Metal·lúrgia medieval

Museu Mollfulleda de Mineralogia d’Arenys de Mar.

Passejant per Arenys de Mar (Maresme) sempre pots descobrir llocs i detalls que estan allà per a qui els vulgui veure. Com el museu de mineralogia. La notable col·lecció donada per Joaquim Mollfulleda, que necessitaria una actualització museística per apropar-la a la gent del carrer, inclou sorprenents exemplars.

Encara que no siguis un científic, paga la pena la visita per observar la varietat de formes i colors que la terra ha estat capaç de gestar durant segles.

En sortir i observar la façana, trobem un petit plafó ceràmic en llatí, amb dues serps, que ningú ha tingut el detall d’explicar què significa.

Doncs es tracta de la reproducció de la coberta del llibre “De re metallica” que vol dir “Sobre la natura dels metalls”.

L’autor

Per començar, Georgii Agricolae és en realitat el nom llatinitzat del científic alemany Georg Pawer, nascut el 1490. En alemany aquest cognom significa pagès, d’aquí que el traduís per Agricolae.

Amb només vint anys, aquest senyor va ser professor de grec i es dedicà a la filologia, tot i que també va estudiar medicina, física i química. Un coco que en diríem ara. Va ser metge en una localitat minera on va començar a observar els minerals i va escriure el primer llibre on per primera vegada es parla científicament de la mineralogia.

L’interior és farcit de minuciosos gravats on es detalla el procés d’extracció, selecció i fusió dels metalls.

Les dues serps

A l’antiga Grècia, Asclepi -Esculapi pels romans- déu de la curació i la medicina, duia un bastó amb una serp enrotllada. El bastó era el símbol de la medicina. La serp, com que muda la pell periòdicament, era considerada un símil del rejoveniment i per tant de la resurrecció dels morts.

Aquest element va anar canviant amb el temps i es va confondre amb el caduceu d’Hermes. Aquest símbol va néixer el dia en què el missatger dels déus va separar amb el seu bastó dues serps que es barallaven i aquestes es van enrotllar al voltant del pal. Hermes va convertir-se en el déu de les relacions comercials i la indústria.

Al segle XVI, l’impressor alemany Johann Froeben -Froben llatinitzat-, utilitzà una variant del caduceu com a segell distintiu. Les dues mans que agafen el bastó probablement corresponen al fet que va formar societat amb el seu sogre. Abans d’associar-se, només hi havia una mà.

Editorial religiosa i científica

Froben va contractar els serveis de pintors de la talla de Hans Holbein el Jove i d’importants xilògrafs. Tot això i una acurada tasca en la impressió li va donar un gran prestigi a tot Europa.

La impremta es va especialitzar en edicions religioses d’autors tan destacats com Erasme i també de caràcter científic, com aquest tractat de mineralogia, reproduït a la façana del museu.

Finalment, al peu, apareix la ciutat de Basilea, on es va imprimir el llibre i l’any de l’edició: 1561.

De l’ocell que hi ha damunt la vara, no he pogut saber el seu significat.

L’artista

Per acabar, la ceràmica porta la signatura Doy, cognom que correspon a una llarga nissaga arenyenca, d’on han sortit capellans, advocats i randers -els qui dissenyen les puntes al coixí-. Tanmateix, en aquest cas es tracta de Martí Doy, de qui, com a dibuixant i ceramista, disposem de ben poca informació, tot i haver deixat una gran estesa de rajoles per Arenys de Mar. En canvi, és molt més conegut com a titellaire, essent autor de nombrosos personatges, tant pel que fa a la figura, com al vestuari i l’escenografia.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Església, 39. Arenys de Mar

Saber més

• Museu Mollfulleda: museu.arenysdemar.cat
• Georgii Agricolae: wikiwand.com
• De re metallica: wikiwand.com
• Johann Froben: wikiwand.com
• El llibre íntegre: gallica.bnf.fr
• Vara d’Esculapi: wikiwand.com
• Asclepi: elbaculodeasclepio.blogspot.com

Què veure a prop

• Cementiri d’Arenys de Mar
• Mural ceràmic de Vila-Grau
• Ball de l’Almorratxa
• Canet de Mar
• Can Sans (Sant Vicenç de Montalt)
• Can Terrades o Villa Cristina (Arenys de Munt)