La Tenería Moderna Franco-Española de Mollet del Vallès.
La bona situació de Mollet del Vallès, en una cruïlla d’importants vies de comunicació i la proximitat al riu, van afavorir l’assentament d’indústries a finals del segle XIX. La Tenería Moderna Franco-Española, popularment coneguda com la Pelleria, en va ser una. Durant més d’un segle s’especialitzà en el tractament de pells destinades a la fabricació de sabates. Fins que la guerra de preus al segle XXI obligà a tancar portes.

A principi segle XX, en fusionar-se amb uns socis francesos, es construïren noves instal·lacions. En una de les entrades del ruinós edifici, es co·locaren uns magnífics mosaics al·legòrics de la Indústria i el Comerç, executats pel valencià Lluís Bru. Aquest artista modernista et sonarà pels meravellosos mosaics del Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau a Barcelona entre molts altres.

La deessa prodigiosa
Poc es podia pensar l’escultor grec Fídies, que la seva escultura gegantina d’Atena per al Partenó, seguiria essent d’inspiració vint-i-cinc segles més tard. A la imbatible deessa Atena —Minerva pels romans— se li atribuïren nombroses virtuts. La llegenda diu que va inventar l’arada, creà l’olivera i ensenyà a la gent a llaurar, teixir i molt més. Un prodigi, vaja. Per tant, no té res d’estrany que una de les seves funcions fos la de protectora de la indústria.
Normalment la veuràs vestida amb una llarga túnica i portant algun —o tots— els seus atributs de guerrera: casc, llança, una serp i un escut rodó. Així la pots veure al passeig de Santa Madrona de Barcelona.
Quan, al segle XIX va arribar el que ara entenem per industrialització, la representació clàssica d’aquesta divinitat ja no era apropiada. Així que la desproveïren dels elements guerrers, li canviaren l’escut per un engranatge i aquí no ha passat res.

D’aquesta manera veuràs a l’entrada del parc de la Ciutadella o al Borsí de Barcelona. En canvi, a la Tenería Moderna Franco-Española de Mollet del Vallès, ha estat representada amb un posat hieràtic i duent un immaculat vestit blanc adient a l’època. Amb una mà sosté un gran engranatge i amb l’altra, una branca de llorer, símbol de victòria.

El noi dels encàrrecs
A l’altre costat de la porta, un provocatiu Hermes ens ensenya tors i cuixa. Aquest déu grec ja de ben petit va demostrar que sabia negociar amb la mercaderia que prèviament havia robat al mateix client. Un espabilat. Un dia, amb el seu bastó separà dues serps que s’enroscaren al pal i allà es van quedar, convertint-se en el seu símbol, anomenat caduceu.

Equipat per ser ràpid
Va ser el missatger dels déus, els quals li donaren unes sandàlies i un barret amb ales perquè fes més via. Per aquest motiu és el protector del comerç: tot el que necessiti portar informació o béns d’un lloc a l’altre.
Se’l sol representar amb el caduceu, unes sandàlies amb ales i un casc igualment alat. Però, com he dit, els temps canvien i aquí el tens, amb el peu damunt un paquet i amb la mà sostenint una àncora. El que sigui perquè quedi ben clar que l’empresa té —tenia— clients també a ultramar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Indústria, 1. Mollet del Vallès
Saber més
- La Pelleria: flechcorp.blogspot.com
- Fi de la Pelleria: mnatec.cat
- Atena: wikiwand.com
- Hermes: wikiwand.com
- Lluís Bru: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: