Avui visitem el jaciment prehistòric de Filitosa, al sud de Còrsega. Segons la web oficial, és “un dels més enigmàtics llocs culturals de la Mediterrània i una de les més maques col·leccions d’art prehistòric d’Europa”. Si hem de fer cas d’aquesta entusiasta descripció, ens preparem per veure la setena meravella. Però la realitat, com ja ens tenen acostumats els nostres veïns francesos, és una mica diferent.
Sense desmerèixer el jaciment, que realment té un gran interès, a menys que siguem uns incondicionals de les ‘pedres’, caldrà baixar les expectatives i ajustar-nos a la realitat: una quinzena de menhirs i les escasses ruïnes d’un poblat. Això si, el paisatge on es troben les restes, fa que el preu de l’entrada -una mica alt- encara compensi.
Reculem en el temps
Se sap que set mil anys abans de l’era cristiana -any amunt, any avall-, els primers pobladors es van instal·lar a Còrsega. A Filitosa els hi va costar mil anys més d’arribar. Vivien de l’agricultura i de la ramaderia, així que s’instal·len sota els abrics naturals de roca, molt interessants de veure, per cert.
Tres mil anys més tard -les coses abans es prenien sense les presses actuals- van començar a aixecar els primers menhirs, que simplement eren pedres sense treballar.
Als inicis de l’edat del bronze -1800 aC-, ja comencen a treballar la pedra. Construeixen habitatges, petites edificacions circulars i complexos funeraris.
Entre guerres i invasions prehistòriques, l’indret va continuar poblat fins que, a poc a poc, la influència romana va dissoldre aquesta cultura. El lloc va quedar oblidat fins que va ser descobert a mitjans del segle XX.
Intentant explicar l’enigma
La particularitat d’aquest jaciment es deu al fet que els menhirs van ser esculpits, generalment amb formes antropomorfes, és a dir, amb forma humana. Sense perdre de vista que també presenten un sospitós record fàl·lic.
D’una banda hi ha qui afirma que representen personatges difunts, privilegi només reservat a caps religiosos, civils o militars. Tal com fem actualment. Es creu que, a més d’immortalitzar-lo, era una manera d’assegurar-li una protecció definitiva.
També es diu que aquestes estàtues simbolitzen els dirigents enemics, amb les seves armes, morts al combat. Així s’asseguraven que la seva força mai més es tornés a manifestar. Però la cultura megalítica va resistir poc als atacs del ‘poble del mar’.
La ràbia dels enemics es manifestà destruint totes aquestes escultures i utilitzant-les per a construir els seus propis monuments. Per això la majoria de menhirs del jaciment prehistòric de Filitosa, els trobem trossejats i col·locats en llocs on, de ben segur no hi eren.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Pàgina oficial: filitosa.fr
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: