Un edifici de Puig i Gairalt a Barcelona.
El primer terç del segle XX van ser d’ebullició creativa. Modernisme, noucentisme, art déco i altres avantguardes es donaven cops de colze per fer-se un lloc. Algunes van tenir més fortuna i d’altres aviat van passar a l’oblit.
L’art déco, sorgit als Estats Units el 1920, ens va arribar descafeïnat uns anys més tard i sovint el confonem amb el noucentisme. Potser la joia de la corona és l’edifici dels magatzems Can Jorba a Manresa.
En realitat és un poti-poti de diversos estils, agafant la monumentalitat del constructivisme, els trets de l’art egipci o el color del fauvisme, entre molts altres. A diferència d’altres estils, no té cap intenció política, només la merament decorativa.
Aquest estil opulent i exagerat, té com a principal consumidor un públic burgès que vol viure alegrement, aliè a la crisi que acaba de passar i a una guerra que no trigarà a venir. Potser l’únic tret característic és que remet a un futurisme industrial.
Després del modernisme
Ramon Puig i Gairalt, un visionari arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat, va començar raspallant el modernisme i acabà amb el que podríem incloure dins l’art déco.
Va deixar bones mostres dels seus projectes, que actualment passen desapercebudes. Algunes han estat catalogades. D’altres semblen anònimes fins i tot pels l’ajuntaments o els llistats d’arquitectura.
Blau o verd?
Avui ens aturem al número 134 del carrer Roger de Flor de Barcelona, que llueix una simètrica façana del 1928, pintada d’un peculiar blau verdós. El mateix color que trobem en dos habitatges similars a Barcelona, del mateix arquitecte: casa Florència Elías (Concòrdia, 54) i casa Antoni Torrent (Av. Gaudí, 81).
Passant per alt les guixades i els comerços orientals, la mirada se sent atreta pels relleus que coronen el portal principal. L’execució sembla una mica matussera i l’estil i la temàtica entrarien més dins del noucentisme, ja que no toquen per res la indústria, ni s’han deformat sota un traç geomètric.
Ocells i atzavares
El plafó de l’esquerra representa una noia amb barret i un vestit que deixa entreveure l’anatomia i sosté alguna cosa que podria ser un grapat d’espigues. Al seu darrere intuïm una figuera de moro.
Al plafó dret també hi ha una noia reclinada, amb un ocell que li menja de la mà. El fons sembla un mar tranquil.
Al relleu central -més gran-, el mar, la figuera, una atzavara i un cel ple d’ocells, són el decorat d’una caravel·la que s’endinsa a l’oceà amb el vent a la popa -que vol dir, sense obstacles-.
La temàtica remet directament a la prosperitat deguda a les colònies d’ultramar, d’una manera massa arcaica. La figuera de moro i l’atzavara són plantes provinents de Mèxic. Potser el propietari era un indià que es va fer ric amb el comerç.
Però, com sempre dic, tot això són hipòtesis meves. Si algú té informació d’aquest edifici de Puig i Gairalt, agrairia saber-ho.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Roger de Flor 134, Barcelona
Saber més
- Ramon Puig i Gairalt: enciclopedia.cat
- Art déco: wikiwand.com
- L’art a la Catalunya dels feliços anys 20: ara.cat
- Altres obres de Puig i Gairalt: epdlp.com
- jaumepratarquitecte.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: