Font de l’Assumpta de Corbera d’Ebre.
Sense ascensor, jet privat ni tren bala. Maria se’n va anar al cel tele transportada, com a les pel·lícules futuristes. No va quedar ni la més mínima constància del fet, però això no va impedir que l’església -catòlica romana- ho certifiqués com a dogma de fe.
Sembla que la festa de l’Assumpció de Maria ve de lluny. Al segle IV ja se celebrava la seva entrada al cel, que més tard es va dir la ‘Dormició’ durant la qual es festejava la seva mort, resurrecció i assumpció a l’estratosfera.
Tots aquests fets es recullen en llibres apòcrifs que, tot i que l’església els considera poc fiables, van servir de base per oficialitzar el miracle. A més, la pressió popular, promoguda per diversos bisbes, va fer que el 1950 Pius XII, que no n’estava del tot segur, acabés per claudicar.
Misticisme a la font
A l’entrada del Poble Vell de Corbera d’Ebre (Terra Alta) trobem la font de l’Assumpta. Ignoro si antigament ja existia amb un altre nom, però el fet és que al plafó ceràmic figura la data del 15 de juliol de 1959. Només cinc anys després de la notícia del Vaticà.
Resulta estrany que consti el 15 de juliol i no d’agost, que és quan té lloc aquesta festivitat. Potser el ceramista es va oblidar de posar el palet que hi falta. Ho trobo lògic tenint en compte que també hi ha altres errades ortogràfiques. El plafó representa Maria dalt d’un núvol, embolicada amb una llarga túnica i un mantó blau i envoltada d’angelets repentinats, que porten diversos atributs marians, com els lliris i les roses.
La imatge és una -mala- còpia de la ‘Immaculada Concepció’ d’Aranjuez, un quadre barroc pintat per Murillo al segle XVII i que ara és al museu del Prado. Murillo era un sevillà que pintava verges i santes molt -com dir-ho?- molt terrenals. Les veus i sospires ‘ai déu meu!’. Les galtones rosades, els llavis molsuts i una cabellera que fa sospirar. Desperten passió mística.
A la península, la devoció per la Immaculada ja era present molt abans que ell la pintés i que fos oficialitzada pel Papa. Va arrelar amb tanta força que va ser des d’aquí que es va insistir per convertir el misteri en dogma de fe. Abans que ell, Zurbarán i Velázquez havien representat aquest fet, però va ser Murillo qui la va clavar.
Discussions per la lluna
Si us fixeu amb deteniment, veureu que la figura descansa damunt una mitja lluna. Molt s’ha especulat sobre el significat d’aquest element, que apareix a nombroses representacions.
La majoria coincideix que no es tracta d’una al·lusió a la religió musulmana, sinó que més aviat fa referència a un text del llibre de l’Apocalipsi: “Aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus” (Ap.12:1). La discussió va sorgir per determinar si les banyes de la lluna havien d’anar cap amunt o cap avall. El cas és discutir.
Bona educació
Al plafó, el ceramista també va escriure: ‘No renegueu’. Pels creients, el renec o blasfèmia és un insult contra Déu. En un temps en què política i religió anaven tant de la mà que pràcticament eren una sola cosa, calia educar els vilatans perquè no transgredissin cap llei, humana o divina. No obstant això, resulta curiós que el text es trobi en català, quan tots sabem quina era la llengua oficial.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Pujada de l’Església. Corbera d’Ebre
Saber més
- Assumpció de Maria: wikiwand.com
- El quadre: museodelprado.es
- La lluna: deegosum.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: