Exotisme natural

Excursió per la costa del Garraf, entre Sitges i Vilanova i la Geltrú.

El massís del Garraf és un altre món. La blanca pedra calcària ha format un laberint d’esquerdes i cavitats per on s’escola la poca aigua que hi cau.

Les plantes han hagut de fer mans i mànigues per arrapar-se allà on poden per no sortir volant amb els forts vents de mar. Tot plegat ha creat una estranya orografia que acaba precipitant-se al mar sense miraments.

Doncs avui farem un petit tast per descobrir la riquesa amagada d’aquest peculiar espai natural.

Vorejant el camp de golf a l’extrem sud de Sitges, arribem a la platja de Sant Margarida i deixem el vehicle on puguem. És recomanable evitar els mesos d’estiu, tant per la calor com per la previsible gentada.

Platja de pedres

Iniciem el recorregut seguint la pista a tocar del mar. La platja és plena de còdols arrodonits i blancs. Passem pel costat d’una antiga discoteca que va fer furor als setanta i que finalment va haver de tancar portes per la normativa de costes i per la pressió veïnal. Per cert, un recent temporal, a més de destrossar la zona, va posar al descobert aquí mateix, uns enterraments d’època romana.

Vora la via

Ens acostem cap a les vies on comença un caminet que ja no deixarem. Si en algun moment teniu dubte, heu de seguir sempre els senyals vermells i blancs de la GR.

Cada túnel que trobem, per a nosaltres serà una pujada. Ara toca la primera de les tres pujades que tindrem. És curta, però intensa.

Ens distraurà la vista de la Punta de les Coves, un esperó rocós on el mar s’estampa contra les cavitats.

Vegetació atòctona

Aprofiteu per observar la riquesa botànica de l’entorn. Aquesta vegetació baixa i atapeïda, pròpia de terres amb molta sequera, rep el nom de màquia. És un mot que ens arriba de Còrsega, on és comú trobar-la. D’aquí deriva ‘maquis’, per a designar els guerrillers s’hi amagaven durant la guerra civil.

De fet, la màquia es compon de diverses espècies vegetals, com romaní, el llentiscle (que produeix unes boletes vermelles) o el bruc, que a la tardor té una vistosa floració.

També veureu el margalló, única palmera autòctona d’Europa. Les fulles van ser massivament utilitzades per a fabricar escombres i les plantes, arrencades per a vendre-les als vivers. Per això, actualment és una espècie protegida.

Vies braves

Un cop al cim, un senyal ens indica diversos camins. Nosaltres baixem paral·lels a la via, però també podeu seguir un corriol que voreja el penya-segat.

Les roques vora la via han servit de suport per a efímeres obres d’art.

Baixant tindrem a la vista la Cala de l’Home Mort -inquietant nom- i una petita platja que, segons diuen, als anys trenta va ser la primera del món per a homosexuals nudistes. En realitat són dues petites cales separades per la Punta de la Desenrocada.

Mentre passem de l’una a l’altra veureu un gran plafó que informa sobre les Vies Braves. Es tracta d’una xarxa d’itineraris marins per la costa catalana on practicar activitats esportives i lúdiques, només aptes per a persones amb bona preparació física.

Després de la segona platja tindrem una altra forta pujada plena de pedres, per superar el túnel. Compte amb la baixada, ja que també té la seva dificultat. Com a l’anterior, teniu la possibilitat de prendre un corriol que ressegueix l’anomenada Punta Grossa.

Arribem a la Cala Xica. El camí passa, si cap, més a la vora de la via. Cal vigilar quan passin els trens. Observeu la lluita salvatge del mar per conquerir la roca.

A prop de Vilanova

S’acosta el tercer túnel i prenem un corriol a l’esquerra que passa vora un mur de pedra seca. Veureu dues glorietes de l’establiment turístic que hi ha a la finca.

Seguim el mur i aprofitem per observar les escletxes on el mar esclata i forma uns bufadors que escampem l’escuma a pressió.

Tornem a buscar les vies, passem vora un xalet i arribem a la platja del Far.

Estiueig de nivell

Tenim tres opcions que acaben al mateix punt. La primera és baixar a la sorra i seguir per la platja fins al far. També podeu seguir recte vora les vies i continuar pel carrer. O bé, seguir un estret i a vegades molt dissimulat corriol, que ressegueix les cases pel costat del mar i al final unes escales ens deixen al carrer.

Trobareu impressionants xalets noucentistes, amb delicades decoracions esgrafiades. Aquest tram forma part d’un projecte de principis del segle XX, quan es va intentar revitalitzar la construcció d’un port, que no es va fer.

Ens sorprèn l’ermita de Sant Cristòfol encastada a un habitatge que té un segon campanar de cadireta. El casalot l’adquirí l’escriptor noucentista Eugeni d’Ors on feia estades i on també va morir. El mosaic, que ell mateix va encarregar, representa un gegantí Cristòfol i uns versos seus dedicats al sant.

El far

Seguim carrer avall admirant els xalets i arribem al far, final d’aquesta excursió per la costa del Garraf. Va ser construït el 1905, quan s’enderrocà l’anterior. Es coneix popularment com la Farola i encara està en funcionament. Actualment acull un espai expositiu.

Davant mateix, a la sorra, s’han preservat les restes del Molí de Mar, construït a principis del segle XIX. Aprofitava la força de les ones per a moldre farina. Penseu que no fa tant, l’aigua arribava fins aquest punt, però la construcció del port va provocar l’acumulació de la sorra.

Us recomano aprofitar i dinar vora el port, de pas contemplar les façanes de cara a mar, especialment els dos pòsits de pescadors i en acabat fer la tornada pel mateix camí.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure a Wikiloc

Distància: 4,4 km, només anada. La tornada es fa pel mateix camí

Dificultat: moderada. Hi ha un parell de curts però forts pendents plens de pedres.

Saber més

• Parc del Garraf: parcs.diba.cat – wikiwand.com
• La vegetació al Garraf, per M. Solina
• Vies Braves: viesbraves.com
• El far: vilanovaturisme.cat
• Eugeni d’Ors: wikiwand.com
• Ermita de Sant Cristòfol
• Molí de Mar: vilanova.cat

Què veure a prop

• Rajoles de Sitges
• Itinerari a La Morella
• Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú
• Els Nin a Vilanova i la Geltrú
• Olèrdola