La porta de l’eternitat

Inexplicablement apartats del centre de la població, l’església vella i el cementiri de Sant Andreu de Llavaneres estan situats en un entorn idíl·lic que l’especulació ha respectat. La situació té la seva lògica històrica. Quan la vila s’independitzà de Mataró al segle XVI, era un municipi de masies disperses. Al lloc on hi havia una església anterior, es construí aquesta, més o menys equidistant de tots els habitatges. Segles després, la vila prendria forma i la gent diria que ja estava farta de fer una excursió per escoltar missa. I s’edificà un nou temple més avall.

Espai pel repòs etern

Això no obstant, el cementiri ja anava bé que fos allunyat del nucli. L’única cosa que hi mancava era espai. D’aquesta manera, el 1922 es decidí ampliar el recinte. El projecte recaigué en l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas, un dels grans noms del noucentisme. Tot i haver begut dels grans arquitectes modernistes, com Gaudí, Pericas creà un estil propi i variat. És autor d’obres molt diverses, concentrades a Barcelona i, molt especialment, a la seva estimada Osona. Per exemple, la Casa Puig o la Casa Illa, ambdues a Vic o els monuments a Verdaguer a Folgueroles i a Barcelona.

Àngels guardians

En un extrem del mur exterior s’obre una arcada que recorda l’estil romànic. A banda i banda hi ha sengles relleus amb àngels. El de l’esquerra duu un rellotge de sorra, símbol del pas del temps i la brevetat de la vida. L’àngel de la dreta sosté un llibre, imagino que es tracta de les escriptures bíbliques. Aquestes escultures foren executades per Josep Maria Camps i Arnau. Nascut a Sarrià el 1879, Camps canvià de domicili més vegades que un pastor nòmada, tot i que quasi sempre visqué als carrers de Gràcia, barri on estigué molt vinculat amb les associacions socioculturals de la vila. A més, fou el fundador del Foment Gracienc de les Arts.

Com a fervent creient, la seva extensa obra és especialment present a nombroses esglésies. De fet, Camps es publicitava als anys vint com a escultor religiós. Malgrat això, actualment és un imatger noucentista poc conegut. Sense anar més lluny, a l’entrada de Sant Andreu de Llavaneres hi ha el monument al cardenal Vives i Tutó fet per ell.

A la romana

Especialment curiós resulta el relleu superior representant un sarcòfag paleocristià. Al segle III els cristians començaren a ser enterrats en sarcòfags a l’estil dels romans. Un dels models més comuns era com aquest, que incorpora una repetició de línies sinuoses, anomenades estrígils. Pensa que als anys 20 es descobrí la necròpolis paleocristiana de Tarragona, on potser l’autor va veure algunes lloses d’aquest estil.

Al mig del sarcòfag hi ha el monograma de Crist, anomenat Crismó. Està format per les lletres X i P, una abreviació del terme grec que significa l’ungit. Amb el temps, es va compondre de mil maneres, afegint també l’alfa i l’omega, primera i darrera lletra de l’alfabet grec, per simbolitzar el principi i la fi. Aquest símbol se sol posar a les entrades ja que Crist deia “Jo sóc la porta. Si algú entra a través meu, se salvarà” (Jn 10,9).

Forja artística

Ara para atenció a la porta de ferro forjat amb una delicada decoració. L’artífex d’aquesta rellevant obra fou Ramon Collell Palanca, un notable forjador i serraller artístic vigatà nascut el 1873. Conegut popularment com en Picallimes, Collell tenia el taller a la plaça del Pes de Vic i aviat adquirí gran prestigi, especialment pel fet de ser el forjador que treballava habitualment amb Pericas. Reixes, baranes i fanals plens d’elaborades filigranes, es poden veure a esglésies, cementiris i fins i tot al cim del Matagalls.

Cal fixar-s’hi amb atenció per descobrir que a la part superior de la reixa hi ha una inscripció damunt del ferro. És la clau per saber que la portalada és obra de Josep Maria Pericas i que la forja fou executada per Ramon Collell el 1922.

Ocells immortals

A la part superior de la reixa hi ha dos paons mirant una creu. Al segle IV, anys després que Alexandre Magne es meravellés en veure un a l’Índia, algú va intentar menjar-ne un, però s’adonà de la dificultat de cuinar-lo a causa de la duresa de la carn.

També observaren que la carn d’aquesta au era gairebé incorruptible, cosa que va anar bé al cristianisme per associar-lo amb la immortalitat. A més, com que cada hivern perd les plomes i li tornen a créixer a la primavera, pot servir per reforçar doblement la idea de renovació i resurrecció (d’aquí que hi hagi dos paons).

Pel que he llegit, aquest disseny es basa en un dibuix de Pericas. L’arquitecte sembla que s’inspirà en el relleu d’un sarcòfag trobat a Sant Pere de Casserres i que actualment pots veure al Museu Episcopal de Vic.

Porta tancada

Observa el forrellat. Normalment s’hi representa un drac, guardià de les entrades. Però t’adones que en realitat és un cavall marí, en què la cua fa de pom. Per la cultura asiàtica aquest animal marí era un tipus de drac, símbol de bona sort. Potser perquè s’hi assembla, en Ramon Collell el va col·locar en comptes del ferotge drac.

Difunts de nivell

Entra al ben cuidat recinte i en primer lloc sorprenen les impagables vistes. Però també sorpren que, tenint en compte l’espai disponible, hi ha moltes lloses sepulcrals a terra.

Una d’elles m’ha cridat l’atenció perquè llueix una corona, que sembla de marquès i el nom Maestrazgo, un dels molts títols nobiliaris que al segle XIX es concedien pels mèrits obtinguts -i també per tenir bones relacions-.

No pots marxar del cementiri de Sant Andreu de Llavaneres, sense donar un cop d’ull a l’Església Antiga i, molt especialment a la portalada gòtica i les representacions del bé i del mal esculpides a les mènsules. Sobre aquest punt m’he despatxat a gust en un article anterior.

Agraïment

Vull donar les gràcies a l’Antoni Prat, qui m’ha facilitat la font d’on extreure informació sobre aquesta magnífica obra.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: camí de l’Església Antiga. Sant Andreu de Llavaneres

Saber més

• Porta del cementiri de Sant Andreu de Llavaneres: vallgesbisaura.com
• Crismó: wikiwand.com
• Sarcòfag estrigil·lat
• Josep M. Camps i Arnau (1879-1968): un artista “oblidat”?, per C. Rodríguez-Samaniego i N. Esquinas Giménez
• Josep Maria Pericas: artistes.iec.cat – wikiwand.com
• Pericas, arquitecte del noucentisme, per Jordi Vilarrodà
• Ramon Collell: Diccionari d’artistes vigatans (1750-1950), pàgina 36
• Sarcòfags paleocristians: arteinternacional.blogspot.com
• Paó: museunacional.cat

Què veure a prop

• Església Vella de Sant Andreu de Llavaneres
• Ca l’Utzet
• Museu de Sant Andreu de Llavaneres
• Can Sans (Sant Vicenç de Montalt)
• Excursió a Sant Martí de Mata