Segon itinerari per Centelles (Osona).
Els temps canvien i les poblacions també. Un cop les muralles ja no servien ni per fer bonic, Centelles va fer un canvi radical i les va ultrapassar.
Propiciat per un clima benigne, la industrialització, una bona comunicació per carretera amb les principals poblacions i l’arribada del tren a finals del segle XIX, van arribar els primers estiuejants burgesos. La vila es va posar les piles obrint nous carrers i adequant-se als nous pobladors.
Modernisme al carrer
Una de les principals intervencions als anys vint va ser la creació del Passeig, obra de l’arquitecte i urbanista Manuel Raspall. Mig per crear un nou espai i mig per delimitar les obres d’enjardinament de la Casa Pratmarsó -a l’altra banda del torrent-, Raspall va crear una plaça amb bancs de pedra, fanals, murs i baranes de forja, dins el seu particular estil modernista.
L’espectacular portalada, també de Raspall, és l’entrada als jardins de Can Xicorrei on el propietari va fer construir un petit pont que salva el rierol, per accedir a casa seva.
Seguint pel carrer de Jesús trobem la Casa Aguilar, un destacat habitatge del segle XIX i reformat més tard. Tot i que es tracta d’una propietat privada, si teniu sort i la porta és oberta, entreu a l’ampli vestíbul i admireu aquest interessant espai enrajolat, així com l’escala.
Estiueig amb estil
Per continuar amb aquest segon itinerari per Centelles, baixeu pel carrer d’Anselm Clavé, obert per connectar la vila amb l’estació del tren. Aquí trobareu destacades mostres d’edificis modernistes, com la Casa Pujol, una de les primeres a ser edificada en aquest nou vial.
Una mica més avall el carrer canvia el nom pel de Marquès de Peñaplata.
Ramón Blanco y Erenas va ser un militar del segle XIX nascut a San Sebastián qui, entre altres càrrecs, va ser capità general a Catalunya, Extremadura i Cuba. Els seus detractors l’acusaren de ser massa transigent amb els independentistes. Pel seu protagonisme mentre era capità general a Navarra va obtenir el marquesat de Peña Plata. Podria ser que es posés el nom al carrer com a agraïment a qui va beneficiar el municipi de diverses maneres.
Al número 2 destaca Can Figueres, amb uns bonics mosaics de trencadís amb rajola verda i blanca.
Un carrer amb història
Entrem al carrer de l’Hospital i, si la tanca del jardí és oberta, acosteu-vos per veure la façana modernista de la Casa Ripoll, també obra de Raspall. En realitat es tracta de la residència del propietari d’una desapareguda fàbrica. Penseu que als anys vint, això eren els afores de la vila.
Seguim amunt pel carrer que pren el nom de l’antic hospital per a pobres, fundat al segle XVII. Probablement, el deteriorat escut amb la figura d’un sant amb una creu correspongui al primitiu edifici. Ara és una escola.
I així arribem a una petita plaça on veureu la rectoria. Som a la primitiva sagrera. La inscripció del portal té tota la pinta que en un temps iconoclasta, va ser repicada i posteriorment tornada a gravar.
Al costat, entrem dins un passatge cobert. Rep el nom de carrer dels Estrangers, ja que als segles XVI i XVII s’hi refugiaren immigrants procedents de França.
A l’altra banda ens apareix un habitatge del segle XVIII, segons llegim al dentell.
Viure a la sagrera
Al costat destaca la Casa Pratmarsó, pertanyent a una família d’industrials. Els terrenys on antigament s’arreceraven un seguit de casetes sota la protecció eclesiàstica de la sagrera, van ser heretats pels Pratmarsó.
Al seu lloc la família es va fer construir al segle XIX una casa senyorial de grans dimensions, però amb una aparença d’austeritat.
El curiós cognom prové de les antigues famílies de dos masos veïns que acabaren tenint relacions matrimonials: els Prat i els Marçó.
Es pensa que l’arquitecte podria ser Salvador Vinyals, que segurament no us sonarà de res. Però, si us dic que va ser l’autor de nombroses cases de l’Eixample de Barcelona, de la presó Model o de la restauració del Teatre del Liceu, potser ja us caurà millor.
L’església
Quina millor manera d’acabar aquest segon itinerari per Centelles, que fer-ho justament al punt on tot va començar: l’església.
El primer temple és documentat al segle IX, però va ser substituït per un edifici romànic, al voltant del qual i emparat per la protecció de la sagrera, s’establí el primer nucli urbà de Centelles.
L’edifici actual és de principis del XVII, tot i que el campanar és anterior. La portalada barroca acull una figura recent de Santa Coloma, patrona de la vila.
Els esgrafiats s’afegiren durant una restauració de 1955, després dels desperfectes ocorreguts durant la Guerra Civil.
Tot i ser una de les màrtirs més venerades a l’Edat Mitjana, la vida de Santa Coloma de Sens, nascuda a Hispània al segle III dC té més de llegenda que de realitat. Va fugir durant la persecució contra els cristians i pel camí cap a França la van batejar com a Coloma per la seva innocència.
Quan la van enxampar, la van condemnar a prostituir-se però una óssa la protegí. Llavors la van fer cremar, però una pluja va apagar el foc. Al final, l’emperador, que no estava per més romanços, li va fer tallar el cap.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Manuel Raspall: wikiwand.com
- Itinerari modernista: centelles.cat
- Ramón Blanco y Erenas: ecured.cu – wikiwand.com
- Salvador Vinyals: wikiwand.com
- Can Pratmarsó de Centelles, per D. Galí, R. Lacuesta i M. Piera
- L’església: parroquiadecentelles.cat
- Coloma de Sens: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: