El Parc del Montnegre i Corredor és un espai natural protegit des del 1989. Ocupa una part de la Serralada Litoral, entre el Maresme i el Vallès Oriental. Avui farem una breu passejada pel Far a Dosrius.
L’itinerari és molt planer, llevat dels darrers metres on tindrem una mica de pujada. Però us sorprendrà la diversitat de paisatge, en obert contrast entre el bosc més atapeït i els camps de conreu.
L’inici
Per arribar al punt d’inici, passarem de llarg de Dosrius i entrarem a l’extensa urbanització de Can Massuet del Far que limita amb el parc. No podem evitar preguntar-nos sobre la legalitat constructiva de quan es va projectar a finals dels anys seixanta del segle XX. El nom correspon a l’antiga família dels Massuet, present aquí des de déu sap quan. El mot far el comentaré més endavant.
Deixem el vehicle a l’avinguda el Far, a l’alçada del número 43, on veureu un dipòsit d’aigua i a la dreta l’inici del camí.
És com si, de cop i volta, passem d’un territori fortament humanitzat, a un passat on la natura era la protagonista. En arribar a una primera cruïlla, podem seguir recte o prendre el camí de la dreta. Tots dos duen al mateix lloc, però ens decidim pel de la dreta. Al següent encreuament prenem la pista que baixa i passa pel costat d’un camp.
Aquest territori va estar poblat des del neolític. Ibers, laietans i romans van deixar també la seva petjada, però aquests camps són resultat de la colonització agrícola posterior, quan s’establiren masos aïllats.
Entre sembrats
Seguim amb la nostra passejada pel Far i a la següent cruïlla girem a la dreta per creuar el camp i seguidament prenem el camí a l’esquerra. Anirem vorejant un extens camp, sense deixar de tenir el bosc a la nostra dreta. En realitat estem passant per la riera del Far.
Quan s’acaba el camp el camí es bifurca, però nosaltres baixem a l’estret corriol que ressegueix el mateix camp. Tingueu cura de no trepitjar el sembrat.
Els darrers metres coincideixen amb un camí que baixa de la muntanya i que seguim fins a tornar a la pista, que continuem cap a la dreta.
Arribarem a un edifici que és una casa de colònies. A mà dreta veureu la Creu del Far o Creu del Pedró aixecada al segle XVII, poc després que l’església esdevingués parròquia.
Zona sagrada
A pocs metres, baixem a l’esquerra per visitar l’església de Sant Andreu del Far.
El temple va ser construït al segle XVII damunt d’un altre de més antic. A la façana, mig amagada per la vegetació, veiem una rosassa gòtica i una senzilla portalada de granit.
Encara més complicat de veure és el minúscul cementiri, on destaca un altar amb una creu de ferro forjat i un esgrafiat representant la Trinitat.
Al segle XII un tal Bernat Faro va cedir uns terrenys a l’església de Sant Andreu. Probablement d’aquí ve el topònim Far o Alfar, tot i la poc creïble llegenda que explica que a prop hi havia un far que cremava a les nits a fi d’orientar els caminants.
Una altra versió diu que la relativament propera Torrassa, dins el terme de Llinars del Vallès, es coneixia com ‘el far‘ i per extensió va donar nom a aquest indret.
El mas del davant -actualment un restaurant-, és Can Guinart, del segle XVI, tot i que modificada i ampliada en segles posteriors.
Des d’aquí baixem a la pista que s’enfila en direcció a la urbanització i al punt d’inici de la ruta. No patiu, són uns pocs metres de pujada, que oblidareu quan sigueu al punt més alt i gireu el cap per veure el perfil del Montseny dominant l’horitzó. I aquí finalitzem aquesta passejada pel Far.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa amb les indicacions. També podeu seguir la ruta a Wikiloc
Distància: 3 km. Ruta circular
Dificultat: excursió molt fàcil i planera. Els darrers 170 metres haureu de superar una pujada.
Saber més
- Parc del Corredor: wikiwand.com
- Sant Andreu del Far, Can Guinart i la creu
- Pàgina del parc
- Topònim El Far: adosrius.wordpress.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: