Avui us proposo una excursió a la Font de Can Coromines, un tranquil indret a Sant Gregori, ubicat a la vall de Llémena, molt a prop de Girona.
En primer lloc, ens dirigim a l’aparcament del camp de futbol de Sant Gregori, al passeig de l’Argelaguet.
Caminem uns metres per la carretera fins a passar el pont sobre la riera de Llémena. A mà esquerra comença un camí ample i planer que voreja camps de conreu i ressegueix la riera. Aquest és el principal curs fluvial de la Vall de Llémena.
Riu amunt
En un revolt trobem el punt on les seves aigües s’ajunten amb el Ter, formant un aiguabarreig. Es tracta d’un hàbitat molt peculiar que dóna lloc a una important biodiversitat, tant de fauna com de vegetació.
Seguim caminant, acompanyats ara pel Ter. He llegit que aquest hidrònim (significat del nom d’un curs d’aigua), prové de ‘Tezere’, que ningú sap què vol dir, però que pot provenir del bretó ‘ster’ que significa riu. Aquí ho deixo.
A continuació, passem molt a prop d’un punt d’extracció d’àrids que, segons el dia, els camions ens poden deixar ben empolsats. Sortosament, un corriol paral·lel al riu ens permet allunyar-nos uns metres de la pista.
Anireu trobant diverses cruïlles. Seguiu sempre el camí més proper al riu, fins a enllaçar amb una carretera asfaltada. Aneu amb compte amb els vehicles, ja que no hi ha voral. Continuem per la carretera que ara comença a pujar i entra al bosc.
La font rovellada
Pocs metres més amunt, en una corba, ens desviem per un camí a mà dreta, que, entre roures i alzines, ens durà al bucòlic indret de la Font de Can Coromines. Fixeu-vos com ha canviat la vegetació. En aquest punt només creixen plataners.
Com si es tractés d’un quadre del Romanticisme, hi ha les restes d’un edifici que havia estat un balneari i més tard una petita planta embotelladora d’aigua.
A l’interior trobem la font que deixa anar un cabal irregular d’aigua ferruginosa. És tal la quantitat de ferro que conté, que el terra presenta un cridaner color vermellós. Millor no beure-la, però si us atreviu a tastar-la, trobareu que té un gust molt picant.
Per altra banda, a causa de l’origen volcànic de la zona, és comú trobar aquest tipus de fonts carbòniques.
La tornada
Creuem un petit pont i comencem el tram més pesat de la ruta. Són prop de 600 metres de pujada que ens faran suar de valent.
Al punt més alt teniu dues opcions. El corriol que baixa a l’esquerra us portarà, fent uns 4 quilòmetres més -amb alguna pujadeta inclosa-, a conèixer diverses fonts emblemàtiques.
Per acabar, nosaltres fem la versió curta i baixem per la pista de la dreta. Passem entre masos i finalment anem a parar a la carretera i prenem el desviament a l’esquerra que, sense voral i amb algun vehicle que altra, ens durà al punt d’inici.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 7 km. Itinerari circular
Desnivell màxim: 100 metres, gairebé concentrats en una pujada de 600 metres. La resta és totalment pla.
Saber més
- Riera de Llémena: wikiwand.com
- El Ter: wikiwand.com
- Hidrònim del Ter: verne.elpais.com
- Manantials carbònics, per L. Solé
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: