Aquesta excursió, que transcorre pràcticament dins el bosc, ens portarà a descobrir l’ermita de Sant Martí de Mata. L’itinerari no és difícil, però sí que ens trobarem amb un parell de bones pujades. Al final d’aquest escrit trobareu l’enllaç a Wikiloc amb la ruta.
Arribats a Sant Andreu de Llavaneres, continuarem per la Riera de l’Avall que després s’enfila per la muntanya i pren el nom d’avinguda Mirador. Uns metres abans que s’acabi l’asfaltat, arrenca un carrer a mà esquerra que inexplicablement, s’acaba allà mateix en un eixamplament on deixem el vehicle.
La pujada
Baixem per aquest mateix carrer mentre ens preguntem què hi fa aquí un pas de vianants. Quan s’acaba l’asfaltat, el camí puja en una ampla pista. Aquesta és la primera pujada.
A dalt hi ha una cruïlla i prenem el segon camí a l’esquerra (el primer està barrat), que és ben planer. Trobareu fites vermelles i blanques de la GR.
Més endavant arribem a una altra cruïlla i seguim pel camí de la dreta. A la tornada arribarem a aquest mateix punt.
Hi ha un moment en què el camí continua baixant, però nosaltres seguim per un corriol just davant nostre, que en pocs metres de baixada ens durà a l’ermita.
Mentre descansem a l’ombra d’aquest petit edifici, us en diré quatre coses.
Partint la capa
Fins al segle XV, aquesta senzilla capella rural era la parròquia de la població dispersa del veïnat de Mata. Jurídicament depenia del proper castell de Mata, del qual ara només queda el record, però que va donar nom a la ciutat de Mataró.
El topònim Mata apareix al segle X i s’expliquen diverses hipòtesis. Hi ha qui diu que prové d’un arbust de la zona (una ‘mata’). D’altres que es tracta del nom d’una persona. I finalment sembla que pot venir del llatí i tenir el significat de turó. Cadascú triï la que més li agradi.
Martí era un soldat romà nascut a Hongria que, allà pel segle IV, va voltar més que un guia turístic. Això li va permetre conèixer la religió de moda, el cristianisme.
La fantasiosa llegenda explica que va trobar un pobre pelant-se de fred. Amb l’espasa, va tallar la seva capa en dos i li donà la meitat a l’indigent perquè s’abrigués. Segons la norma, l’altra meitat pertanyia a l’exèrcit. Aquesta escena és la que trobem representada al pany de la porta.
Quan tenia uns quaranta anys, es va retirar de la vida militar i s’anà a França, on tampoc parava quiet, visitant els pagesos per convertir-los. Finalment va ser escollit bisbe a Tours. Com que sempre anava a cavall, és el protector d’aquests animals i patró dels forjadors i manyans. Per això trobem ferradures a moltes portes de temples dedicats a aquest sant.
La tornada
Ara que ja hem descansat, baixem per unes escales a l’altre costat de l’ermita, i a l’esquerra per la llera d’una riera. El camí -la segona i darrera pujada- passa ensorrat per una estreta escletxa on podem contemplar petites cavitats i les arrels dels arbres.
Quan s’acabi la pujada sereu a la cruïlla que hem comentat abans. Gireu pel corriol de la dreta, que voreja un camp de conreu i després s’interna al bosc. El caminet comença a baixar i aviat es bifurca. Prenem el de la dreta i en pocs metres serem a l’aparcament.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure a wikiloc
Distància: 2,4 km d’itinerari circular
Desnivell: la primera pujada és de 100 metres en un recorregut de 800 metres. La segona és la meitat de pujada en 300 metres de recorregut.
Saber més
- Sant Martí de Tours: wikiwand.com
- Sant Martí de Mata: aliesmataro.blogspot.com – wikiwand.com
- El costum de clavar ferradures
- El topònim, per J. Vellvehí
- Història de Mataró: totmataro.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: