Excursió per les fonts de Valldeix (Mataró).
Amb aquesta curta i bucòlica excursió per la part alta de Mataró (Maresme), reviureu què era fer una fontada.
Valldeix era un nucli independent fa més segles dels que la memòria pugui recordar.
L’estrany mot, sense que ningú hagi trobat el significat exacte, recorda d’altres, com Valldoreix (Vallès Occidental) o Valldeixils (Noguera). Per arribar-hi, cal encomanar-se als déus perquè no ens perdem entre el galimaties de carrers amb pujades impossibles que travessen una urbanització que, això sí, gaudeix de bones vistes.
El millor és seguir les indicacions del restaurant Can Bruguera i amb bona sort, arribarem.
Així que comença el camí de terra, deixem el vehicle i ens disposem a explorar un minúscul tram de la serra que porta el mateix nom que el restaurant. O serà a l’inrevés?
Font de la Cornisa
La primera font que trobem és la de La Cornisa. Uns plafons ceràmics s’encarreguen d’informar-nos del nom i l’any que s’inaugurà.
En una cantonada apareix el nom de l’artista, A. Benedito, de qui no he trobat més informació. També llegim ‘Cerámicas Pahissa’, prestigiosa empresa fundada el 1934, encarregada de la producció de rajoles i que encara avui es troba al carrer Llibreteria de Barcelona.
Al costat, un altre plafó conté el plànol del veïnat, amb dues il·lustracions de cases medievals que semblen dels Països Baixos -no les trobareu així a la urbanització-.
Els Planells
Seguim la pista de terra i passem pel davant de Can Bruguera dels Planells, un mas del segle XVI, actualment un restaurant. El mot Bruguera pot fer esment al bruc, planta comú en aquest indret. Planells segurament li ve perquè es troba en una plana.
La pista segueix, però nosaltres girem a l’esquerra. En aquest punt s’aixeca una discreta creu de terme, anomenada ‘dels Planells’, erigida el 1956, possiblement en substitució d’una altra desapareguda molts anys abans, de la qual no consta cap documentació, només hipòtesis.
Arribem a una bifurcació i prenem el camí de la dreta. Uns 500 metres més endavant obriu els ulls per prendre un corriol que baixa a mà esquerra.
Font de la Moreneta
L’exuberant vegetació us envoltarà fins a arribar a la font de la Moreneta.
Ens diu el diccionari que una fontada és un aplec de gent a la vora d’una font per menjar i divertir-se.
A finals del segle XIX, l’excursionisme va estar de moda i, de servir només per donar a beure al bestiar, les fonts de muntanya van passar a ser llocs de trobada i esbarjo. Després de treballar de sol a sol, qualsevol diumenge o festa era ocasió per anar-hi, omplir el canti i fer gresca.
Indrets com aquest es van arranjar i, on només hi havia un broc, s’hi construïren bancs, taules i fins i tot hi havia estris per preparar el menjar.
El mot font prové del llatí ‘fons’, que vol dir ‘aigua que brolla de la terra’. Fons -o Fontus- era un personatge de la mitologia romana, fill de Janus i de Juturna, nimfa que tenia el control sobre les aigües de les mines. Fons, lògicament, va ser també déu de les fonts i en el seu honor se celebrava la Fontinalia, és a dir, la festa de les fonts, precursora de les fontades del romanticisme.
Font d’en Homs
Uns pocs metres més amunt el corriol va a parar a un camí més ample que seguim cap a la dreta fins a arribar a una cruïlla. Veureu un tallafoc que travessa la muntanya i el camí continua a la dreta. Però un corriol segueix a l’esquerra. 150 metres més avall arribarem a la font d’en Homs, que probablement ja existia a mitjans del segle XIX.
Observareu plaques commemoratives de les successives restauracions, tot i que sembla que ja no s’hi celebren fontades.
Desfem uns pocs metres el camí i prenem un corriol a mà dreta que puja pel darrere de Can Bruguera i en només cent metres ens durà a prop de la creu de terme, des d’on tornarem pel camí inicial, finalitzant així aquesta excursió per les fonts de Valldeix.
Nota: dedico aquest article a l’amic Ramon, autor del blog Terra, aigua i racons, infatigable enamorat de les fonts.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa amb les indicacions
Distància: 2 km aproximadament d’itinerari semicircular.
Desnivell: és molt planer, a excepció dels darrers 100 metres que s’enfilen una mica.
Saber més
- Font de la Cornisa: encos.cat
- Font de la Moreneta: encos.cat
- Font d’en Homs: encos.cat
- Creu dels Planells, per E. Puig
- Fontada: wikiwand.com
- Fontades famoses: mistralmataro.blogspot.com
- Quan els sentits s’afinen, per F. Canyameres (pàg. 111)
- Fons/Fontus: wikiwand.com – arcana-mundi.blogspot.com
- Juturna: wikiwand.com
- Etimologia de font: etimologias.dechile.net
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: