Mollet no és un peix (II)

Segon itinerari per Mollet del Vallès.

Continuem passejant i arribem fins a l’avinguda de Jaume I. A la cantonada del número 46 hi ha un interessant relleu ceràmic realitzat el 1968 per Eduard Alfons Cuní. Nascut a Mollet, aquest ceramista ha deixat importants mostres a edificis públics arreu de l’Estat, com escoles, seus bancàries i hotels. A la signatura apareix -en castellà- el nom de Teià, ja que l’artista tenia el seu taller en aquesta població.

El mural representa un gran arbre on s’intercalen monedes ibèriques. A la part inferior, uns edificis i unes xemeneies, símbol del progrés. Podeu entendre que a l’edifici hi hagi les oficines d’una entitat bancària. Finalment, un gran Cristòfol, el sant que mai existí, però que va ser patró, entre molts altres, dels conductors -del qual no trobo la relació amb el banc-.

Mural ceràmic realitzat el 1968 per Eduard Alfons Cuní.

Decoració arquitectònica

Al número 49 parem atenció a la teulada d’un habitatge, on destaquen les xemeneies recobertes de ceràmica i un curiós drac de ferro forjat.

Segon itinerari per Mollet del Vallès. Xemeneia decorada amb rajoles i drac de forja.

Al número 26 ens trobem amb la magnífica façana modernista de la Casa Viñas. Els esgrafiats, que pràcticament ocupen tot l’espai, han estat recuperats i restaurats recentment.

Esgrafiat a la Casa Viñas. Segon itinerari per Mollet del Vallès

Gasolina antiga

Seguim baixant i creuem de vorera per trobar, davant el número 17, un sortidor d’època, únic testimoni de l’emblemàtica estació de servei Can Benigno. Creada el 1931, es trobava en un punt estratègic de la carretera que unia Barcelona i Puigcerdà. Després de 83 anys, va haver de tancar per la guerra de preus.

Segon itinerari per Mollet del Vallès. Antic sortidor de l'estació de servei Can Benigno.

De jardí a parc

Uns metres més avall trobem el parc de Can Mulà. Els terrenys pertanyen al que havien estat l’horta i el jardí d’una masia construïda el 1911, residència dels propietaris d’una important fàbrica tèxtil.

Templet modernista al parc de Can Mulà.

A més, dins un tancat es conserva un menhir, l’element més antic trobat al municipi.

Tanca de ferro al parc de Can Mulà.

Sant camperol

Sortint per la mateixa porta del parc, veureu davant vostre una antiga nau industrial. Intueixo que havia estat un magatzem agrícola o similar, ja que a la façana tenim un plafó ceràmic representant sant Isidre.

Allà al segle XI, aquest senyor havia estat un camperol a Madrid que se la passava pregant mentre els àngels li llauraven la terra. Entre els increïbles miracles, es diu que, en un temps de sequera, va cavar una font d’aigua miraculosa que va abastir tota la vila.

En realitat, Isidre va destronar sant Galderic, més d’aquí, qui al segle X també era camperol, però en aquest cas el mèrit va ser el de defensar els drets dels pagesos dels abusos dels senyors.

Plafó ceràmic de Sant Isidre. Segon itinerari per Mollet del Vallès

A la vellesa

Seguidament baixem per la rambla Fiveller que després pren el nom de Balmes, fins a trobar el Casal Cultural, un edifici dels anys seixanta del segle passat. Va ser projectat amb la idea d’oferir un servei als avis, arran dels Homenatges a la Vellesa que feia temps se celebraven. En una façana trobem un relleu representant Minerva i la flama de la saviesa.

A l’altra banda, el relleu representa l’assistència als ancians. Tots dos van ser realitzats per Ramon Sabí, escultor nascut a L’Hospitalet de Llobregat i deixeble de Frederic Marés. Potser la seva obra més coneguda és la Noia dels Lliris, als Jardins de Mossèn Cinto a Barcelona.

Segon itinerari per Mollet del Vallès. Relleu de Ramon Sabí, representant la vellesa.

Plantes medicinals

Per acabar aquest segon itinerari per Mollet del Vallès, travessem el carrer de Berenguer II i ens acostem a la cantonada amb l’avinguda de Calderó on hi ha una farmàcia amb un interessant plafó ceràmic.

Com el que hem vist a l’inici d’aquest itinerari, també trobem la copa, la serp i les flors de cascall. Però a més, hi ha representades altres plantes i flors medicinals, com l’àrnica, malva, calèndula o sàlvia. La ceràmica és obra d’en Cuní, que ja he comentat abans.

Segon itinerari per Mollet del Vallès. Plafó ceràmic en relleu a la façana d'una farmàcia.

I això és tot? En absolut! A Mollet encara hi ha més per descobrir. Cal que us deixeu perdre pels carrers i mantingueu els ulls ben oberts.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa amb les indicacions

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).