La casa Masó Bru de Girona.
Em diràs que mai t’han agradat les històries ensucrades i que no has mirat, encara que sigui de reüll, una revista del cor. No m’ho crec.
Doncs aquí en tens una de ben tendre.
Amb vint-i-cinc anys en Rafael es va enamorar d’una pageseta que li va fer l’ullet. El xicot era arquitecte i a principis del segle XX aquesta no era una carrera prou ben vista. Com tampoc ho va ser l’ofici de dissenyador als anys setanta o el d’informàtic als noranta.
Tot i això, tan jove com era, Rafael Masó havia demostrat la seva mestria amb destacades obres a Girona. El seu estil personal per interpretar el corrent noucentista i modernista han fet que les seves creacions es puguin reconèixer al moment. Excepte la que ara veurem.
Però tornem a l’idil·li. El pare de l’Esperança, un ric pagès de Domeny als afores de Girona, s’oposà a tenir un arquitecte per gendre.
D’amagades
Al principi, els amants van mantenir un festeig clandestí durant set llargs anys, durant el qual s’escrivien romàntiques cartes d’amor. Rafael, fidel devot de Déu i també de l’Esperança, encapçalava els escrits amb un “Déu i ton nom”. Ella li contestava amb un “Déu i mon nom”. Passió total.
Finalment, el pare va cedir a aquest amor incondicional i el 1912 es casaren. Segons alguna versió, se’n anaren a viure a una casa dalt la pujada de Sant Feliu, davant mateix de l’església on és enterrat el màrtir. Altres versions diuen que va fer construir la casa per a un dels fills i també que és on es retirà l’Esperança en quedar vídua.
Llar custodiada
La casa Masó Bru de Girona no era tal com ara la veus. Coneixes allò que a casa del ferrer ganivet de fusta? Doncs resulta que ell va dur a terme el projecte de com havia de ser, però de l’execució i ampliació s’encarregaria Bartomeu Llongueras i Galí els anys quaranta del segle XX. Aquest poc conegut arquitecte terrassenc va ser autor, entre molts altres, d’edificis durant els anys cinquanta que recorden el passat estil noucentista i d’oblidables blocs d’habitatges socials els anys setanta.
Masó adquirí un edifici vell de dues plantes i un pati amb la intenció de convertir-lo en l’habitatge familiar i en un despatx d’arquitecte. Amb aquesta idea, preparà un projecte i recopila elements arquitectònics de diverses masies de la província que després incorporaria.
Ampliat i reformat i ampliat diverses vegades, costa de reconèixer l’estil de Rafael Masó. En una de les finestres de la planta baixa pots veure un àngel amb una espasa. Probablement, es tracta de l’Arcàngel Rafael, en clara al·lusió al propietari i al seu fill, que duia el mateix nom. Tot i que no es menciona amb el nom, aquest arcàngel és venerat tant per les religions cristianes com per l’islam. És considerat un àngel directament relacionat amb episodis de sanació narrats a les Escriptures.
Àngels i dracs
Sota de l’arcàngel, hi ha les inicials MB, corresponents als cognoms Masó Bru. Una mica més avall, pots veure una decoració vegetal dins un triangle, element heretat de l’imaginari medieval, quan s’esculpien aquests símbols per espantar les bruixes.
El noucentisme i molt especialment el modernisme, s’inspiraven el sovint en elements del passat, tant decoratius com constructius. Per exemple, els dos àngels que fan de mènsula i toquen instruments musicals, et recordaran a mil escultures gòtiques.
El repertori medieval continua a les reixes de forja, on sobresurten els caps de diversos dracs. Antigament es creia que aquesta criatura fabulosa protegia les llars.
Paraules d’amor
A continuació, aixeca els ulls i mira atentament la decoració que hi ha sota el ràfec de la teulada. Costa de veure, però es repeteixen les inicials del matrimoni alternades amb estrelles.
Damunt la porta, entortolligada a una creu, es llegeix “Déu i ton nom”, la frase que encapçalava les cartes d’aquell jove amant.
Seguidament, para atenció a l’escut que hi ha a l’esquerra de la façana. Ningú en parla, però penso jo que es tracta d’un dels diversos elements reaprofitats per Masó d’altres edificis o bé potser ja hi era al primitiu edifici medieval existent abans de la reforma. El relleu mostra una ciutat emmurallada -Girona?- i dessota un parell de lleons sostenint alguna cosa.
Per acabar, dona la volta a l’edifici per descobrir un altre escut heràldic que, com l’anterior, pot haver estat aprofitat. Pertany al llinatge dels Margarit, al qual corresponen importants cavallers, nobles i personatges eclesiàstics, especialment entre els segles XIV i XVI. Un d’ells arribà a president de la Generalitat de Catalunya. Es trobava l’antiga rectoria en aquest indret? Si ho esbrino, t’ho diré.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de Sant Feliu, 27. Girona
Saber més
- El Mas Bru
- Casa Masó Bru: invarquit.cultura.gencat.cat
- Rafael Masó: rafaelmaso.girona.cat – wikiwand.com
- El festeig: qsl.net – elpuntavui.cat
- La família dels Margarit, per S. Guerrero (pàg. 88)
- Heràldica dels Margarit: heraldicaespanola.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: