La Tenería Moderna Franco-Española de Mollet del Vallès.
La bona situació de Mollet del Vallès, en una cruïlla d’importants vies de comunicació i la proximitat al riu, van afavorir l’assentament d’indústries a finals del segle XIX.
La Tenería Moderna Franco-Española, popularment coneguda com La Pelleria, en va ser una que, durant més d’un segle s’especialitzà en el tractament de pells destinades a la fabricació de sabates. Fins que la guerra de preus al segle XXI va obligar a tancar portes.
A principis del segle XX, en fusionar-se amb uns socis francesos, es construïren noves instal·lacions.
En una de les entrades del ruimós edifici, hi ha uns magnífics mosaics al·legòrics de la Indústria i el Comerç, realitzats pel valencià Lluís Bru. Aquest artista modernista us sonarà pels meravellosos mosaics del Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau a Barcelona entre molts altres.
La deessa prodigiosa
Poc es podia pensar l’escultor grec Fídies, que la seva escultura gegantina d’Atena per al Partenó, seguiria essent d’inspiració vint-i-cinc segles més tard.
A la imbatible deessa Atena -Minerva pels romans- se li atribuïren nombroses virtuts. La llegenda diu que va inventar l’arada, va crear l’olivera i ensenyà a la gent a llaurar, teixir i molt més. Un prodigi, vaja. Per tant, no té res d’estrany que una de les seves funcions fos la de protectora de la indústria.
Normalment la trobem vestida amb una llarga túnica i portant algun -o tots- els seus atributs de guerrera: casc, llança, una serp i un escut rodó. Així la podem veure al passeig de Santa Madrona de Barcelona.
Quan, al segle XIX va arribar el que ara entenem per industrialització, la representació clàssica d’aquesta divinitat ja no era apropiada. Així que la desproveïren dels elements guerrers, li canviaren l’escut per un engranatge i aquí no ha passat res.
D’aquesta manera la trobem a l’entrada del parc de la Ciutadella o al Borsí de Barcelona.
En canvi, a la Tenería Moderna Franco-Española de Mollet del Vallès, ha estat representada amb un posat hieràtic i duent un immaculat vestit blanc adient a l’època. Amb una mà sosté un gran engranatge i amb l’altra, una branca de llorer, símbol de victòria.
El noi dels encàrrecs
A l’altre costat de la porta, un provocatiu Hermes ens ensenya tors i cuixa.
Aquest déu grec, ja de ben petit va demostrar que sabia negociar amb la mercaderia que prèviament havia robat al mateix client. Un espabilat.
Un dia, amb el seu bastó va separar dues serps que es van enroscar al pal i allà es van quedar, convertint-se en el seu símbol, anomenat caduceu.
Equipat per ser ràpid
Va ser el missatger dels déus, que li van donar unes sandàlies i un barret amb ales perquè fes més via. Per aquest motiu és el protector del comerç: tot el que necessiti portar informació o béns d’un lloc a l’altre.
Se’l sol representar amb el caduceu, unes sandàlies amb ales i un casc igualment alat. Però, com he dit, els temps canvien i aquí el teniu, amb el peu damunt un paquet i amb la mà sostenint una àncora. El que sigui perquè quedi ben clar que l’empresa té -tenia- clients també a ultramar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Indústria, 1. Mollet del Vallès
Saber més
- La Pelleria: flechcorp.blogspot.com
- Fi de La Pelleria: mnatec.cat
- Atena: wikiwand.com
- Hermes: wikiwand.com
- Lluís Bru: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: