La coetera de Ca n’Amat de Cabrils (Maresme).
Que mai plou a gust a tothom, és un fet. Des de temps immemorials que s’han fet pràctiques màgiques i religioses perquè plogui o deixi de fer-ho. Els indis americans invocaven la pluja. A la Grècia clàssica, Ifigènia, la filla d’Agamèmnon, va ser oferida en sacrifici per apaivagar la fúria d’Artemisa.
Les bruixes escoceses foren acusades de provocar una tempesta per assassinar el rei i les d’Escandinàvia diu que venien el vent als mariners perquè poguessin navegar. A Navarra, que no van amb bajanades, pregaven a Sant Pere perquè plogués i si no queia gota, llençaven l’estàtua al riu.
Foragitar el mal temps
Durant l’edat mitjana es construïren els comunidors al costat de les esglésies, on el capellà exorcitzava les tempestes perquè no fessin malbé la collita.
A Cabrils (Maresme) ho van intentar tot. Al segle XVIII un fort aiguat provocà un desastre a la zona. Per foragitar les tempestes, aixecaren una creu de fusta al cim del Montcabrer, que no va tenir gaire efectivitat, ja que una altra tempesta feu miques la creu.
Pirotècnia al camp
Al peu de la mateixa muntanya hi ha una curiosa construcció mig enrunada. A primera vista pot semblar una petita capella. De fet, fins fa no gaire, no apareixia esmentada enlloc.
Fins que, lligant caps gràcies a una descoberta similar al terme de Vallromanes es va concloure que es tractava d’una coetera. Una què? Una caseta per desar material pirotècnic. Sona estrany, oi? Ara porta el nom de coetera de Ca n’Amat de Cabrils, ja que era dins els terrenys d’aquesta antiga masia fortificada.
A la coetera de Ca n’Amat, com a la de Vallromanes, s’observa el que podria haver estat una fornícula per col·locar una imatge. Es fa difícil saber quin sant podria ser, pel fet que hi ha molts amb el poder d’escampar tempestes —Martí— o provocar pluja —Isidre.
Lluitar contra el mal temps
A finals del segle XIX, un ric pagès austríac, desesperat per perdre la collita de raïm a causa de la pedra, se li acudí pertorbar l’atmosfera disparant amb trenta-sis canons. Sembla que tingué èxit. Mai més ben dit, el mètode s’escampà com la pólvora, tot i els nombrosos detractors que dubtaven de l’eficàcia real. Però els pagesos, que eren els qui perdien, van creure cegament amb el nou invent.
L’artefacte era un con de sis metres d’alçada i un metre de diàmetre d’obertura, que disparava projectils a mil metres d’altura. El compost provocava una pluja fina. Més tard, l’ús de canons es va prohibir i s’utilitzaren coets pirotècnics. El model de canó s’anà perfeccionant i les mides també anaren variant com pots veure al croquis de més amunt.
Tot i la poca eficàcia, la premsa del 1904 es feia ressò del primer canó contra la calamarsa instal·lat al Pla del Penedès. Sembla que per a millorar l’efectivitat calia situar el canó a una certa alçada. A més, hi havia el problema afegit que no era lícit vendre pólvora a particulars.
Buscant una solució
Als anys quaranta del segle XX, un investigador continuà treballant per crear pluja, més que no pas per desfer la pedra. Cap als anys seixanta es va veure que la cosa no xutava com era d’esperar. Però un tema tan llaminer com aquest no es podia deixar d’investigar.
Els cultivadors d’arròs del delta de l’Ebre també lluitaren per protegir-se de les pedregades. Com que les asseguradores privades no volien cobrir aquest risc, constituïren la seva pròpia mútua que, des de 1949, oferia els coets per aquesta tasca. Per les seves característiques, les coeteres del delta han estat declarades bé d’interès nacional (BCIN).
Utopia o realitat?
Doncs sembla que una mica de tot, perquè actualment hi ha empreses arreu del món que sembren els núvols per modificar el clima. Un dels països que més n’utilitza és la Xina que pretén així baixar la pol·lució. Altres països ho fan per combatre la sequera.
Però, si s’usen substàncies com el iodur de plata, no és això també contaminació? Evidentment sí. Però hi ha qui ho defensa dient que en portem més en un empast dental. Una altra polèmica damunt la taula.
Actualment, es fa servir una variant de canó que genera ones de xoc que no alteren l’estructura dels núvols ni la formació de la pedra. Aquestes ones actuen sobre la pedra mentre cau, provocant petites fissures que provoquen la desintegració. D’aquesta manera es redueix la mida i l’impacte quan arriben a terra.
Pareguts raonables
Tot i que no soc cap entès en la matèria, penso que hi ha les restes d’una altra coetera dins el terme d’Argentona, a tocar del turó de les Olivelles. En aquest enllaç pots veure la ubicació exacta. I aquí pots veure l’excursió que hi porta.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- La coetera de Ca n’Amat, per Laura Bosch i Jordi Montlló: XXX Sessio d’Estudis Mataronins
- Manipulació del clima: wikiwand.com
- Creu del Montcabrer: cevilassarencs.org
- El progreso Agrícola y Pecuario: hemerotecadigital.bne.es
- Tiro contra el granizo: hemerotecadigital.bne.es
- Sembrat de núvols: wikiwand.com
- Coeteres del delta de l’Ebre: museuterresebre.cat – uncopdull.com
- Canó d’ones de xoc: masturia.com – astronautshower – ingenieroagroindustrial.com
Com t’ho fas per trobar aquestes històries tan curioses? 😊
De vegades començo a estirar del fil a internet, fent cerques al tum tum fins que descobreixo dades interessants. D’altres són fruit de la casualitat.
Aquest lloc en concret es troba a prop d’on visc i em tenia molt intrigat. Un dia, cercant informació sobre un altre tema, vaig trobar una pàgina que en parlava.
Més tard, una notícia als mitjans sobre les coeteres del Delta em va fer seguir la pista fins que vaig trobar un lloc amb informació d’aquesta construcció i d’altres semblants.
Si tingués més temps, em passaria hores a les biblioteques, però no pot ser i tot ho he de cercar a internet, que no sempre és fiable.