La paret es vesteix de festa

L’auca Les funcions de Barcelona.

L’invent de la loteria com a joc de taula és més antic que els cataplasmes de col. Al segle XVI els catalans, ells solets, van inventar l’auca, un precedent de la loteria. Consistia en un taulell amb vinyetes on es feien apostes. Era tanta la passió que aquest joc va ser prohibit.

El mot auca ve d’oca, ja que un dels dibuixos que hi havia al taulell era d’aquest animal. El joc de l’oca és un altre tema.

Al segle XIX va derivar en uns fulls amb il·lustracions sobre els temes més diversos, sota les quals s’escriviren rodolins. Són les auques, tal com les coneixem ara.

Auca Les funcions de Barcelona. Rajoles en una casa de Centelles, Osona.

Festes tradicionals

Una de les moltes auques que es conserven és la de “Les funcions de Barcelona”. En realitat és un calendari festiu, amb les diades tradicionals catalanes, com sant Josep, diumenge de Rams, l’ou com balla o Tots Sants.

Auca Les funcions de Barcelona. Rajoles en una casa de Centelles, Osona.

Sembla que aquest calendari devia fer fortuna, ja que amb posterioritat en trobem d’altres similars. Era costum penjar-lo darrere la porta de la cuina per tenir ben presents les principals festes.

Per exemple, una casa de vila de Centelles (Osona) mostra un plafó ceràmic on apareixen algunes d’aquestes festes de l’auca Les funcions de Barcelona. Podem veure La Candelera amb dos personatges portant ciris, Uns homes amb barretina cantant caramelles, un noi saltant el foc de Sant Joan o un cavaller regalant una rosa a la seva estimada per Sant Jordi.

Auca Les funcions de Barcelona. Rajoles en una casa de Centelles, Osona.

Segurament formaven part d’un repertori molt més ampli, però el propietari de l’habitatge devia preferir destacar la festa del pi de Centelles i la sardana al bell mig del conjunt.

Rajoles amb la Festa del Pi de Centelles.

En Ramon Serra, il·lustrador i apassionat dels tebeos, m’ha comentat que els dibuixos semblen copiats d’il·lustracions realitzades per Antoni Roca i Maristany. Aquest dibuixant, nascut a finals del XIX s’orientà cap a una caricatura molt personal, especialment centrada en el tema futbolístic.

Auca Les funcions de Barcelona. Rajoles en una casa de Centelles, Osona.

Música, mestre!

A la mateixa façana trobem, també en ceràmica, la partitura de l’himne al Parc del Pla del Mestre. Aquesta plaça va ser projectada als anys 60 del segle XX al lloc que antigament ocupava una era, imagino que la del mas El Mestre, una edificació del segle XVI. Al voltant de la partitura hi ha rajoles amb imatges, magistralment pintades, de com era aquesta plaça anys enrere.

Rajoles amb el parc del Pla del Mestre de Centelles el 1961.

La lletra va ser escrita per Joan Ribalta i Arnau, un teixidor nascut a Centelles a principis del segle XX. Sembla que molt actiu políticament, Ribalta va ser regidor de la vila i empresonat durant la guerra civil. Però també tenia moltes iniciatives culturals i va escriure poemes i cròniques.

Tanmateix, del compositor, Joan Mirambell i Mas, poca informació he trobat. Sé que tocava el contrabaix a la cobla de Centelles i poc més.

Rajoles amb l'himne al Parc del Pla del Mestre de Centelles.

L’artesà

Finalment, totes les rajoles van ser produïdes al taller del ceramista Raimon Castanys. Fill i nét d’il·lustradors de renom, ha continuat la tradició artística familiar però amb aquest vessant, iniciada pel seu pare.

Rajola d'un parc de Centelles, realitzada per Raimon Castanys.

Per acabar, el seu avi, Valentí Castanys, va ser el creador del famós Avi del Barça. He tingut el privilegi de conèixer personalment en Raimon, un gran professional a qui agraeixo que tingués l’amabilitat de mostrar-me la seva obra i el seu taller a Corbera de Llobregat.

Rajola d'un parc de Centelles, realitzada per Raimon Castanys.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Sant Antoni M. Claret 6, Centelles

Saber més

Què veure a prop

Altres ceramistes

També et pot interessar

4 comentaris

    • Sí, ho vaig llegir fa poc. És trist. Al carrer de la Portaferrissa, crec que al número 18, encara sobreviu un altre igual de l’antiga sabateria Scala Dei. El vaig fotografiar fa temps i el tinc pendent de dedicar-li un article. A veure si aquest se salva :-/

    • Gràcies! M’ha costat trobar la informació però m’ha servit per conèixer personalment el ceramista, un gran artesà d’aquells que en queden pocs.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).