Els esgrafiats de l’Antic Hospital de Vilafranca del Penedès.
Fa més de sis segles, un cavaller de l’orde de Sant Francesc anomenat Marc d’Avinyó, va constituir a Vilafranca del Penedès, el que actualment es coneix com a Hospital Comarcal de l’Alt Penedès.
Tot i que sembla que abans del segle XV ja hi havia una institució similar, Fra Marc, com se’l coneix, el va reformar i el convertí en la Pia Almoina.
El mot “pia” ve de piadós, que designa a qui sent pena pels que pateixen i també a qui segueix intensament les pràctiques de la seva religió. Almoina és l’ajuda o auxili que es dóna gratuïtament a qui ho necessita, siguin diners, roba o menjar. És a dir, que Pia Almoina seria similar a casa de caritat.
Hospitalitat ben entesa
Els hospitals es van crear a l’Edat Mitjana, vora els monestirs, per tal d’acollir i atendre els pelegrins, pobres i malalts.
La institució es va anar ampliant al llarg dels segles, afegint edificis vora el monestir i l’església de Sant Francesc. L’indret va viure en primera persona importants episodis bèl·lics i epidèmies que van devastar la comarca.
Amb la recuperació del segle XVIII, l’Antic Hospital de Vilafranca del Penedès coneix una època daurada i propicià les obres de l’edifici neoclàssic a la rambla de Sant Francesc, que, amb l’enderroc de la muralla medieval, s’havia convertit en un lloc cèntric. Però amb la desamortització, el convent s’abandonà i aquest edifici passà a mans municipals i finalment es convertí en col·legi.
En una remodelació duta a terme el 1956, la façana es va decorar amb uns esgrafiats. El conjunt ocupa la totalitat del mur, exceptuant el cos central on es troba el portal.
A banda i banda de la porta hi ha les figures anònimes de dos sants. El de l’esquerra duu un llibre on sembla escriure alguna cosa.
El de la dreta porta una copa en una mà i un petit estri que sembla una paleta a l’altra.
Doncs bé, aquests dos personatges que m’han costat déu i ajut per saber qui són, he arribat a la conclusió que es tracta dels sants Cosme i Damià, dos germans coneguts com els ‘Sants Metges’.
Malalties i turments
Segons quina biografia llegim, ens dirà que aquests xicots eren romans, asiàtics o àrabs. Això sí, arreu expliquen que eren cristians, bessons, metges i que van fer guariments poc menys que miraculosos.
Diu la tradició que no cobraven pels seus serveis. Una de les operacions més surrealistes afirma que li tallaren la cama gangrenada a un malalt i la substituïren per la d’un negre mort poc abans. Puc imaginar la cara del malalt un cop recuperat.
Tanmateix, si miraculoses eren les curacions, més increïbles van ser els turments que van rebre per la seva fe. Apedregats, fuetejats, llençats al mar amb una pedra al coll o rostits al foc, són algunes de les proves de les quals van sortir amb vida. Finalment els tallaren el cap i aquí s’acabà el problema.
Se’ls sol representar amb instrumental mèdic i una recepta. Imagino que per reforçar la idea de curació, l’artista va col·locar pots farmacèutics entre les finestres de la part superior i plantes medicinals a la zona inferior.
L’artista oblidat
Segons em comenta una lectora, l’autor dels esgrafiats és Jaume Busquets i Mollera. Aquest polifacètic artista nascut a Girona el 1903, tot i tenir molta obra escampada per aquests mons de déu és, tristament, un perfecte desconegut pel respectable.
Quan tenia quinze anys es traslladà a Barcelona on va passar pel taller del pintor Darius Vilàs i va ser dibuixant per a una revista. El 1929 va ser el primer director de la recentment creada Escola Massana de Barcelona on va exercir de professor de dibuix i pintura.
Va conèixer entre altres, a Joan Llimona, Pablo Gargallo i Antoni Gaudí, amb qui acabaria col·laborant i qui l’aconsellà especialitzar-se en l’art religiós.
Doncs si, seva és la coneguda imatge del naixement de la Sagrada Família, que el papa Benet XVI va fer viral quan la va incloure en una nadala. Com també és seva la Verge que presideix la façana de la catedral de Girona.
Però, a més de l’escultura, Busquets va demostrar també la seva professionalitat en el camp de la il·lustració, el vitrall, la ceràmica, el disseny de mobles, l’orfebreria i l’estucat. El fet que sovint no signés el que feia, ha motivat el gran desconeixement i l’errònia atribució de les seves obres a altres autors.
Molt vinculat amb l’inquiet mossèn Manuel Trens, aquest el va convèncer perquè dirigís la nova escola d’arts i oficis que havia creat a Vilafranca del Penedès. En aquesta ciutat va deixar també obra seva, com els esgrafiats que acabem de veure i els de la façana de la Caixa d’Estalvis del Penedès.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: rambla de Sant Francesc, 14. Vilafranca del Penedès
Saber més
- Vilafranca del Penedès, 600 anys d’Hospital, per C. Orta, R. Soler i A. Ribas
- Cosme i Damià: wikiwand.com
- Col·legi de Sant Josep: vilafranca.org
- Jaume Busquests i Mollera, per J. Ventura
- Jaume Busquests: diaridegirona.cat – elpuntavui.cat
- Esgrafiats de Jaume Busquets a Vilafranca del Penedès: mariarosaferre.wordpress.com
Què veure a prop
- Cementiri de Vilafranca del Penedès
- Mosaics de Madola
- Basílica de Santa Maria
- Sant Martí Sarroca
- Sant Joan Sesrovies (Torre-ramona)
- Olèrdola
- Sant Sebastià dels Gorgs
Hola un bon article. L’autor dels esgrafiats va ser Jaume Busquets Mollera, que tmbè va realitzar els de l’antiga seu de Caixa Peneès a la Rambla de Vilafranca.
Va ser Director de l’Escola Massana de Barcelona i de l’Escola d’Art de Vilafranca. Te un extens CV
Moltíssimes gràcies Maria Rosa per la teva aportació, que m’ajuda a completar una informació vital que em mancava. Prenc nota de l’autor i en breu ampliaré l’article amb biografia.
Seguint les teves indicacions he afegit un apartat amb una breu biografia de Jaume Busquets, personatge que desconeixia totalment. Gràcies a la teva aportació he pogut fer una mica de justícia a aquest destacat artista. Moltes gràcies!