Una breu passejada per El Papiol al Baix Llobregat, ens permetrà observar petits detalls que han escapat de la virulenta especulació. Com ens deia una veïna, ‘això abans era un pessebre’, però ara costa d’imaginar.
El peculiar nom de la vila podria tenir diversos significats, segons qui o què el defineixi. Per una banda hi ha qui afirma que prové d’una planta molt comuna per la zona (abans de l’aparició de polígons industrials i els nusos viaris). Una altra possibilitat seria la derivació de ‘pòpia’ que en llatí es pot referir a un pit femení, terme utilitzat a l’antiguitat per a petits turons arrodonits.
El castell
La història del Papiol ha anat estretament lligada al seu imponent castell, construït en temps immemorials dalt d’un pit, perdó, d’un turó. Al llarg dels segles va passar de mà en mà, fins al moment que les edificacions defensives van deixar de tenir utilitat i es va transformar en casa senyorial.
Una de les finestres mostra dos escuts. El del vitrall és el dels Despapiol, saga familiar que va habitar el castell durant diverses generacions i que prengué el cognom del lloc. El de la llinda podria ser un escut mixt, on la part dreta correspondria als Despapiol i l’esquerra -opinió meva- sembla que podria ser dels Guimerà, família amb qui s’emparentaren al segle XVI.
Explica una llegenda que, després que el gran terratrèmol del segle XV fes caure bona part de l’edifici, el senyor del castell va demanar al diable que el reconstruís en set nits. I aquí el teniu.
Un nou temple
La vila va anar creixent i va ser quan el culte a Santa Eulàlia, que durant segles havia tingut lloc a l’ermita als afores del nucli, es va portar més a prop del castell. Però no va resistir la piqueta de la Guerra Civil. El temple que ara veiem és de 1950. Va ser projectat per Josep Ros i Ros, arquitecte de Martorell que, a més de nombroses obres que va deixar al Baix Llobregat, el coneixereu per les Caves Freixenet.
Al fris i als capitells es repeteix el raïm, fruit associat a Crist.
Darrere el temple trobem la Casa Rectoral. He llegit que l’escut és ‘nou’ però sense més menció. Sembla representar un ‘globus imperial’, una figura esfèrica coronada d’una creu. Dins el cristianisme representa el domini de Crist sobre el món. En un principi va ser el símbol dels emperadors, però era un element molt llaminer i el seu ús l’adoptaren altres reis, com els de la Corona d’Aragó.
Diverses poblacions tenen aquest element al seu escut, com Polinyà i Monistrol de Montserrat. També el cognom Ramon és representat pel globus imperial. Potser tot això estigui relacionat.
El camí de la creu
Als carrers, uns plafons ceràmics ens indiquen el pas de via crucis amb rodolins. Aquestes rajoles duen la signatura de José Cotanda, mestre ceramista d’Alcora que als anys 70 va fundar una fàbrica per continuar aquesta antiga tradició artesanal. Una llàstima que el temps i la desídia hagin oblidat aquestes petites obres d’art.
El Via Crucis o ‘camí de la creu’ és una tradició catòlica que es va generalitzar al segle XVII. Generalment es compon de catorze ‘estacions’ que simbolitzen diferents moments de la passió de Crist, on els devots s’aturen a resar.
Nous temps
Continuem aquest passejada per El Papiol. Per la proximitat amb Barcelona, aquesta població es convertí a principis del segle XX en vila d’estiueig i de segona residència. Però l’especulació ha esborrat pràcticament tot rastre de les cases d’aquell temps.
Una de les poques que ha sobreviscut és Can Bou, també coneguda com la ‘casa de pedra’ pel seu acabat exterior. Va ser construïda per Salvador Valeri, arquitecte d’Osona, autor de l’espectacular Casa Comalat a Barcelona.
Antics habitatges salvats per la campana encara ens donen una petita idea de com devia ser aquest indret no fa tants anys.
Però el temps passa i ja pràcticament no queda ni el record de què va ser.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Història: elpapiol.cat – enciclopedia.cat
- La llegenda: janonomar.blogspot.com
- Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, per M. Pagès
- Castell del Papiol: castellscatalunya.com – castellscatalans.cat
- Globus imperial: wikiwand.com
- José Cotanda: retabloceramico.net
- Via Crucis: devocionario.com
- Josep Ros i Ros: wikiwand.com
- Salvador Valeri: enciclopedia.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: