El Fanal del Montcau de Gelida.
Sis segles abans de l’era cristiana -que és molt de temps-, el filòsof grec Tales de Milet va observar que, fregant una vareta d’ambre amb una pell, es produïa el fenomen que ara coneixem com electricitat estàtica. L’home no sabia què era allò, però a l’ambre el denominà “elektron”, origen de l’electricitat.
Entre especulacions i intuïcions, ens n’anem al segle XVI i XVIII, quan, amb la revolució industrial, el fenomen de l’electricitat va començar a ser estudiat. Potser us sonaran cognoms com Watson, Ampère, Volta, Joule i Ohm, que han donat nom a diversos termes relacionats amb la matèria.
Però va ser a finals del XIX quan els enginyers -que no els científics- s’hi van posar seriosament. Bell, Edison o Tesla, entre d’altres van fer notables descobriments en una vertiginosa carrera per comercialitzar els seus invents.
El 1881 s’organitzà a Paris una exposició internacional d’electricitat, però el món encara era reticent al descobriment. Quan el 1893 es posa en marxa el primer generador hidroelèctric i s’il·lumina l’Exposició Universal a Chicago, queda oficialment inaugurada l’era de l’electricitat.
Llums amb estil
Aquí, la primera xarxa d’enllumenat tindria lloc a Barcelona a principis del segle XX.
Precisament per aquestes dates sorgia el modernisme, moviment cultural que va tenir una gran repercussió, especialment en arquitectura. No hi havia objecte que no fos susceptible de ser dissenyat seguint les noves pautes decoratives.
I el mobiliari urbà tampoc es va lliurar. Gaudí i Falqués són potser els que n’han fet els fanals més notables -de qui sovint confonem l’autoria-. Però hi ha d’altres, menys coneguts i fins i tot anònims, que han deixat arreu petites obres d’art.
Avui ens fixarem amb el fanal de la plaça de l’Església de Gelida (Alt Penedès), que les ha passat de tots colors.
El fanal viatger
Instal·lat cap als anys trenta del segle passat, la ‘Farola’ com tothom li deia, va ser durant molts anys l’únic punt d’il·luminació.
Amb la bonança econòmica, la burgesia catalana feia temps que havia posat de moda l’estiueig i fer salut a la muntanya, construint fora de la ciutat, segones residències d’estil modernista on passar el bon temps. I Gelida serà un dels destins triats, especialment amb l’arribada del ferrocarril.
El centre històric va adequar-se a la nova colònia d’estiuejants i el fanal va ser una d’aquestes millores. Però el nou enllumenat dels anys 70 va deixar-lo obsolet i es tragué.
Els qui havien viscut a la llum d’aquell fanal, van demanar-ne l’indult i aconseguiren instal·lar-lo al proper col·legi Montcau. A partir d’aquell moment seria batejat com el Fanal del Montcau i, malgrat el precari manteniment, es convertiria en símbol de l’escola.
Allà s’hi va estar més de trenta anys, fins que un nou ajuntament decidí unilateralment i amb l’opinió pública en contra, arrencar-lo i recol·locar-lo novament a la plaça de l’Església. I aquí trobem el Fanal del Montcau de Gelida, amb algun detall que ha perdut pel camí, tornant a ser el centre de la vida social de la vila.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de l’Església. Gelida
Saber més
- Història de l’electricitat: wikiwand.com
- Procés d’electrificació de Catalunya, per J.C. Alayo
- El Fanal del Montcau: fanalmontcau.blogspot.com
- Sobre el trasllat: danielgarciaperis.cat – fanalmontcau.blogspot.com
- Gelida modernista: km369.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: