La Casa Antònia Burès de Barcelona.
Un conte recollit pels Germans Grimm explica la història -rocambolesca i moralitzant- del fill d’un rei qui, ajudat per una guineu, perseguí l’ocell de plomes daurades que robava les pomes d’or de la pomera del seu pare.
Passejant pel carrer d’Ausiàs Marc de Barcelona, m’ha semblat trobar els animals del conte amagats a la façana de la Casa Antònia Burès, edifici modernista realitzat el 1903.
Molt s’ha debatut sobre l’autoria de l’habitatge i sembla que finalment ha quedat clar que va ser projectat per Juli Batllevell, amb algunes aportacions de Gaudí.
Pins o moreres
Batllevell va ser un arquitecte de Sabadell on va deixar la major part de la seva obra. Va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner i ajudant de Gaudí. Una de les seves obres més interessants és precisament aquesta.
L’element més singular de l’exterior són les columnes de pedra, que simulen arbres que sostenen els balcons del primer pis. Al respecte hi ha diversitat d’opinions, ja que hi ha qui afirma que són pins i d’altres que es tracta de moreres. Però no ens barallarem per això.
Pareguts raonables
Es creu que el disseny d’aquests arbres va ser un ‘regal’ que Gaudí va fer a Batllevell.
Només per curiositat, si passeu pel carrer Santa Anna de Barcelona, observeu el portal del número 6. És la casa Joan Sanpera Torras, construïda el mateix any que aquesta i que presenta una decoració de branques de pi i pinyes amb una sorprenent similitud.
Bonança tèxtil
Els Burés són una antiga nissaga de Manresa qui, al segle XIX, acabaren fent fortuna amb la producció de filatures. La bona situació econòmica els permeté establir-se a Barcelona. Antònia Burés, una de les descendents, va fer construir aquest edifici al mateix carrer on ja vivia el seu germà Francesc. Les seves inicials les trobem a l’entrada.
Amb el seu fort caràcter, aquesta senyora va protagonitzar la que potser és la primera denúncia per un delicte ecològic. A principis del segle XX, l’explotació de potassa a Súria va fer augmentar la salinitat dels rius. La seva queixa acabaria materialitzant-se anys més tard en el redactat d’unes lleis específiques.
Els arbres de pedra cal mirar-los amb deteniment per apreciar-ne els detalls. No em consta que el motiu de trobar una guineu i un colom tingui res a veure amb cap conte o faula antiga.
Potser, per la religiositat de la propietària -i de Gaudí-, és una clicada d’ull a les paraules de Jesús: “Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap” (Lluc 9:58).
De tot cor
Seguint amb la fe de la senyora Burés, veiem un Sagrat Cor coronant l’edifici. A principis del segle XX era molt comú col·locar aquest símbol protector. De totes maneres, durant la Setmana Tràgica l’ostentació d’imatges religioses més que protegir, va ser una font de problemes.
L’origen de la devoció al Sagrat Cor comença al segle XVII, de la mà de Santa Margarida Maria, una religiosa francesa a qui, mira tu per on, Jesús personalment li va donar instruccions de què havia de fer per difondre aquest culte, una mena passaport per a la salvació.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Ausiàs, Marc 42, Barcelona
Saber més
- L’ocell d’or: wikiwand.com
- Juli Batllevell: fundaciongasnaturalfenosa.org
- Nissaga Burés: wikiwand.com
- Antònia Burés i la sal del Cardener, per Històries Manresanes
- Casa Antònia Burés: Barcelona Modernista i Singular – wikiwand.com
- Casa Joan Sanpera Torras: poblesdecatalunya.cat
- El regalo de Gaudí: elpais.com
Perdó! l’acabo de veure…. és que havia obert el post des del mòbil i la primera foto no es veia….
Sí, de vegades jo també he vist que triga a carregar alguna imatge.
M’he quedat amb un dubte…. el colom també hi és?
Mercè