiu heràldic de la vila. Com els dos conjunts escultòrics de la plaça de les Pescateries Velles, espai neoclàssic obert al segle XIX. Tanmateix, en aquest cas, l’espai -el camper si hem de parlar amb propietat- apareix partit per la meitat. D’una banda, hi ha la rosa amb tija i fulles -no l’heràldica-. De l’altra banda, es veu quelcom similar a un llibre obert. De les incomptables versions documentades de l’escut municipal que he trobat, cap parla d’aquest llibre.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Isabel Besora: wikiwand.com – alforjastark.com
- La primera rosa de Reus, per E. Gort
- Reus, el seu perquè i d’on venim (1), per A. Zaragoza
- Reus, el seu perquè i d’on venim (2), per A. Zaragoza
- Reus i la rosa: carrutxa.cat
- Escuts de la plaça del Mercadal: reus.cat
- L’escut: dibujoheraldico.blogspot.com – reus.cat – wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: