Excursió des del mas El Siubés a Les Planes d’Hostoles.
L’excursió d’avui és de només tres quilòmetres, però és tan distreta que, quan l’hagis acabat, pensaràs que ha estat molt més llarga i profitosa.
Per començar, al límit del terme de Les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa, trobem l’antic mas El Siubés, que és on deixarem el vehicle. Hi arribarem després de recórrer dos quilòmetres i mig de pista en un estat acceptable.
El grandiós edifici, actualment remodelat i convertit en un recomanable restaurant, conserva alguns elements originals del segle XVIII. A principi segle XX aquest mas havia estat propietat de Pere Sacrest, empresari i mecenes, nét de Pere Dusol qui al segle XIX va fundar al municipi una important indústria de filats de cotó.
Voregem el mas pel darrere i ens incorporem a un ample camí que, fent una volta, ens portarà a l’altre costat de què devien ser camps de conreu en terrasses. I ara, ves per on, ja ens trobem dins el terme de Sant Aniol de Finestres.
Per camins i caminets
Una primera bifurcació ens dóna diverses opcions. Seguim direcció a la Mare de Déu de Bell-lloc. Poc més endavant, el camí baixa suaument i ens porta a una nova cruïlla senyalitzada.
Girem a la dreta i en pocs metres trobem un nou senyal que ens fa ballar la bala, ja que indica que a Bell-lloc es pot arribar per dos llocs. És cert, però seguim per la dreta. El camí és estret i tan cobert de molsa que sembla que trepitgem un camí de follets i fades. Observa els enormes rocs, algun dels quals pot haver estat utilitzar com a refugi.
Bell-lloc
Arribem a una altra cruïlla, girem a l’esquerra i aviat veiem l’enrunada capella de Bell-lloc, dedicada a la Mare de Déu. Tot i que està documentada al segle XIII, l’edifici actual és fruit d’una reforma del segle XVI. S’hi venerava una imatge que, com solia passar, la va trobar un pastor dins una cova.
Sembla haver algun intent fer-hi manteniment, perquè no acabi de desaparèixer. De moment, a l’interior algú ha pres l’absis com a llenç d’una interessant obra artística.
Aquestes esglesioles perdudes al mig del bosc, cal entendre-les com a part de la repoblació de la Catalunya Vella, després de reconquerir el territori als musulmans. Eren fites com per dir ‘això és territori cristià’.
Sant Cebrià
Davant mateix trobem un senyal que ens indica el camí cap a Sant Cebrià, propera parada. L’estret corriol, mig desdibuixat, s’ha d’intuir. De tant en tant hi ha marques pintades als troncs i a les pedres, que no veuràs si vas distrets, de tan descolorides com estan.
Ens incorporem a un camí i girem a la dreta fins que, als pocs metres, com sorgida d’una pel·lícula de misteri, arribem a l’ermita romànica de Sant Cebrià. S’hi accedeix per unes escales flanquejades per enrunades edificacions, potser on vivien els masovers que en tenien cura.
Tot i que coneixem dos sants amb el mateix nom, probablement a l’ermita es venerava sant Cebrià de Cartago (Tunísia). Aquest senyor, nascut al segle III era fill de casa bona, va escriure diversos tractats i va arribar a ser bisbe. Va protagonitzar algunes polèmiques que van dividir els fidels en dos bàndols. Durant una de les més dures persecucions dels romans, l’apressaren i li tallaren el cap, a ell i als seus seguidors.
Seguim avall a l’esquerra de la capella. A pocs metres ens aturem per gaudir d’una espectacular panoràmica de la Serra de Finestres i de la Vall de Llémena, un paradís del qual he parlat en diversos articles.
La baixada
El camí, ara és un estret corriol que baixa vertiginosament entre pedres i troncs. Cal anar molt amb compte de no fer un pas en fals. A la fi de la baixada trobem un nou panell indicador i girem a l’esquerra, seguint les indicacions de Siubés. El camí, molt més planer, continua igualment verd i cobert de molsa arreu.
A continuació, travessem un bosc de castanyers. La fusta d’aquest arbre s’utilitzava per a fer bótes per a vi. L’explotació es feia tallant els arbres i deixant que rebrotessin. Les noves branques sortien amb molta força i en pocs anys, podien ser tallades per a fer-ne pals i estaques.
En pocs metres enllaçarem amb el camí inicial, que desfarem fins a arribar novament al mas El Siubés on et recomano haver reservat taula per dinar.
Consell
Fes el camí tranquil·lament. No corris. L’excursió des del mas El Siubés és un camí per despertar els sentits. Escolta els ocells. Olora el bosc.
Per acabar, observa els mil colors de verd i les formes de les fulles. Toca la molsa i els arbres. I si hi ha fruits del bosc comestibles, assaboreix-ne algun. Gaudeix!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure a Wikiloc
Distància: 3 km. Ruta semicircular
Desnivell: 80 metres
Dificultat: mitjana. Hi ha una baixada curta però complicada.
Saber més
- Mas El Siubés: maselsiubes.com
- Filatura Dusol: diaridegirona.cat
- Sant Cebrià de Cartago: wikiwand.com
- Castanyer: wikiwand.com
M’ha encantat,ara estic descobrint la Vall del Llémena i Rocacorba
Ferran,
M’alegra saber que t’ha agradat. Per mi, la Vall de Llémena també va ser tot un descobriment.