El mantell màgic

La vila medieval de Santa Pau (Garrotxa).

Explica Joan Amades la llegenda d’una monja que es deia Pau —estrany nom, ho sé. Coneixent que el senyor del castell era un garrepa i no feia caritat als pobres, un dia na Pau anà a veure’l amb dues monges més. Com era d’esperar, el cavaller la va fer fóra, però ella li recriminà que era molt ric i ben bé podia donar-li la terra que cobriria el seu mantell.

Ell se’n rigué de l’acudit, però accedí. La monja desenrotllà el mantell i entre les tres l’estengueren cada una una direcció fins que, miraculosament, cobrí completament el territori del senyor i tot dessota va morir. A continuació, el cavaller es penedí i tot va tornar a revifar. Per aquest motiu donà al castell el nom de Santa Pau. Tot això és llegenda, que ho sapigues.

Aquarel·la amb una panoràmica de la població de Santa Pau.

Vila de barons

Des del segle IX es té constància històrica de Santa Pau on els castlans —senyors del castell— adoptaren el cognom Santapau. Sovint veuràs l’escut amb faixes —franges horitzontals— distintiu d’aquest llinatge i actualment també de la vila. És fàcil confondre’l amb l’escut dels Oms, molt similar, però amb colors diferents. Al segle XV aquesta família va guanyar la propietat de la baronia en un plet contra els Santapau.

La baronia de Santa Pau comprenia diverses parròquies i els seus membres, que prengueren part a les empreses de la corona catalanoaragonesa, van arribar fins a Sicília i Sardenya. Envoltant el castell, hi ha el Firal dels Bous, la plaça construïda al segle XIV on tenia lloc el mercat de bestiar. Les llindes dels portals conserven escuts nobiliaris i emblemes dels antics artesans.

Detall d'un escut al castell de Santa Pau. Garrotxa
Escut dels Santapau al castell.

Nova parròquia

L’església, que era apartada del centre, s’esfondrà durant els terratrèmols del segle XV. Llavors en construïren una de nova dins la vila. Tot i que les obres s’iniciaren en estil gòtic, hi ha parts on ja traspua el barroc. El 1929 s’afegí una ostentosa portalada neogòtica que en algun moment que no he aconseguit saber, fou eliminada. Cal aclarir que tots els escuts que hi ha a l’interior corresponen al llinatge dels Oms.

Detall de la porta del castell de Santa Pau. Garrotxa
Porta del castell.

Un sant espavilat

Una de les claus de volta és del segle XVII i representa sant Isidre, patró dels pagesos, amb una pala. Isidro de Merlo va ser un camperol de Madrid que treballava les terres d’un noble. Un dels càndids miracles que se li atorguen diu que, mentre ell visitava les esglésies per pregar, els àngels li feien la feina al camp.

Clau de volta dins l'església de Santa Pau. Garrotxa

Expansió

Tornant a la vila medieval, a partir del segle XVII el recinte emmurallat es quedà petit i la vila va créixer portes enfora. Les llindes de les cases del carrer del Pont testimonien aquesta expansió.

Llinda del segle XVIII amb el nom de qui fundà l'habitatge.

Repòs etern

El cementiri municipal, del qual ningú en parla, conté interessants nínxols i panteons familiars. Probablement és de finals del segle XVIII, quan per raons sanitàries, Carles III va disposar que els cementiris fossin allunyats dels llocs cèntrics de les poblacions.

He llegit que el cementiri nou es va construir el 1916, però no estic segur si es tracta d’aquest, ja que sembla més antic. També és possible que traslladessin aquí els sepulcres que hi havia al fossar de l’església i per aquest motiu n’hi ha que tenen dates anteriors.

Escultura d'un àngel en un sepulcre del cementiri

Llars protegides

Mentre passeges per la vila medieval de Santa Pau, observa que algunes finestres conserven punxegudes reixes. S’anomenen estripagecs i d’una banda són per evitar robatoris, i de l’altra banda són per dissuadir les bruixes i els mals esperits d’entrar a la casa.

Es tracta de gruixuts barrots de metall forjat amb grans formes punxegudes a manera d’espines a banda i banda. Són molt típics de la zona del Pirineu. Com bé diu el nom, l’objectiu dels estripagecs era esquinçar les jaquetes —gecs— dels lladres que pretenien entrar sense ser convidats. En els temps de la sopa d’all, un gec era una peça de vestir amb mànigues que arribava fins a la cintura, altrament anomenada pallissa.

Finestra amb estripagecs de ferro forjat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).

També et pot interessar