Itinerari per Ascó.
Sembla que als pobladors de l’antiguitat els va agradar l’actual terme d’Ascó, ja que s’han trobat nombrosos vestigis. Al segle VIII, els àrabs s’apoderaren de tot l’Ebre i aquesta població visqué una època d’esplendor.
Respecte a l’origen del topònim d’Ascó, com molts altres dels voltants, té tantes hipòtesis, que ningú es posa d’acord. Una de les teories apunta al nom hisn Adkun de quan els sarraïns senyorejaven l’indret al segle VIII. El mot hisn vol dir castell i probablement es refereix a l’estratègica fortalesa musulmana que dominava aquest pas de l’Ebre.
Amb la Reconquesta -segle XII-, Ramon Berenguer IV posa el castell a disposició de l’orde dels Templers. Amb la dissolució d’aquest orde, foren els cavallers Hospitalers qui van senyorejar a la vila. La seva presència està representada a l’escut amb la creu de Malta.
Conversió forçada
En un principi es permet als sarraïns viure dins la població i conservar les seves possessions i cultura. Els carrers més antics, estrets, foscos i costeruts, encara delaten la seva presència. Fins que al segle XVI foren obligats a convertir-se al cristianisme i poc després, expulsats per ordre de Felip II, ja que va considerar que no eren autèntics fidels. D’aquesta manera, la vila quedà pràcticament despoblada.
Un sant del poble
Un segle més tard -el 1697- nasqué aquí en Pere Josep Andreu Sans, fill de pagesos. Tenia divuit anys quan, sota el nom de Pere Màrtir (no confondre amb Pere de Verona, també conegut com a Pere Màrtir), entrà a un convent dels dominics de Lleida. Al cap de sis anys era ordenat sacerdot. Més tard demanà marxar com a missionar a l’Extrem Orient, arribant a la Xina on esdevindria bisbe i d’on ja no tornaria. En aquell temps, la Xina es trobava en plena transformació i la nova dinastia Qing havia imposat una rígida doctrina moral. Els missioners europeus no eren benvinguts i fou perseguit, capturat i condemnat. Li tallaren el coll juntament amb quatre dominics més.
Remodelant la parròquia
En Pere tenia sis anys -1710- i encara no pensava en somnis xinesos, quan s’amplià l’església, dedicada a Joan Baptista. Feia prop d’un segle que s’havien expulsat els moriscos i la vila es repoblava amb colons cristians, així que mancava espai espiritual per encabir-los. Tot i que documentada al segle XII, l’aparença actual amb elements gòtics i barrocs, és fruit de diverses remodelacions que l’han deixat encaixonada entre habitatges. Des de l’exterior costa apreciar l’estructura. De fet, el 1901 s’amplià el cor annexionant l’habitatge del costat on va néixer en Pere Josep Andreu. Contràriament al que succeí a la majoria de les poblacions, el temple no es va construir damunt l’antiga mesquita.
Atenció hospitalària
El 1846, tal com consta a la façana, es construeix el que actualment es coneix com a Antic Hospital i que ha donat nom a tot un carrer. S’ha d’entendre com un lloc on es donava hospitalitat, és a dir, allotjament, menjar i atenció a pelegrins, malalts, pobres i comerciants de pas. L’edifici actual és el resultat d’una profunda remodelació posterior. Estranyament, pràcticament no hi ha informació a les xarxes sobre aquest edifici.
Grans canvis
Els carrers conserven habitatges del segle XIX, quan Ascó deixa d’estar sota el domini hospitaler. En aquell moment, té lloc la desamortització dels béns eclesiàstics i diversos edificis queden buits i són subhastats. Finalment, el 1892 arriba el ferrocarril, donant una estocada de mort al transport fluvial. Vint anys més tard, arribava l’electricitat.
Amb la Guerra Civil, la vila patí, com totes les poblacions dels voltants, el greu enfrontament final conegut com a batalla de l’Ebre. Tanmateix, m’estimo més no entrar a parlar d’aquest conflicte bèlic, ja que les xarxes en van plenes.
Per acabar l’itinerari per Ascó, cal parlar del darrer canvi important tingué lloc els anys setanta del segle XX, quan s’iniciaren les obres de la central nuclear. Inaugurada el 1981, encara s’afegiria un segon bloc. Tot plegat canviaria radicalment el paisatge, tot i que donaria feina a bona part de la població.
I fins aquí, aquest breu itinerari per Ascó.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Història: asco.cat
- La toponímia asconenca
- L’església: wikiwand.com
- Què visitar: ascoturisme.cat
- Pere Sans: blocjosepm.blogspot.com
- Crónicas misioneras… China a fines del siglo XVII, per M. Torres
Molt bon reportatge i molt útil el resum de la informació!