El blau infinit

Itinerari per l’oest de Còrsega.

Còrsega s’ha mantingut bastant al marge del turisme en bona part per la força de voluntat dels seus habitants. Però jo crec que també hi té alguna cosa a veure les estretes carreteres on no hi ha ni un metre recte. Tot són corbes, revolts tancats on cal maniobrar per girar, amplades de carretera per on només passa un vehicle, mentre l’altre prega a tots els sants per no estimbar-se penya-segat avall.

Aquarel·la amb una panoràmica de la població de Cargèse.
Cargèse.

En canvi, si aconsegueixes superar això, l’illa et regala paisatges inigualables on pots desenfocar la vista a l’infinit i blau horitzó. Aquesta petita ruta per l’oest insular, travessa un parc natural. Són poc més de 70 quilòmetres, però el trànsit és tan lent i hi ha tant per veure, que et portarà tot el dia.

Sortim d’Ajaccio, bressol de Napoleó, l’emperador megalòman que mai en tenia prou i va deixar un reguer de morts per tres continents. La ciutat, ara capital, sembla viure de i pel record del seu fill predilecte.

Làmpada a l'interior de l'església grega de Cargèse.
Cargèse.

Cargèse

Resseguint la costa arribem a Cargèse.

Al segle VIII va venir a parar a la zona una comunitat grega, fugint de l’ocupació turca. No van ser massa ben acollits pels locals, qui els consideraven aliats dels invasors genovesos. Segles de guerres més tard, fundarien aquesta vila.

Itinerari per l'oest de Còrsega. Finestra acolorida a Cargèse.
Acolorida finestra a Cargèse.

La peculiaritat resideix en què se’ls va permetre conservar la seva religió. Així que ara trobem dues esglésies convenientment enfrontades: una segons el ritu llatí i l’altra de ritu bizantí, dedicada a Sant Spyridon, bisbe xipriota i patró dels mariners.

Església grega de Cargèse.
L’esglèsia dels grecs.

Piana

La carretera s’endinsa a la península i passem per Piana. Aquesta escenogràfica població conserva un romàntic nucli antic dominat per l’església barroca. Si hem de fer cas a les guies, és un dels pobles més macos de França. Però tranquil, això ho diuen de tots. Com pràcticament totes les poblacions d’aquesta illa, l’interès és més paisatgístic que patrimonial.

Panoràmica de Piana.

Entre els atacs berbers, els genovesos i mil violentes revoltes, el poble va ser destruït i reedificat un munt de vegades. Aquí va viure Danielle Casanova, militant comunista per la resistència francesa durant la segona Guerra Mundial. Actualment un creuer turístic porta el seu nom. Sense comentaris.

Itinerari per loest de Còrsega. Porta acolorida a Piana.
Sorprèn l’ús del color a la porta de l’església.

Però potser el més important patrimoni és el parc natural de les Calanques de Piana, per on la carretera intenta obrir-se un estret pas, i on de vegades és impossible passar dos vehicles alhora. Aquest paratge oníric està format per espectaculars formacions granítiques de colors ataronjats, fruit del vent, la sal del mar i del clima.

Itinerari per loest de Còrsega. Paisatge agreste de les Calanques de Piana.

Porto

I així, com podem, arribem a Porto, meravellats que per aquesta carretera també circulin autobusos i camions. Si la mar està calmada, cal visitar la costa amb els vaixells turístics, encara que sigui car.

Platja de Porto.
Si el mar no vol, ni et banyaràs.

En realitat, Porto és el port d’Ota, població una mica més enretirada del mar. Aquesta població situada en una mena d’amfiteatre natural, va ser fundada cap al segle XI durant un dels pocs períodes d’estabilitat política.

Al segle XVI els genovesos construïren la imponent torre per defensar el golf dels atacs pirates. No és que fos molt efectiva, però servia per avisar la població en cas de perill. És una de les poques de planta quadrada, d’entre les prop de 90 que van construir a tot el litoral.

Itinerari per loest de Còrsega. Panoràmica amb la torre defensiva de Porto.

Porc nacional

La tornada d’aquest itinerari per l’oest de Còrsega, la fem per l’interior, passant per un altre imponent port de muntanya. Ves amb compte, ja que a qualsevol revolt et pots trobar amb els porcs autòctons campant lliurement. Aquesta espècie amb cara de pocs amics, anomenada Porcu Nustrale i també U Porcu Neru, sembla una barreja entre porc i senglar. Durant dos anys s’alimenta de castanyes i és el responsable d’uns extraordinaris embotits que no pots deixar de tastar.

Itinerari per loest de Còrsega. Porcs de la raça U porcu Neru.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Altres articles sobre Còrsega

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).